Alandalus

Eix cronológic Al-Àndalus

  • 711

    Conquesta de la Península Ibèrica pels musulmans

    Conquesta de la Península Ibèrica pels musulmans
  • Period: 711 to 756

    L’emirat dependient de Damasc

    En 711, Tarik, governador del nord d'Àfrica, i Muza, al capdavant de les tropes berbers, Creuen l'estret de Gibraltar i vencen al rei visigot Don Rodrigo en la batalla de Guadalete. El regne dels francs, més enllà dels Pirineus, però van ser derrotats en la batalla de Poitiers per Carlos Martel en 732. La capital es va establir a Còrdova, quedant al capdavant del territori un emir. ºser els enfrontaments entre berbers i àrabs pel repartiment de terres i l'organització de la conquesta.
  • 718

    Batalla de Covadonga

    Batalla de Covadonga
    Considerada com el començament de la Reconquesta, la victòria cristiana en aquesta batalla a Astúries va marcar el principi de la resistència cristiana contra els musulmans
  • Period: 718 to 1492

    Reconquesta

    Període que abasta des de la Batalla de Covadonga fins a la conquesta de Granada, durant el qual els regnes cristians de la península ibèrica van recuperar gradualment el territori d'Al-Ándalus.
  • 756

    Fundació de l'Emirat de Còrdova

    Fundació de l'Emirat de Còrdova
  • Period: 756 to 929

    L’emirat independient

    La revolta abasí va acabar a Damasc amb la família califal dels Omeies. En 756 aconsegueix apoderar-se del-Andalus i es proclama emir. En aquest període la península es va consolidar, però no van faltar problemes interns:
    - Els enfrontaments entre els àrabs i els berbers.
    - Els mossàrabs, que pagaven impostos especials per ser cristians, van dur a terme actes de rebel·lia. Va ser protagonitzada pel muladí Omar ben Hafsún, el qual va abandonar l'Islam per a tornar a la fe cristiana.
  • 929

    Abderramán III es proclama califa:

    Abderramán III es proclama califa:
  • 929

    Època d'esplendor del Califat de Còrdova:

    Època d'esplendor del Califat de Còrdova:
  • Period: 929 to 1031

    El califat de Córdoba

    El califat va ser l'etapa de major esplendor econòmica polític. Abderramán III va reforçar l'exèrcit i crec el Medinat al-Zahra per a assegurar l'ordre interior i contenir als cristians del nord d'Àfrica. Va continuar el poder califat sota el seu fill Alhaken II, protector de les arts i les lletres. Aquest va realitzar campanyes contra els cristians, arrasant esglésies i monestirs. En 1002 mor Almanzor per les ferides de la batalla de Calatañazor i el califat entra en crisi.
  • 1002

    Inici del declivi del Califat de Còrdova

    Inici del declivi del Califat de Còrdova
  • Period: 1002 to 1031

    Declivi del Califat de Còrdova:

    Amb la mort del califa Al-Hakam II i les lluites internes pel poder que van seguir a la seva mort. Aquest període de declivi es va caracteritzar per la fragmentació política, les revoltes internes i la pèrdua de control sobre les províncies perifèriques del califat.
  • Period: 1031 to 1090

    Els regnes taifes

    Al-Andalus es divideix en petits regnes, anomenats taifes. Aquests regnes van buscar el suport dels reis cristians. Motamid, rei de Sevilla, derrota Alfons VI en Zalaca.e) Las invasiones africanas (1090-1236).
  • 1085

    La presa de Toledo

    La presa de Toledo
    Aquest esdeveniment va ser un punt d'inflexió en la Reconquesta, ja que Toledo era una ciutat clau estratègicament i culturalment. La seva conquesta per part d'Alfons VL de Castella va obrir el camí per a l'expansió cristiana al sud.
  • Period: 1085 to 1085

    Conquesta de Toledo per Alfons VI:

    Després de la conquesta de Toledo, la ciutat es va convertir en la capital dels regnes cristians de Castella i Lleó, i la seva importància com a centre polític i cultural va continuar creixent en els segles següents. La Conquesta de Toledo per Alfons VI és considerada un de les fites més destacades en el procés de la Reconquesta i va tenir un impacte significatiu en la història de la península ibèrica.
  • Period: 1090 to 1144

    almorávides (1090-1144),

    Agrupació de tribus berbers, partidaris del radicalisme religiós, havien creat. Després del triomf sobre Alfons VI, els almoràvits van acabar amb les taifes, van unificar al-Andalus i van posar fre a l'avanç cristià. 1118, Alfons I el Batallador, rei d'Aragó, conquesta Zaragoza.
  • Period: 1146 to 1232

    Els almohades

    Que havien substituït als almoràvits en el nord d'Àfrica, cristià, vencen a Alfons VIII, rei de Castella, en la batalla de Alarcos (1195), però són derrotats en la batalla de les Navas de Tolosa (1212), que enfonsa a l'Estat almohade i desemboca en les terceres taifes independents: Sevilla, Boira, València, Múrcia, Granada... successor Alfons X el Savi, per Castella, i Jaume I el Conqueridor per la Corona d'Aragó.
  • 1147

    Fundació de l'Almohade

    Fundació de l'Almohade
  • 1212

    Batalla de les Navas de Tolosa

    Batalla de les Navas de Tolosa
  • 1212

    Batalla de Las Navas de Tolosa

    Batalla de Las Navas de Tolosa
    Aquesta batalla va ser una de les més importants de la Reconquesta. Les forces cristianes, liderades per Alfons VLLL de Castella, derroten les forces almohades, consolidat el domini cristià a la península
  • Period: 1236 to 1492

    El regne nassarí de Granada

    Les actuals províncies de Granada, Màlaga i Almeria van ser fundades per Mohamed ben Naser, qui va iniciar el nom del regne. Van contribuir a les conquestes de Còrdova i Sevilla per part de Ferran III, i la crisi del segle XIV els va permetre refer les seves vides.
  • 1492

    Presa de Granada

    Presa de Granada
    La caiguda de Granada, l'últim regne musulmà de la península, a les mans dels Reis Catòlics, Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, va marcar el final oficial de la Reconquesta i el principi de la unificació d'Espanya sota la corona catòlica.