Dels Comptats Catalans als Reis Catòlics

  • 729

    Expansió per la mediterranea

    Expansió per la mediterranea
    Exceptuant l’interior del Regne d’Aragó, els territoris que van ser afegits a la Corona tenien amples façanes de mar obertes al Mar Mediterrani, que va definir la seva política comercial i d’expansió territorial. Cap al segle XIII els reis d’Aragó van preparar-se per una ambiciosa expansió territorial. En contra de la voluntat del Vaticà, van annexionar-se nombrosos territoris de Itàlia (les illes de Sicília i Còrsega, la meitat de la península Italiana) i part del territori de l’antiga Grècia.
  • 730

    Expansió política i econòmica de la Corona d'Aragó

    Expansió política i econòmica de la Corona d'Aragó
    Amb l’expansió territorial per nombroses poblacions del Mediterrani, el poder polític i econòmic de la Corona va augmentar, i el desenvolupament artesanal i comercial de les poblacions que formaven part de la Corona d’Aragó van veure com el seu territori creixia exponencialment, i com ciutats tals com Barcelona es convertien en referents del comerç marítim internacional.
  • 840

    Guifré el Pilós

    Guifré el Pilós
    Guifré el Pilos (840 d.C. - 11/08/897 d.C.) va ser un Compte català, històricament conegut per ser un dels primers Comptes en establir en herència el títol polític de Compte de Barcelona, i popularment conegut per ser el creador de la Bandera de Catalunya en el seu llit de mort.
  • 948

    Compte Borrell II

    Compte Borrell II
    Va ser comte de Barcelona, Girona, Osona i comte d'Urgell . És el segon Borrell de Barcelona perquè el seu oncle també tenia el nom de Borrell.
    Va ser un compte diplomàtic, no pas militar,, fet que el diferencia molt del seu pare ja que va ser un compte més militar. Sempre intentava tenir una bona relació entre els seus dos veïns: Els francs (nord) i els musulmans (sud). Va signar un tractat de pau amb el Califa AL-Hàkam II.
    Sempre va defensar las ciències i la cultura.
  • 1112

    Fi de la Casa Comtal de Barcelona

    Fi de la Casa Comtal de Barcelona
    La casa comtal de Barcelona va ser la dinastia fundada per Guifre el Pilós. Durant molts segles la casa va ser la sobirana del comptat de Barcelona, o de vegades anomenada Casa de Catalunya. Amb el casament a Casa (Unió dels Regnes) la continuïtat de la Casa Comtal ha sigut discutida, ja que es eclipsada per la poderosa Corona d’Aragó, i després extraida de tot el seu poder polític pel Regnat dels Reis Catòlics i la seva dinastia posterior.
  • 1137

    Negociacions de Barbastre

    Negociacions de Barbastre
    Les negociacions de Barbastre va ser un contracte matrimonial entre la Princesa Peronella d’Aragó i el Compte Ramón Berenguer IV, que va donar lloc a la Corona d’Aragó. Amb la nova unió matrimonial, es van permetre nous acords, principalment militars, i que va permetre una expansió territorial cap al sud, augmentant significativament el territori de la Corona Aragonesa
  • 1229

    Conquesta del Regne de València

    Conquesta del Regne de València
    La conquesta del Regne de València van ser una sèrie de campanyes militars que van desenvolupa en l’anexió de gran part del territori de la Corona de València cap a la Corona d’Aragó. Inicialment, el rei Jaume I unicament va conquistar els territoris que feien frontera amb la Corona d’Aragó, per forçar al Rei de les Taifes de València a rendir-se i entregar-li gran part dels territoris sense un bany de sang per part dels exèrcits dels regnes.
  • 1229

    Conquesta de Mallorca

    Conquesta de Mallorca
    La conquesta de Mallorca, va ser comandada per Jaume I d’Aragó i va tenir moltes conseqüències. Com ara bé: la destrucció del poder almohade (poble del nord-africà que va habitar i dominar bona part d'al-Àndalus), també l'esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l’illa amb població catalana i la creació del regne de les Mallorquerques.
  • 1347

    Peste Bubònica

    Peste Bubònica
    L'any 1347, els primers brots de Pesta Negra van començar a Itàlia, concretament a les illes de Sicília i Còrsega, al sud de la península italiana ia la ciutat francesa de Marsella. Es va desenvolupar ràpidament per tots els imperis inicialment afectats, i finalment va evolucionar, fins arribar a Barcelona, ​​estendre per tot Espanya, i finalment per Europa. Els episodis de pesta van ser controlats en unes poques ciutats de tot el continent, no més de 5.
  • Jul 29, 1356

    Martí L’Humà

    Martí L’Humà
    Va ser comte de Besalú i comte de Xèrica. Quan va morir el seu pare va passar a ser duc de Montblanc i lloctinent de Joan I.
    Es va casar amb Maria de Luna, i van tenir un fill, que es va morir.
    El gran aspecte internacional del regnat de Martí l'Humà va ser el Cisma d'Occident, en el qual Martí va esdevenir el defensor més segur i actiu del papa Benet XIII, familiar de la seva muller. L'Humà va facilitar al Papa Luna ajuda militar i diplomàtica i, finalment, el 1408 va guanyar.
  • 1412

    Compromís de Casp

    Compromís de Casp
    El compromís de Casp va ser un pacte format pels representants del regne d’Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya, per elegir a un nou rei, ja que amb la mort de Martí l’Humà, sense descendencia i sense haver nombrat a un hereder a la corona, no es va poder trobar un successor acceptat pels organismes de l’època. El Compromís va suposar la coronació de Martí de Antequera, membre pertanyent a la corona d’Aragó.
  • 1425

    Enfrontament entre la Biga i la Busca

    Enfrontament entre la Biga i la Busca
    La biga i la busca eren els dos blocs polítics en el que s'agrupaven els burgesos catalans del segle XV. L'enfrontament es va desenvolupar en una lluita política i econòmica per aconseguir el poder polític i d'aquesta manera controlar el principat. Finalment, l'enfrontament va terminar per produir la Guerra Civil Catalana, que havia tingut inici en la 1a Guerra Remença. Amb l'enfrontament de les potències econòmiques catalanes, al acabar la guerra tots dos van acabar arruïnats.
  • 1462

    I Guerra Remença

    I Guerra Remença
    Al començament del 1462 molts pagesos de Girona va decidir aconseguir per força la solució de la qüestió remença.Pel març van anar a amenaçar a Besalú. Mentre la rebel·lió s'estenia cap al Lluçanès i l'Alta Muntanya, els senyors es van adreçar al consell del Principat. El reclutament d'un exercit il·legal va fer la guerra amb Joan II. El monarca va ser més afortunat i va aconseguir que la majoria d'ells, comandats per Francesc de Verntallat, s'unissin a la guerra.
  • 1462

    La Guerra Civil Catalana

    La Guerra Civil Catalana
    La Guerra Civil Catalana va ser un enfrontament entre els exèrcits del Rey Juan II d’Aragó i la Diputaió General pel control polític del principat. La Guerra va ser principalment desencadenada pels conflictes ocasionats per la I Guerra Remença, i el enfrontament de les clases burgesses de la Biga i la Busca.
  • 1469

    Expansió política i econòmica de la corona d'Aragó

    Expansió política i econòmica de la corona d'Aragó
    Amb l’expansió territorial per nombroses poblacions del Mediterrani, el poder polític i econòmic de la Corona va augmentar, i el desenvolupament artesanal i comercial de les poblacions que formaven part de la Corona d’Aragó van veure com el seu territori creixia exponencialment, i com ciutats tals com Barcelona es convertien en referents del comerç marítim internacional.
  • 1469

    Matrimoni entre Fernando II i Isabel I

    Matrimoni entre Fernando II i Isabel I
    El matrimoni entre Fernando II d’Aragó i Isabel I de Castella va ser la unió, tant matrimonial com política, en el que van convertir els seus Regnes individuals en la Corona d’Espanya, iniciant anys més tard la reconquesta de la península ibèrica, expulsant als musulmans dels diferents territoris. En el moment del casament la parella tenia 16 i 19 anys respectivament, i el seu matrimoni havia estat acordat anys enrere.
  • 1500

    Les croades

    Les croades
    Les croades van ser una sèrie de campanyes militars organitzades i coordinades per l’església, amb l’objectiu de recuperar la terra santa, Jerusalem, als musulmans i demés persones no creients en la religió cristiana. L’excusa que va posar la església per procedir amb una campanya de conquesta d’aquestes magnituds va ser els riscos que suposaven als peregrins que anaven a Terra Santa cap al segle XI, i que eren atacats pels musulmans.