-
1083
Madrid es converteix en la capital de l’Imperi
Reconquerit per Alfons VI de Lleó el 1083 dels musulmans, la vila fou designada el 1561 com seu de les corts de Felip II, sent la primera capital permanent de la Monarquia Hispànica. Des de llavors, excepte en breus períodes entre el 1601 i el 1606 en què la capitalitat fou temporalment de Valladolid, Madrid ha estat la capital d'Espanya i seu del govern, exceptuant durant el trasllat del govern de la república a València i després a Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939). -
1134
Conquesta del Regne de Navarra
La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el segle XII, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya. -
1184
Creació del Tribunal de la Inquisició
La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses). La primera inquisició s'estableix a Llenguadoc l'any 1184, amb la crida del papa Luci III als bisbes a establir tribunals per lluitar contra els càtars. -
Period: 1301 to
Humanisme
Humanisme és un concepte polisèmic que s'aplica tant a l'estudi de les lletres humanes, els estudis clàssics i la filologia grecoromana com a una genèrica doctrina o actitud vital que concep de forma integrada els valors humans. D'altra banda, també es denomina humanisme a l' «sistema de creences centrat en el principi que les necessitats de la sensibilitat i de la intel·ligència humana poden satisfer sense haver d'acceptar l'existència de Déu i la predicació de les religions» -
Period: 1401 to 1501
Renaixement
Renaixement és el nom donat al segle XIX a un ampli moviment cultural que es va produir a Europa Occidental durant els segles XV i XVI. Va ser un període de transició entre l'Edat Mitjana i els inicis de l'Edat Moderna. Els seus principals exponents es troben en el camp de les arts, tot i que també es va produir una renovació en les ciències, tant naturals com humanes. La ciutat de Florència, a Itàlia, va ser el lloc de naixement i desenvolupament d'aquest moviment, -
1434
Conquesta del Regne de Nàpols
L'ambició permanent del rei Alfons el Magnànim sempre va ser el Regne de Nàpols, i l'oportunitat li va arribar el 1434 i el 1435 amb la mort successivament de Lluís III de Nàpols i de la reina Joana II de Nàpols, mentre l'hereu Renat I d'Anjou era presoner a la cort de Felip III de Borgonya des de la seva derrota a la batalla de Bulgnéville en 1431. -
1440
Creació del David de bronze de Donatello di Niccolò
El David és una escultura de bronze de 158 cm d'alçada, obra de l'escultor italià Donatello. L'obra va ser realitzada al voltant de 1440 (o a 1430 segons alguns experts) per encàrrec de Cosme de Mèdici -
1453
L’Imperi Otomà conquesta Constantinoble
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica. Just abans de la conquesta turca, Constantinoble era una capital sense país: l'Imperi Romà d'Orient, que antigament s'estenia des de Pèrsia fins als Alps i també pels deserts d'Àsia, havia quedat reduït al clos de les muralles de la ciutat. -
1455
Invenció de la Impremta
Entre 1435 i 1440 Johannes Gutenberg (Alemanya, 1398-1468) desenvolupa la impremta de tipus mòbils de fusta o metall. -
1469
Casament d’Isabel de Castella amb Ferran d’Aragó
En casar-se en secret en 1469, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó en 1474. Aquest matrimoni va consumar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, però totes dues corones van conservar els mateixos sistemes d'organització, independents i clars. Van començar la colonització de les illes Canàries. Van mantenir assetjada la ciutat de Granada des de 1491 fins a la seva capitulació el 2 de gener de 1492. Com a campament van fundar prop la ciutat el de Santa Fe -
1479
Conquesta de Melilla
Poco después de la Caída de Granada en 1492, se planeó la ocupación de Melilla. Los capitanes Lezcano y Lorenzo Zafra visitarón la costa del Norte de África buscando posibles ubicaciones y Melilla fue la más importante, aunque esta estaba en la zona de influencia portuguesa desde 1479 por el Tratado de Alcáçovas y no fue posible hasta que en 1494, en Tordesillas, Juan II de Portugal, lo permitió.2 -
Period: 1479 to 1516
Regnat dels Reis Catòlics
Reis Catòlics va ser la denominació que van rebre els esposos Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, sobirans de la Corona de Castella (1479-1504) i de la Corona d'Aragó (1479-1516). -
1482
Conquesta del Regne de Granada
La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil, que en el transcurs de la guerra havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert. -
1486
Sentència arbitral de Guadalupe
La Sentència de Guadalupe o Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486. El seu objectiu era donar solució als conflictes entre els pagesos de remença i els seus senyors, conflictes que havien motivat les dues Guerres dels remences. Les negociacions per la redacció de la Sentència foren molt dures i en alguns moments perillà que arribessin a bon terme. -
1490
Creació de l'Home de vitruvi de Leonardo da Vinci
L'Home de Vitruvi o Estudi de les proporcions ideals de el cos humà és un famós dibuix acompanyat de notes anatòmiques de Leonardo da Vinci realitzat al voltant de 1490 en un dels seus diaris. Representa una figura masculina nua en dues posicions sobreimpreses de braços i cames i inscrita en una circumferència i un quadrat -
1492
Descobriment d’Amèrica
El terme descobriment d'Amèrica s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al segle xv, el terme descobriment era sinònim de cristianització.[1] Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib. Colom inicià un viatge cap a les Índies per l'oest del continent, un itinerari equivocat que el dugué fins a Amèrica el 12 d'octubre de 1492. -
1492
Expulsió dels jueus de la Corona hispànica
L'expulsió dels jueus d'Espanya va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin. La decisió d'expulsar els jueus —o de prohibir el judaisme[1]— està relacionada amb la instauració de la Inquisició catorze anys abans en la Corona de Castella i nou en la Corona d'Aragó, perquè precisament va ser creada per perseguir els judeoconversos. -
Period: 1492 to
Edat Moderna
L'Edat Moderna és el tercer dels períodes històrics en què es divideix convencionalment la història universal, comprès entre el segle XV i el XVIII. Cronològicament alberga un període l'inici pot fixar-se en la caiguda de Constantinoble (1453) o en el descobriment d'Amèrica (1492), i el final pot situar-se en la Revolució francesa (1789) o en la fi de la dècada prèvia, després de la independència dels Estats Units (1776) -
1493
Segon viatge de Colom a Amèrica
El segon viatge de Cristòfor Colom va ser una expedició transoceànica per començar la colonització espanyola d'Amèrica, descoberta per Colom en el seu primer viatge. En ella va començar la colonització espanyola de l'illa L'Espanyola, es va pacificar als indígenes taínos de l'illa i, a més, es va dur a terme el descobriment de diverses illes, entre elles l'illa Jamaica i de Puerto Rico. -
1498
Tercer viatge de Colom a Amèrica
El tercer viatge de Cristòfol Colom (sortida de Sanlúcar de Barrameda, 30 de maig de 1498 - arribada a Cadis, 25 de novembre de 1500) fou una expedició transoceànica comandada per Cristòfol Colom que tingué com a objectiu continuar l'exploració de les noves terres en nom dels Reis Catòlics, descobrint el nord de Veneçuela i convertint-se Colom en el primer descobridor europeu del continent americà. -
1502
Quart viatge de Colom a Amèrica
El Quart Viatge de Cristòfor Colom (Sortida de Sevilla, 3 abril de 1502 - Retorn a Sanlúcar de Barrameda, 7 novembre 1504) va ser una expedició transoceànica dirigida per Cristòfor Colom amb el propòsit de trobar un pas marítim en el que avui coneixem com Amèrica per trobar alguna cosa que definitivament fóra el continent asiàtic. -
1504
Creació del David de Michelangelo Buonarroti
David és l'escultura símbol de el Renaixement italià, creada pel pintor i escultor florentí Miquel Àngel Buonarroti entre els anys 1501 i 1504 -
1511
Raffaello Sanzio pinta l'Escola d'Atenes
L'escola d'Atenes (en italià: Scuola di Atene) és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael. Va ser pintada entre el 1509 i el 1510 -
1517
Inici de la reforma protestant
Els principals exponents de la Reforma protestant van ser Martí Luter i Joan Calví. El protestantisme ha arribat a constituir la segona gran branca de l'cristianisme -
1519
La primera volta al mon
L'Expedició de Magalhães-Elcano va ser una expedició marítima comandada per Fernão de Magalhães i, després de la seva mort, per Juan Sebastián Elcano. Fou finançada per la corona espanyola i és coneguda per haver estat la primera circumnavegació reeixida del planeta. L'expedició salpà de Sanlúcar de Barrameda el 10 d'agost de 1519 i tornà el 8 de setembre de 1522. -
1520
Revolta de les comunitats
La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid. El seu caràcter ha estat objecte d'agitat debat historiogràfic, amb postures i enfocaments contradictoris. -
Period: 1520 to 1558
Regnat de Carles I d’Espanya
Carlos I de España y V del Sacro Imperio Romano Germánico, llamado «el Emperador» o «el César»c (Gante, 24 de febrero de 1500-Cuacos de Yuste, 21 de septiembre de 1558), reinó junto con su madre, Juana I de Castilla —esta última de forma solo nominal y hasta 1555—, en todos los reinos y territorios hispánicos con el nombre de Carlos I desde 1516a hasta 1556, reuniendo así por primera vez en una misma persona las Coronas de Castilla -
1521
Caiguda de Tenochtitlan
L'episodi final va tenir lloc a Tenochtitlan, batalla que va marcar la caiguda de l'Imperi Asteca el que seria el Mèxic mestís d'avui i que marca el final de la primera etapa de la unió de l'món europeu i el mesoamericà, sent la victòria dels aliats part de la colonització espanyola d'Amèrica. -
1521
Batalla de Villalar
La batalla de Villalar va ser l'episodi decisiu de la Revolta de les Comunitats de Castella en què es van enfrontar les forces imperials de l'Emperador Carles V i les de la Junta Comunera capitanejades per Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado, ocorreguda el 23 d'abril de 1521 a la localitat de Villalar (avui Villalar de los Comuneros, província de Valladolid, Espanya). La batalla va ser guanyada per les forces imperials i va posar fi a la Guerra de les Comunitats -
1525
Batalla de Pavia
La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia. -
1555
Pau d’Augsburg
La Pau d'Augsburg fou un important tractat de 1555 que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys. -
Period: 1556 to
Regnat de Felip II
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598. Va ser també el primer monarca de la casa d'Àustria a esdevenir rei de Portugal, a partir de 1580. El seu regnat es va veure marcat per l'esclat de la revolta als Països Baixos espanyols, que va iniciar la Guerra dels Vuitanta Anys. -
1568
Insurrecció de les Alpujarras
La Rebel·lió de les Alpujarras va ser un conflicte esdevingut a Espanya entre 1568 i 1571 durant el regnat de Felip II. L'abundant població morisca del regne de Granada es va alçar en protesta contra la Pragmàtica Sanció de 1567, que limitava les llibertats religioses i culturals d'aquesta població. Quan el poder reial va aconseguir vèncer als sublevats, al final es va decidir dispersar més de 80.000 moriscs procedents del regne de Granada per diversos punts de la península Ibèrica. -
1571
Fundació de la ciutat de Manila
El primer relat escrit sobre la ciutat és la Inscripció de la Llacuna Copperplate, que data del segle X. La ciutat va ser envaïda per Bolkiah, sultà de Brunei, i va ser cristianitzada ja al segle XVI, quan els conqueridors espanyols van arribar per primera vegada . Va ser incorporada el 24 de juny de 1571 pel conquistador espanyol Miguel López de Legazpi. Manila es va convertir finalment en el centre de les activitats espanyoles a l'Extrem Orient. -
1571
Batalla de Lepant
La batalla naval de Lepant ocorreguda el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia). S'hi van enfrontar els turcs otomans contra una coalició cristiana, anomenada Lliga Santa. Els cristians van resultar guanyadors, i només 30 galeres turques es van salvar, així aturaren l'expansionisme turc pel Mediterrani Occidental. La Lliga Santa la formaven els regnes de les Espanyes, la República de Venècia, la República de Gènova, el Ducat de Savoia.. -
Derrota de l’Armada Invencible
La Grande y Felicísima Armada, denominada sarcàsticament l'Armada Invencible pels anglesos, va ser el nom que va rebre la gran flota que va armar Felip II de Castella el 1588 per a la conquesta d'Anglaterra. La intenció de Felip II amb aquesta flota era envair l'illa, destronar la reina Isabel I, imposar-hi el catolicisme i controlar la política exterior anglesa. -
Execució de Juan de Lanuza
Joan de Lanuza el Jove (1564 ? - 1591) va ser el cinquè Justícia Major d'Aragó amb aquest nom. Malgrat la seva curta durada, és un dels Justícies més coneguts de la història d'Aragó per haver estat executat sense que hi hagués un procés previ. El seu lloc d'origen no és clar. Fill de Joan IV de Lanuza, el justícia anterior, n'heretà el càrrec després de la mort del seu pare, amb només vint-i-set anys, d'aquí el sobrenom de el Jove. -
El microscopi compost
-
el termòmetre
El primer inventor d'el termòmetre s'estima que va ser Galileu Galilei, el 1592. Consistia bàsicament en un tub de vidre amb una esfera de vidre buida en el seu extrem superior, en el qual s'introduïa un líquid que a l'escalfar-se pujava pel tub. A del principi, el material utilitzat va ser l'aigua, però arribat a un punt aquesta es congelava (als O graus Celsius o als 32 graus Fahrenheit). De manera que l'aigua va ser reemplaçada per l'alcohol, que no pateix aquesta reacció -
Period: to
Barroc
El Barroc va ser un període de la història en la cultura occidental originat per una nova forma de concebre l'art (el «estil barroc») i que, partint des de diferents contextos historicoculturals, va produir obres en nombrosos camps artístics: literatura, arquitectura, escultura, pintura, música, òpera, dansa, teatre, etc. Es va manifestar principalment a l'Europa occidental, encara que a causa de el colonialisme també es va donar en nombroses colònies de les potències europees. -
Expulsió dels musulmans de la Corona hispànica
Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu. -
Judici a Galileu Galilei
Va anar a judici injustament per contradir les idees de l'esglesía i les treia autoritat i credibilitat a les seves paraules -
La màquina de vapor
La màquina de Newcomen, o màquina de vapor atmosfèrica, va ser inventada en 1712 per Thomas Newcomen, assessorat per Robert Hooke, que eraEl funcionament de les dues màquines era similar. Les dues creaven el buit en un dipòsit a força de refredar vapor d'aigua. La diferència estava en que mentre a la màquina de Savery era el propi buit de el dipòsit el que absorbia l'aigua de la mina, a la màquina de Newcomen el buit creat en un cilindre tirava d'una biga cap avall. -
El sistema de refrigeració modern
-
el parallamps
