-
Eleccions generals d'Espanya
El front popular guanya les eleccions.
Hi ha conflicte social i polític en tota Espanya. -
Reunió dels militars descontents.
Gil-Robles, Franco, Fanjul, Mola, Kindelán, González Carrasco, Villegas, Ponte, Rodríquez del Barrio, Saliquet i Galarza, es reuneixen a casa de l'amic de Gil-Robles, José Delgado, per acordar un cop d'estat, amb Sarjurjo al capdavant, en cas que perilli la unió d'Espanya. -
Ilegalització de La Falange
S'il·legalitza La Falange espanyola i Primo de Rivera és detingut. -
Empresonament de Primo de Rivera
José Antonio Primo de Rivera, cap del partit d'extrema dreta la Falange, és tancat a presó. -
Primer aixecament militar
Rodríguez del Barrio intenta un aixecament a Madrid, però falla, la coordinació del cop passa a mans de Mola. -
Azaña president de la república
Manuel Azaña és escollit president de la segona república espanyola. -
Mort José del Castillo
El tinent José del Castillo, membre de la unió militar republicana antifeixista i instructor de la milicia de la joventut socialista, és assassinat per un grup de quatre falangistes. -
Mort de Calvo Sotelo
José Calvo Sotelo és assassinat per guardies d'assalt fidels a la república. -
Inici segó aixecament
El coronel Yagüe inicia el cop d'estat fent un aixecament armat a Melilla i s'estén ràpidament a Ceuta. -
La insurrecció s'estén
L'aixecament arriba a la resta del Marroc, incorporant-se l'eixèrcit de l'Àfrica, el més professional i més bén equipat, a la rebelió.
El general Franco assegura la victòria de l'aixecamnt a les Canàries. -
L'aixecament arriba a la panínsula
Franco Es arriba a Tetuan per posar-se al capdavant de les tropes africanes i entra a la península, on Mola decreta l'estat de guerra en Navarra i altres militars participans s'aixequen en diverses ciutats del país. S'assegura el triomf en la Meseta Nord, Saragossa, Galícia, Mallorca i Andalusia Occidental. -
Insurecció a catalunya
A la matinada els militars insurrectes, encapçalats per Goded, van sortir de les casernes amb la finalitat d'ocupar centres de poder de Barcelona, però alguns militars compromesos al cop no van acudir, suposant el fracàs del cop a la ciutat i lempresonament de Goded, qui va ser obligat per Companys a anunciar la derrota per la radio.
Al govern, Casares Quiroga va ser substituït per José Giral com a cap de govern. -
Govern de Giral
Azaña demana al seu amic íntim, José Giral, que formi un govern de guerra, comprtant el armament dels sindicats i els partits polítics. -
Mort Sanjurjo
José Sanjurjo Sacanell, qui es tenia pensat que seria el capdavant de la revolució, morí a causa d'un accident aeri de camí a Espanya des de Estoril, Portugarl, on era exiliat. -
Comitè Central de Milícies Antifeixistes
Lluis Companys convoca als dirigents de la FAI i la CNT per controlar als grups radicals, que van iniciar un seguit d'actes violents i assassinats de persones en contra de la república. -
Columnes de milicians
El Comitè Central de MIlícies Antifeixistes s'ocupaven de controlar l'ordre públic i d'organitzar les Columnes de Milicians per avançar pel front d'Aragó i recuperar les illes Balears.
A partit d'aquest dia els obrers van tornar a la feina però molts caps van fugir o van ser assassinats, obligant a obrers a assumir el control de les empreses. -
Decret de col·lectivitzacions
La Generalitat va promulgar aquest decret per legalitzar i ordenar el procés de presa de control de les empreses que es van quedar sense cap. Les empreses amb capital a l'extranger i les caixes i bancs es van manternir al marge. -
Ajudes internacionals
La part republicana rep les primeres ajudes militars desde França.
De l'altra banda, Franco envia al cap del partit NAZI del Marroc per demanar ajuda a Hitler. -
Ajudes nazis i italianes
Entre aquest i el següent dia, els nacionals reben ajudes de les dictadures feixistes. Per part dels alemanys reben 30 avions Junkers-52 i per la part italiana 11 avions Savoia-Manchetti. -
Conselleria de Defensa
A Catalunya es va crear la conselleria de Defensa propia i Lluis Companys s'autoproclama president de la generalitat. -
Comité de no intervenció
França, obligada per Gran Bretanya, i Gran Bretanya signen un acord on es prohibeix la intervenció de països aliens a Espanya al conflicte civil. -
Consell d'Economia
L'autonomia catalana va crear un Consell d'Economia propi. -
La massacre de Badajoz
Amb la caiguda de Badajoz es van afusellar entre 2.000 i 4.000 militars i civils defensors de la república a la plaça de toros de la ciutat. -
Caiguda de Badajoz
La ciutat de Badajoz cau en mans de Yagüe després de 4 dies de batalla. I cessen les escaramusses de Gijón. -
Mort de Lorca
L'artista Federico Garcia Lorca mor afusellat, a Granada, per acusacions d'homosexual. -
Period: to
Batalla de Irun
Va ser una ofensiva nacional que va suposar la caiguda de Irun i Sant Sebastià, aquesta va ser iniciada pel general Mola. -
Govern de Largo Caballero
Després de la dimisdió de José Giral Azaña demana a Francisco Largo Caballero la creació un nou govern, aquest cop "de guerra". Aquest va ser una unió entre republicans, socialistes i comunistes per així guanyar la guerra amb la reorganització de l'Estat. -
Cau San Sebastián
Cau la ciutat de San Sebastián en mans del general Mola i les tropes es es repleguen cap a Bilbao. -
Period: to
Tancament de fronteres
A causa del conflicte França va tancar indefinidament les seves fronteres amb Espanya, evitant l'arribada de material militar al bàndol republicà. -
Junta de Defensa Nacional (JDN)
Es va constuir la JDN a Burgospresidida pel General Miguel Cabanellas, va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana. -
Francisco Franco
Els generals de la JDN a Salamanca van escollir a Francisco Franco Bahamonde per exercir de comandament militar únic i, poc despés, màxima autoritat política. -
Unamuno deixa de ser rector de la Universitat de Salamanca
Franco destitueix a Unamuno com rector de la Universitat de Salamanca. -
La Generalitat de Tarradelles
Es va formar un nou govern de la Generalitat amb Josep Tarradelles com a president, va dissoldre el Comitè Central de Milícies Antifeixistes per reconstruir l'aparell de l'Estat de Catalunya, però va crear un enfrentament entre CNT-FAI, POUM i PSUC contra ERC. -
El Generalísimo
Per un decret el General Frnaco va ser nomenat Generalíssim de les forces nacionals i cap de govern de l'Estat espanyol. -
Traspàs nacional a Burgos
Es va realitzar un traspàs de poders a Burgos, capital de la zona nacional, i es va constiutir la Junta Técnica del Estado, d'aquesta manera Franco anava assumint el poder absolut. -
Brigades internacionals
Al llarg del mes arriben les brigades internacionals d'uns 35.000 soldats, la única ajuda internacional que van rebre el republicans a part de l'URSS. Van suposar un gran paper en la guerra. -
Reserves d'or a Odessa
Es translladen les reserves d'or del Banc d'Espanya desde Cartagena fins a Odessa -
El govern a València
A causa de l'avanç del nacionalistes cap a Madrid el govern es veu obligat a translladar-se a València. -
Period: to
Ofensiva de Madrid
La ciutat de Madrid va ser de les que més va resistir, fins quasi el final de la guerra, -
Obres d'art a Valencia
Es translladen les obres d'art del museu del Prado cap a València -
Mort de Primo de Rivera
José Antonio Primo de Rivera és afusellat a la presó d'Alacant. -
Militarització de les milícies nacionalistes
Es va crear un dectret on deia que les milícies falangistes i dels requetès hauran de ser militarizats, sometent-los a una disciplina de l'exèrcit, ja que Franco pensava que serien un obstacle pel seu poder. -
Mort de Unamuno
El literari i antic rector de la Universitat de Salamanca mor a la ciutat de Salamanca, després de ser tres mesos sota arrest domiciliari. -
Evacuació de Madrid
Es evacua a els ciutadans madrilenys de la seva ciutat, tot i que molts no fan cas i es queden. -
Batalla de Jarama
Van ser ofensives nacionals amb la finalitat d'entrar pel sud de Madrid a la capital de la República. -
Period: to
Ofensiva del Jarama
Els nacionals, després de caure Ciempozuelos, inicien la ofensiva amb la finalitat de aillar a Madrid, van lluitar quasi 100.000 homes, però després de no aconseguir el seu objectiu es dona per acabada. -
Caiguda de Malaga
Al caure la ciutat de Malaga amb ajuda dels italians, s'inicia una represió que va acabar amb la vida de 4.000 republicans. A més, uns 150.000 malaguenys, principalment nens i dones, van haver d'escapar de la ciutat per una carretra mentre eren bombardejats per alemanys i italians desde l'aire i per nacionals desde la cosa amb vaixells. Fet conegut com "la Desbandá" -
Period: to
Batalla de Guadalajara
Els nacionals intenten entrar, amb ajuda italiana, a Madrid pel nordest. La ofensiva va ser fallida, sobretot a Brihuega. el 10 de març es van enfrontar els voluntaris italians nacionals contra la brigada Garibaldi. -
Period: to
Ofensiva del País Basc
Mola va iniciar la ofensiva per ocupar el País Basc. -
Decret d'Unificació
En el decret d'Unifiació s'unien la falange i el tradicionalisme sota la direcció de Franco, aquesta unió s'anomenà "Falange Española Tradicionalista i de l JONS" sent l'únic partit del nou règim.
Miguel Hedilla, cap de la Falange, es va oposar i va ser empresonat i desterrat per Franco. -
Bombardeig de Guernika
Va ser el primer acte bel·lic contra la població, va ser comandat per la legió condor. En memòria Picasso va fer un quadre. -
Enfrontament entre CNT-FAI i la Generlaitat
La policia va intentar desallotjar l'edifici de la Telefònica de Barcelona, que era controlada per la CNT-FAI. Aixó va provocar un tiroteig i una revolta dels anarquistes i la POUM, aixecant barricades a la ciutat de Bracelona -
Fi enfrontament entre CNT-FAI i la Generlaitat
Finalement acaba el conflicte dels anarquistes contra la Generalitat amb un centenars de morts, més d'un miler de ferits i el POUM va ser il·legalitzat. -
Govern de Negrín
A causa de no il·legalitzar el POUM, Largo Caballero perd el suport dels comunistes obligant-li a ditir. Així doncs, Azaña encarrega la formació de govern a Juan Negrín Lopez, qui si il·legalitza el POUM. -
Assassinat dirigents del POUM
Després de ser il·legalitzat el grup polític els seus dirigents són assassinats per agents de la policia soviètica. -
Mort de Mola
Emilio Mola mor a causa d'un accident d'avió, igual que Sanjurjo i amb el mateix pilot, a Castil de Peones, Burgos. -
Desaparició del POUM
El govern central il·legalitza el POUM i detenen al seu cap, Andreu Nin, qui va desapareixer. -
Caiguda de Bilbao
Bilbao va caure en mans de Mola i va obligar a moure el govern basc a Barcelona. -
Period: to
Batalla de Brunete
Va ser una ofensiva republicana per alleugerir la pressió del nort. -
Period: to
Batalla de Belchite
Ofensiva republicana al front d'Aragó. -
El govern a Barcelona
Pels perills que suposaven els nacionalistes el govern espanyol va ser translladat de València a Barcelona, on es trobarà amb el govern basc. -
Period: to
Batalla de Terol
Els republicans van iniciar una ofensiva a Terol, però van desgastar les seves tropes deixan que els nacionals iniciïn l'ofensiva d'Aragó. -
Period: to
Ofensiva d'Aragó
Les tropes nacionals inicien una de les campanyes més decisives de la guerra. -
Caiguda del Serós, Aitona i Soses
Per la defensiva d'Aragó les tres ciutats lleidetanes van caure en mans nacionals. -
Bombes a Igualada
Un dia inexacte del més d'abril cau una bomba al carrer de l'Àngel a causa dels bombardeijos de la conca d'Òdena. -
Retirada del Segre
Les tropes republicanes es van retirar de la riba de l'esquerra del Segre deixant que els nacionals ocupin Lleida -
Caiguda de Castelló
Els nacionals van arribar al Mediterrani atravesant CAstelló, van separar Catalunya de la resta de l'Estat republicà. -
Els Tretze Punts de Negrín
És un programa creat pel govern de Negrín amb la finalitat de finalitzar la guerra, però Franco es nega. -
Period: to
Ofensiva de Llevant
Va ser una ofensiva nacional amb la finalitat d'ocupar el Mediterrani i després València, però va resultar una defensa exitosa dels republicans. -
Darrera ofensiva republicana
Els republicans intenten una ultima ofensiva conquerint Ascó, Mora de l'Ebre i Flix. Van arribar fins la vora del riu Ebre. -
Period: to
Batalla de l'Ebre
Va ser una de les batalles més lalrgues i devastadores, va ser de desgas totalment, semblant a la primera guerra mundial (de trincheres). Va suposar el cop final per l'exèrcit republicà. -
Disolució de les Brigades Internacionals
Temps després de retirar als internacionals de les files republicanes es signa oficialment la disolució de les brigades. -
Acrods de Munich
Els caps de govern de Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia amb la finalitat de solucionar la crisi dels Sudets. -
Retirada de les brigades internacionals
Les brigades internacionals, després de dos anys, se'n van d'Espanya amb uns 20.000 homes que han sobreviscut. I van ser acomiadats amb un discurs de "La Pasionaria", Dolores Ibarruri. -
Caiguda de la Mora de l'Ebre
Després d'una ofensiva nacional cau Mora de l'Ebre. -
Retirada de l'Ebre
Per la forta ofensiva nacional els republicans es veuen obligats a creuar el riu Ebre. -
Ofensives nacionals
Es van iniciar dues ofensives a Catalunya, una pel nord i la'altra pel sud. La segona van ser, principalment, italians. -
Caiguda de Tarragona
Cau la ciutat de Tarragona, a l'hora, es bombardegen diferents ciutats de Catalunya. -
Segona bomba a Igualada
Una segona vegada cau a la ciutat d'Igualada, aquesta vegada al carrer de la Creueta. -
Ultim bombardeig a Igualada
Un tercer, i últim, atac aeri cau sobre la ciutat igualadina, aquesta vegada amb dos bombes als carrers de Sant Agustí i al de l'Argent -
Caiguda d'Igualada
Les tropes de voluntaris, conegudes com 4a divisió Littorio, comandades pel general Gambara van signar un document on acordaven que la ciutat anoienca era part dels nacionals. -
Entrada dels italians a Igualada
Després de signar el document les tropes de voluntaris italians entren a la ciutat i, per celebrar el fi de la guerra, es van fer tres misses al balcó de l'ajuntament. Un avió republicà va sobrevolar la ciutat i va ametrallar, causant una mort italiana. -
Caiguda de Barcelona
Cau la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya. -
Caiguda de Girona
Cau la ciutat de Girona en mans dels nacionals. -
Exili dels governants
Manuel Azaña (president de la república), Lluís Companys (president de Catalunya), J.A de Aguirre (president del govern basc), Juan Negrín (cap de govern) i Diego Martínez Barrio (presiden de les Corts) es van exiliar a França. -
Llei de responsabilitats polítiques
Entra en vigor la llei de responsabilitats polítiques que pretenia liquidar les culpes dels contribuidors del mantenimen de la sublevació roja. -
Fi de l'ofensiva a Catalunya
L'exèrcit nacional arriba a Puigcerdà i Portbou, donant per finalitzada la guerra a Catalunya. Deixant com únic territori de la república la "zona centre", Madrid, la Manxa i des del nord de València fins Almeria. -
Govern de Franco és reconegut
França i Gran Bretanya reconeixen el govern de Franco. Immediatament Azaña renuncia al carrec de president de la república. -
Cop d'Estat a Madrid
El coronel Casado dona un cop d'Estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, amb socialistes, anarquistes i republicans (exclou als comunistes), amb la finalitat d'arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. Però Franco va rebutjar-la, i totes les negociacions. -
Caiguda de Madrid
Les tropes de Franco entren, finalment, a la ciutat de Madrid. -
Fi del territori republicà
Cauen sublebades Cartagena i Murcia, les dues últimes ciutats republicanes en peu. -
Fi de la Guerra Civil
Finalment, Franco signa en Burgos un comunicat on es dóna per finalitzada la Guerra Civil. Aquesta va comportar aproximadament 400.000 morts i uns tants exiliats.
Després de la guerra va inicar l'Estat Dictatorial de Franco, que va durar fins la seva mort.
