-
Felip V
Felip d'Anjou és declarat rei d'Espanya. -
Mort de Carles II
Carles II mor sense una desendència.
Just abanç de morir realitza el seu testament on declara a Felip d'Anjou rei d'Espanya. -
Tractat d'Haia
És la formació de la Gran Aliança (Alemania, Austria, Holanda, Gran Bretanya i el Regne d'Arago que s'unira més trad), ja que no volien a Felip com a rei sinó al Arxiduc Carles d'Austria. -
Portugal i Savoia s'uneixen a la Guerra
-
És signa el tractat de Genova
És el moment on la Corona d'Aragó entra a la Guerra -
Mort de l'emperador d'Austria
Per conseqüencia de la mort de l'Emperador d'Austria, l'Arxiduc Carles es proclama emperador. Això proboca que gran part de la Gran Aliança es retiri de la Guerra. -
Fi de la Guerra
Les tropes de Felip inicien l'ofensiva i tota Catalunya queda sotmesa per la força de les armes de l'autoritat reial. -
Mort de Felip V
-
Carles III
És coronat rei despres de la mort del seu germa Ferran VI. REalitza un reformisme Borbonic. -
Carles IV
Regnat complicat:
-Tancament del país per les influencies estrangeres (Rebulució Francesa)
-La Gran Guierra
-Pau de Basilea -
Tractat de Fontainebleau
Napoleó enganya a Carles IV i al seu fill, on les tropes Franceses entraran a la Península amb l'excusa d'atacar Portugal. Les tropes de Napoleó ocupen llocs extrategics en Espanya. Aleshores decideixen invitar a Carles IV i al seu fill a França on Napoleó aprofita per conquistar la nació sense ninguna bala. -
Josep I
És coronat rei d'Epanya per el seu germa Napoleó. -
Guerra de Guerrilles
Els patriotes Espanyols es revelen contra els Francesos. On es destaquen els fets dels Fusilaments del 3 de maig. És quan tot el poble Espanyol es junta per acabar amb els Francesos. -
La Constitució de Cadis
Es redacta la Constitució de Cadis on els unics objectius són: treure als Francesos i un gobern democratic quan torni Ferran VII (fill de Carles IV) -
Ferran VII
Napoleo es retira d'Espanya i nombra a Ferran rei d'Espanya. Produint-se el retorn de l'absolutisme. -
Period: to
1r Etapa del Gobern de Ferran VII
-Repreció dels liberals
-Revoltes en colonies Americanes
-Congres de Viena
-Soldats Espanyols liberals amenaçen amb produir un pronunciament -
Pronunciament del Coronel Riego
-
Period: to
Trienni liberal (2n Etapa del Gobern de Ferran VII)
Rigo obliga a Ferran a signar la Constitució de 1812 -
Period: to
Decada Ominosa (3r Etapa de Gobern de Ferran VII)
El congres de Viena interfereix i obliga a Espanya a tornar a l'absolutisme -
Abolució de la llei Salica per Ferran VII
-
Mort de Ferran VII
-
Period: to
1r Guerra Carlina
Ferran declara a la seva filla Isabel heredeu del tro. Però Carles, el germa de Ferran, rebutja el testament i es declara legitim heredeu.
És aqui on es produeix i comença la guerra Carlina.
Isabel II: recolsa als liberals
Carles: recolsa l'absolutisme -
Regnancia de la regent Maria Cristina
És recolsa en els liberals moderats. Es produeix una divisió de liberals (moderats i progresistes). La qual va produir algunes mesures importants. -
Espartero
Maria Cristina nombra a Espartero rei d'Espanya. -
Isabel II
Espartero abandona el poder.
Aixó proboca una gran inestavilitat política i obliga a Isabel nombrar-se reina. -
Pronunciament O'Donell
-
Trencament ideologic
És produeix una gran inestabilitat produint un trencament ideologic entre progresistes i moderats, el qual produira l'aparició dels Democrates. -
La Gloriosa
Rebulució on elgeneral Prim i Serrano s'uenixen per acabar amb el gobern de Isabel II. -
Period: to
Sexenni Democratic
-
Constitució de 1869
-
Amadeu I
El general Prim, es veu amb necessitat d'un rei per a la nació, amb l'objectiu de trobar una persona amb ideologia progresista que acceptes la dificil feina de servir com a monarca. Troba la figura d'Amadeu.
Amadeu arriba i troba que Prim es mort. I que no es troba gaire recolzat per la societat. -
La Primera República Espanyola
Amadeu abandona el tro per la mala situació en la que es troba la nació. És el moment on les Corts decideixen fundar la Primera Republica Espanyola. -
Pronunciament del General Martinez
Realitza un pronunciament i proclama com a monarca a Alfons XII, fill d'Isabel II.
Per conseqüencia dels problemes republicans i la formació del Catonalisme.
