-
Period: 878 to 897
Guifré el Pelós
Comte d’Urgell, de Cerdanya de Girona i de Barcelona.
Va donar els comtats en herència als seus fills. -
Period: 947 to 992
Borell ll
L’any 985 Almansor saqueja Barcelona. Borrell II demana ajuda als francs i li neguen.
Declara els comtats catalans independents del
regna franc. -
985
Almansor saqueja Barcelona
Enfrontament militar, entre les forces del Califat de Còrdova manades per Almanzor i les del Comtat de Barcelona dirigides pel vescomte Udalardo. van guanyar els musulmans i es va destruir la ciutat. -
988
Borrell II s’independitza del regne franc.
Quan Barcelona va ser atacada per Almansor, els reis francs no el van ajudar. Borell ll va donar per trencat el pacte de vasallatge i es va declarar independent. -
Period: 1076 to 1097
Ramon Berenguer I
Va aconseguir l’hegemonia del comtat de Barcelona. -
Period: 1097 to 1131
Ramon Berenguer III
Va consolidar la supremacia del comtat de
Barcelona sobre la resta i va conquerir
Tarragona.
Es va casar amb Dolça de Provença,
aconseguint així els territoris d’Occitània. -
1105
Conquesta de Balaguer
Pedro Ansúrez, amb l'ajut del comte de Barcelona Ramon Berenguer III va capturar la ciutat musulmana de Balaghí. -
1112
Matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença
Dolça de Provença li otorgo al seu marit els drets sobre els comtats de Provença, el comtat de Gévaudan i el vescomtat de Millau, inaugurant el domini de la Casa de Barcelona a Provença. -
1117
Conquesta de Tarragona
Ramon Berenguer III va fer donació a Oleguer del territori de Tarragona. -
Period: 1131 to 1162
Ramon Berenguer IV
Es va casar amb Peronella d’Aragó, creant així la Corona d’Aragó.
Conquesta Tortosa i Lleida. -
1149
Conquesta de Lleida.
Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell conquisten Lleida. Capitulava la ciutat i el territori a les tropes, comtes independents de Barcelona i Urgell. -
1150
Matrimoni Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó
Amb el seu matrimoni, es va crear la unió dinàstica, la unió del regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, amb la que es va crear la Corona d'Aragó (conservar les institucions, les lleis pròpies i els trets característics de cadavsocietat). -
Period: 1162 to 1196
Alfons el Cast
Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó.
Primer rei de la Corona d’Aragó. -
Period: 1196 to 1213
Pere I el Catòlic
Va morir a la Batalla de Muret (1213) lluitant
contra els francesos pel territori d’Occitània. -
1213
Batalla de Muret.
Va néixer a finals de la croada dels catòlics contra els càtars, per quedar-se amb occitània, que va acabar entre Jaume l i el papa innocenci lll. -
Period: 1213 to 1276
Jaume I el Conqueridor
Conquesta de Mallorca, Eivissa i València.
Signa el Tractat de Corbeil (1258) pel qual
renuncia als territoris d’Occitània. -
1229
Conquesta de Mallorca.
La conquesta per als regnes cristians de l'illa de Mallorca va ser aconseguida definitivament pel rei Jaume I d'Aragó. -
1238
Conquesta de València
Jaume I conquereix la ciutat de València. Després dels seus enfrontaments amb la noblesa aragonesa i un cop assentat al tron, Jaume I conquereix Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. -
1258
Tractat de Corbeil
amb aquest tracta Jaume I el Conqueridor renunciava als seus drets sobre Occitània. Representa la independència formal dels comtats catalans respecte del regne franc. -
Period: 1276 to 1285
Pere II el Gran
Conquesta de Sicília. -
1283
Conquesta de Sicília
El papa Martí IV va confirmar l'excomunió de Pere III el Gran d'Aragó, desposseint aquest de tots els seus regnes. -
Period: 1285 to 1291
Alfons II el Franc
Conquesta de Menorca. -
Period: 1291 to 1327
Jaume II el Just
Conquesta d’Alacant, Elx i Oriola. També de Sardenya, Atenes i Neopàtria. -
Period: 1327 to 1336
Alfons III el Benigne
Va heretar la corona catalanoaragonesa.
El seu casament amb Teresa d'Entença va incorporar el comtat d’Urgell a la corona.
Va ser comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València, de Sardenya i Còrsega -
1329
Conquesta de Sardenya
Les dificultats financeres degudes a diverses guerres, explica la demora de Jaume II d'Aragó en intentar la conquesta de Sardenya, enfeudada a ell pel Papa Bonifaci VIII. La possessió de la illa de Sardenya va ser crucial per a la Corona d'Aragó. -
Period: 1336 to 1387
Pere III el Cerimoniós
Va ser rei d'Aragó, de València i de Mallorca; duc d'Atenes i Neopatria; comte de Barcelona i d'Empúries.
Va ajudar a Alfonso XI de Castella en la conquesta d'Algesires i en l'intent de conquerir Gibraltar. -
Period: 1387 to 1396
Joan I el Caçador
Rei d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, Rosselló i Cerdanya. -
Period: 1396 to 1410
Martí l l'Humà
Mor sense descendència. -
1412
Compromís de Casp.
El Compromís de Casp va ser un pacte establert per representants dels regnes d'Aragó, València i del principat de Catalunya per triar un nou rei davant la mort el 1410 de Martí I d'Aragó sense descendència i sense anomenar un successor acceptat. -
Period: 1412 to 1416
Ferran I d’Antequera
Escollit rei pel Compromís de Casp (1412). -
Period: 1416 to 1458
Alfons IV el Magnànim
Conquesta de Nàpols. -
1442
Conquesta de Nàpols
Els exèrcits d'Alfons IV de Barcelona i V d'Aragó, conegut amb el sobrenom del Magnànim, conquerien la ciutat de Nàpols. -
Period: 1458 to 1479
Joan II el Sense Fe
Guanya la Guerra Civil Catalana. -
1462
Inici Guerra Civil Catalana
Va ser el conflicte que es va produir al principat de Catalunya entre els partidaris del rei Joan II d'Aragó, comte de Barcelona, i els de les institucions catalanes rebels al rei encapçalades per la Diputació del General del Principat de Catalunya i el Consell del Principat. -
1472
Capitulacions de Pedralbes
Va posar fi a la guerra civil catalana ja que segons els seus termes no només es rendia Barcelona, després del dur lloc a què havia estat sotmesa per l'exèrcit del rei Joan II d'Aragó, sinó tot el Principat de Catalunya, que s'hi havia rebel·lat contra el seu sobirà.