-
Johann Wolfgang von Goethe
Fou un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar. La seva producció literària abasta des de la poesia, la novel·la fins al teatre i l'assaig. Nascut a Frankfurt del Main el 28 d'agost del 1749 i difund en Weimar el 22 de març de 1832. És l'iniciador del corrent literari alemany conegut com a Sturm und Drang, precursor del romanticisme alemany. En el seu teatre va escriure drames protagonitzats per herois que s'enfrontaven a les normes imposades amb rebel·lió social i política. -
Beethoven
Fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Nascut a Alemanya, el 16 de desembre de 1770 i mort a Viena (Àustria) el 26 de març de 1827.
Beethoven com a principal referent, neix el romànticisme musical, que s'inicia a partir del 1815 fins el s. XX. -
La Revolució francesa
Aquest fet va suposar el triomf de la burgesia i la fi de l'Antic Règim.
La Revolució Francesa, va ser el gran estímul a l'intel·lecte i la vida social de la societat, de la forma en què va inspirar als homes amants de la llibertat amb felicitat i esperança.
Aquesta nova llibertat, junt amb l'esperit revolucionari, donà de que inspirar als escriptors de l'època, els quals estaven plens d'idees creatives esperant l'oportunitat d'expressar-les mitjançant el Romanticisme. -
La família de Carles IV
És un retrat col·lectiu, de la família de Carles IV, pintat per Francisco Goya. Es conserva al Museu del Prado de Madrid. -
Oficial de caçadors de la guàrdia imperial a la càrrega
És un quadre del pintor romàntic francès Théodore Géricault. Es tracta d'un oli sobre llenç. Representa a un oficial de la cavalleria de Napoleó sobre un cavall, preparat per atacar.
La pintura és representativa del romanticisme francès per exemple per la seva expressivitat i moviment.
Aquesta pintura, que revela l'interès de l'autor per un assumpte contemporani, -
El tres de maig a Madrid
És una pintura a l'oli rtealitzada pel pintor espanyol Francisco de Goya. Actualment està exposada al Museu del Prado de Madrid. El quadre és representació de la nit entre 2 i el 3 de maig de 1808 en què es veu un escamot de soldats francesos executant presoners espanyols capturats durant el transcurs de la batalla en represàlia per la revolta del 2 de maig durant la Guerra del Francès. -
La mort de Sardanàpal
És una pintura del romàntic francès Eugène Delacroix. Aquesta obra es troba al museu del Louvre, a París. Representa el dramàtic episodi del suïcidi del rei llegendari Sardanàpal, incendiant el seu palau, amb totes les seves dones i els seus cavalls, i la ciutat, quan aquesta és assetjada sense cap esperança de llibertat i per a evitar que l'enemic s'apropiés dels seus béns. -
El caminant davant d'un mar de boira
És un oli pintat pel pintor romàntic alemany Caspar David Friedrich. Actualment, el llenç es conserva al Kunsthalle Hamburg d'Hamburg (Alemanya). Ha estat considerada com una de les obres mestres i més representatives del romanticisme, resalten totes les caracteristiques en comú.
El sublim poder de la natura fou un tema dominant en les pintures de Caspar David Friedrich (1774-1840).
Aquesta pintura esta inspirada en el vers de Goethe "A tots els cims hi ha pau". -
La Revolució Industrial
Aquest fet va afavorir l'aparició de la nova figura del proletari i va capgirar les estructures econòmiques i productives.
El procés d'industralització junt amb la consolidació de la classe burgesa van provocar, durant les primeres dècades del s.XIX, un augment dels transports i l'aparició de noves formes d'energia. La població va crèixer, sobretot en les zones urbanes. -
La llibertat guiant el poble
És una obra del pintor francès Eugène Delacroix. Es tracta d'una pintura al·legòrica de la Revolució de Juliol de l'any 1830, pintada el mateix any, que tingué lloc a París. Actualment està exposat al Museu del Louvre de París. -
Revolució obrera de París
Va ser un dels majors esdeveniments revolucionaris de la història. Per primera vegada el proletariat es va revoltar i va ser capaç d'enderrocar el poder establert, formar els seus propis òrgans de govern i reemplaçar a l'Estat monàrquic, burgès i capitalista.
Les revoltes i la difusió dels ideals revolucionaris es van traduir en la fi de l'absolutisme monàrquic, mentrés que a molts llocs d'Europa i a les colònies americanes surgia una consciència nacional.
