-
Sublevació contra la República
Per tenir context, cal dir que la Guerra Civil espanyola es va iniciar el 17 de juliol de 1936, quan el coronel Yagüe i els generals Emilio Mola, Sanjurjo i Francisco Franco van fer un aixecament militar contra el govern de la República, escollit democràticament.
El cop d'Estat va fracassar i va donar lloc a la guerra civil, on es van enfrontar els republicas contra els insurrectes, també anomenats els nacionals. -
Period: to
PRIMERA ETAPA
L'objectiu dels militars rebels fou ocupar la capital de l'Estat; Madrid.
El general Mola ho va intentar des del nord però fou frenat a les serralades del Sistema Central.
Llavors Franco va iniciar un ràpid avanç des del sud. -
Tropes d'Àfrica
Sota el comandament del general Franco, les tropes d'Àfrica van entrar a la península amb intenció d'ocupar Madrid. -
Tropes nacionals
Les tropes nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on van iniciar una forta repressió. -
Tancament de la frontera francesa
França va decidir tancar la frontera amb Espanya, impedint l'arribada de material bèl·lica a la zona republicana. El mateix mes, Mola ocupa Irun i Sant Sebastià. -
Alclàsser de Toledo
Durant el seu avanç, Franco es va desviar cap a Toledo per alliberar als insurrectes que estaven assetjats a l'alcàsser des del cop d'estat. -
Oviedo
L'exèrcit de Galícia va connectar al seu territori Oviedo, que estava aïllada enmig del republicà. -
Period: to
Ofensiva a Madrid
A partir de l'octubre de 1936, l'exèrcit va iniciar una gran ofensiva sobre Madrid.
Les tropes van arribar fins a les afores de la capital (ciutat universitària) però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa.
El fet que Franco s'hagués desviat a Toledo va permetre arribar a les Brigades Internacionals i va donar temps a la República per preparar les seves defenses.
Finalment, no van poder prendre la ciutat. -
Period: to
Batalla del Jarama
Els insurrectes van atacar el sud de Madrid, donant lloc a la batalla del Jarama, però no van aconseguir aïllar la capital.
En la resistència de Madrid van tenir un paper essencial les Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans.
Mentrestant, els nacionals dirigits pel capità Queipo de Llano van ocupar la costa del Mediterrani fins a Màlaga amb el suport d'avions alemanys i vaixells i submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven ports republicans. -
Period: to
Batalla de Guadalajara
Els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, la qual va acabar amb la victória de l'exèrcit Republicà. -
Period: to
SEGONA ETAPA
A causa de les dificultats per prendre Madrid, Franco va decidir abandonar l'atac a la capital i concentrar les accions militars cap a la franja cantàbrica.
L'estreta franja que comprenia Astúries, Cantàbria i Biscaia havia quedat en zona republicana, però aïllada de la resta de la Península.
Els insurrectes controlaven Navarra i Àlaba i a l'agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià, però el territori basc i els seus recursos estaven en mans de la República. -
Ofensiva contra el País Basc
Els nacionals comandats pel general Mola van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc. -
Bombardeig de Guernika
La ciutat del Guernika, País Basc, va ser bombardejada per avions alemanys de la Legió Còndor.
Va quedar totalment destruïda, sense ser un objectiu militar, sinó simplement una operació de càstig contra la població civil i una demostració de poder.
Després d'aquesta desgràcia, la República va encarregar a Pablo Picasso que pintés un quadre del fet que reflectís l'horror de la guerra. -
Els nacionals ocupen Bilbao
Després de durs enfrontaments a Bilbao, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de rendir-se i els nacionals la van ocupar. -
Period: to
Batalla de Brunete
Amb l'objectiu d'alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular, donant lloc a la batalla de Brunete.
Des del punt de vista estratègic, va ser una campanya defensiva perquè no van aconseguir avanços territorials rellevants ni impedir la caiguda del nord peninsular. -
Franco entra a Santander i Astúries
L'entrada de Franco a Santander i Astúries va suposar la pèrdua de la seva indústria metal·lúrgica, la qual cosa va esdevenir un cop molt dur per la República. -
Period: to
Batalla de Belchite
Va ser un resultat de l'ofensiva dels republicans al front d'Aragó.
Des del punt de vista estratègic, va ser una campanya defensiva perquè no van aconseguir avanços territorials rellevants ni impedir la caiguda del nord peninsular. -
Period: to
TERCERA ETAPA
A finals de 1937 els republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra i van intentar un seguit de reformes de l'exèrcit:
incorporació de comandaments professionals, integrar els quadres de les milícies i de les brigades internacionals i van posar al capdavant al general Vicente Rojo.
Aquest nou exèrcit republicà va desplegar diferents ofensives. -
Ofensiva republicana sobre Terol
Al mes de desembre els republicans van iniciar una ofensiva important sobre Terol i va ser ocupada. -
Franco recupera Terol
Al mes de febrer, Franco va recuperar Terol i va aporfitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d'Aragó. -
Nacionals ataquen el front d'Aragó
-
Nacionals entren a Serós, Aitona i Soses
Els soldats nacionales van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses. -
Ocupació nacional de Lleida
Els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida.
Així, el riu Segre es va conventir en una frontera entre nacionals i republicans i Lleida la primera línia de foc durant nou mesos.
Poc després, els nacionals van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Ocupació nacional de Castelló
Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani, ocupant Castelló.
Això va suposar la separació de Catalunya de la resta del territori republicà, quedant aïllada. -
Tropes franquistes entren a Catalunya
Al entrar l'exèrcit nacional en terres catalanes l'abril de 1938, Franco va derogar l'Estatut de Catalunya. -
Period: to
Batalla de l'Ebre
El 25 de juliol de 1938 els republicans van intentar una darrera ofensiva; el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d'Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més de prendre posicions a la serra de Pàndols, la de Cavalls i la Fatarella, però un cop establert el marge del riu dret, no van poder continuar avançant.
Va començar així una tenaç guerra de posicions.
Finalment, a l'octubre una contraofensiva dels nacionals va aconseguir avançar. -
Exèrcit franquista entra a Mora de l'Ebre
-
Derrota dels republicans
La batalla de l'Ebre va acabar amb la derrota dels republicans quan es van retirar a l'altra riba del riu.
Això va afeblir definitivament l'exèrcit republicà. -
Gran ofensiva de l'exèrcit franquista
L'exèrcit franquista va començar una gran ofensiva; van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials.
Ràpidament, l'ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Period: to
QUARTA ETAPA
Després de la derrota a la batalla de l'Ebre, els republicans pràcticament no podien resisitir.
Durant aquesta fase va tenir lloc la campanya d'ocupació de Catalunya. -
Nacionals entren a Tarragona
Mentres els nacionals entraven a Tarragona, l'aviació bobmbardejava nombroses localitats catalanes. -
Tropes franquistes entren a Barcelona
-
Cau Girona
Els nacionals ocupen Girona. -
Dimissió dels presidents republicans i exili
La retirada de l'exèrcit republicà va comportar l'exili de milers de persones.
A més, el president de la República Manuel Azaña, el de la Generalitat Lluís Companys, el del govern basc J.A. d'Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França.
Després d'aquest fet, es va iniciar una forta repressió que va resultar en milers de morts i empresonats. -
Llei de responsabilitats polítiques
Va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques, que pretenia "liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja".
A partir d'aquest moment, funcionaris i docents fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota llibertat democràtica. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Tropes franquistes arriben a Puigcerdà i Portbou
En aquest moment, tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya. -
França i Gran Bretanya reconeixen oficialment el govern de Franco
Immediatament després del reconeixement oficial del govern de Franco per França i Gran Bretanya, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República. -
Period: to
FI DE LA REPÚBLICA
El febrer de 1939, l'únic territori republicà era anomenat zona centre, que comprenia Madrid, la Mancha i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria.
El president del govern republicà havia tornat de França, decidit a fer un últim esforç per reorganitzar l'exèrcit i defensar el territori republicà. -
Creació del Consejo de Defensa Nacional
El coronal Casado va donar el cop d'estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, el qual comptava amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans, excloent comunistes, i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies.
Franco va rebutjar qualsevol negociació, ja que volia una victòria total sobre els republicans. -
L'exèrcit franquista entra a Madrid
En tres dies els nacionals van ocupar Madrid i la resta del territori republicà. -
Final de la guerra civil
En els dies posteriors a la caiguda de Madrid, els franquistes van conquerir tota la zona mediterrània, la resistència de les escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l'ocupació d'Albacete, Alcant i València.
Finalment, l'1 d'abril de 1939 Franco va signar a Burgos l'últim comunicat de la guerra anunciant la derrota de l'exèrcit republicà i la fi del conflicte.