-
La dimisió del primo rivera
Es va veure obligat a presentar la dimissió al rei d'Espanya Alfons XIII i aquest la va acceptar, donant pas a la Dictablanda de Dámaso Berenguer. La fi de la dictadura de Primo de Rivera va ser la culminació d'un procés que va començar uns quants mesos abans. -
“Dictablanda” del general Berenguer
Va ser el darrer període de la Restauració borbònica i del regnat d'Alfons XIII a Espanya. En aquest període hi va haver dos governs: l'executiu del general Dámaso Berenguer, format perquè restablisca la «normalitat constitucional» després de la dictadura de Primo de Rivera, i el que el va seguir un any després, el govern de l'almirall Juan Bautista Aznar, que donaria pas a la proclamació de la Segona República espanyola. -
Pacte de Sant Sebastià
L'acord establia la col·laboració entre les dues parts per mantenir l'ordre i la seguretat a Catalunya, i garantir la no resistència armada contra les forces nacionals que havien pres el control del país. En altres paraules, el Pacte de Sant Sebastià significava que la Generalitat de Catalunya es comprometia a no apoiar ni participar en la resistència armada contra el règim de Franco. -
Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
L'ERC es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1931 amb un programa que incloïa la defensa de la independència de Catalunya, la reforma agrària, la secularització i la protecció dels drets dels treballadors. El partit va obtenir 29 escons a les Corts Espanyoles i es va convertir en una de les forces polítiques més importants a Catalunya. -
Eleccions municipals
van ser un instrument important per a la democratització i la participació política del poble català. -
Proclamació de la República
La proclamació de la República es va produir a Madrid, a les 6:00 pm del 14 d'abril, quan el president de la Segona República, Niceto Alcalá Zamora, va prendre possessió del càrrec en una cerimònia al Palau de la Moncloa. El president Zamora va proclamar la fi del monarquisme i l'establiment de la República. La proclamació de la República va ser rebutjada pel governador civil d'Astúries, Miguel Cabanellas, que es va declarar "capitán general" -
Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià i reconeixement de la Generalitat provisional
La proclamació va ser seguida per una declaració oficial que establia les bases de la nova república: "Catalunya és una nació sobirana, amb dret a governar-se mateixa i a decidir el seu futur". La Generalitat provisional, liderada per Macià, es va establir com l'òrgan governamental de la nova república. -
Eleccions a Corts Constituents
Aquestes eleccions van ser les primeres eleccions lliures i democràtiques que es celebraven a Espanya des de la restauració de la monarquia espanyola el 1876. -
Constitució de 1931
Aquesta constitució va ser una de les més avançades del seu temps i va establir un sistema polític basat en la democràcia, la separació dels poders i els drets fonamentals dels ciutadans. -
Bienni Reformista (govern Azaña
Va ser un període de govern del president de la República Espanyola, Manuel Azaña, que va durar des del 1931 fins al 1933. Azaña, un polític republicà i liberal, va ser elegit president de la República després de les eleccions generals de 1931, que van donar lloc a la Constitució Espanyola de 1931. -
Aprovació de la Llei del Divorci
Aquesta llei permetia el divorci civil, és a dir, el final del matrimoni sense la necessitat de recórrer a la confessió religiosa o al judici eclesiàstic. L'aprovació de la Llei del Divorci va ser un fet important en la història política i social d'Espanya, ja que fins aleshores el divorci estava prohibit per la llei canònica catòlica. La llei va ser impulsada per un grup de diputats republicans i progressistes que defensaven la igualtat i la llibertat individual. -
Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria
l'aprovació de la Llei del Divorci va ser un pas important cap a la modernització i la democratització de l'Espanya dels anys trenta, tot i que també va generar tensions polítiques i socials que van afectar la vida quotidiana dels espanyols. -
Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo
Sanjurjo va aconseguir que alguns generals i oficials de l'exèrcit es unissin a la seva causa, i junts van planificar un cop d'estat per prendre el poder i establir una dictadura militar. El pla era prendre control de les principals ciutats i estacions de ferrocarril, i després prendre el poder a Madrid. -
Aprovació de l’Estatut a les Corts de Madrid
L'aprovació de l'Estatut per les Corts de Madrid va ser un pas important en la transició espanyola cap a la democràcia i l'establiment de les institucions autònomes. Després d'aquesta data, la Comunitat de Madrid ha desenvolupat un sistema polític i administratiu pròpi, amb una assemblea legislativa, un govern i uns quants ajuntaments i diputacions provincials. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya han estat una freqüentitat en la vida política catalana, però cada vegada que se celebren, hi ha moments destacats que han marcat la història del país.Hi ha hagut un total de 14 eleccions al Parlament de Catalunya des que es va crear aquesta institució el 1980. -
Triomf de les dretes en les eleccions generals
Aquestes eleccions van suposar un canvi significatiu en la política espanyola, ja que els partits dretans havien aconseguit una majoria absoluta al Congrés dels Diputats. El líder del Partit Popular, Pablo Casado, va assolir la presidència del partit després de les eleccions. -
Bienni conservador
va ser un període polític complex que es va caracteritzar per una política de centrisme i reformisme, però també per una gran controvèrsia política. El govern del PP havia implementat una sèrie de reforms polítiques i econòmiques, però també havia augmentat la desigualtat social i la pobreza. -
Mor Francesc Macià
és considerat un dels patriars del moviment independentista català i una figura clau en la història de Catalunya. La seva memòria és recordada en tot el país, i els seus ideals són encara una inspiració per als catalans que lluiten per la independència. -
Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola
Companys, que havia estat elegit alcalde de Barcelona el 1931, havia decidit proclamar la República Catalana com a manera de reaccionar contra la política centralista i autoritària del Govern espanyol, que no reconeixia el dret a autodeterminació dels pobles. La proclamació era també una resposta a la recent proclamació de la Segona República Espanyola, que havia abolit la monarquia i havia establit una república federal. -
Insurrecció obrera a Astúries
La insurrecció es va produir quan els sindicats socialistes i comunistes, liderats per Julián Besteiro, un dels principals líders del PSOE, van decidir prendre les armes contra el govern republicà de Manuel Azaña, que havia estat elegit el 1933. Els insurgents van pretendre establir una república socialista i nacionalitzar les indústries i els recursos naturals. -
Eleccions generals amb triomf del Front Popular
Les eleccions van ser una batalla electoral entre el Front Popular, una coalició d'esquerres liderada pel Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el Partit Comunista d'Espanya (PCE) i altres partits de la classe treballadora, i els partits de dreta, liderats pel CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes), que havia estat fundada per José María Gil-Robles. -
Govern del Front Popular
El govern del Front Popular, fou el govern d'Espanya que va governar el país des del 4 de setembre de 1936 fins al 18 de juliol de 1937, durant la Segona República Espanyola.
El govern va ser format per unes 17 ministreries, que van ser distribuïdes entre els partits que formaven part del Front Popular, principalment el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el Partit Comunista d'Espanya (PCE) i el Partit Republicà Radical (PRR).