-
Legió Còndor
La Legió Còndor va ser una unitat militar aèria enviada per l'Alemanya nazi per a fer costat a les forces franquistes durant la Guerra Civil Espanyola. El seu nom prové del còndor, un ocell de presa que habita als Andes i és símbol nacional de diversos països sud-americans, inclòs Espanya. La Legió Còndor va exercir un paper crucial en diverses batalles de la Guerra Civil Espanyola, particularment en el bombardeig de ciutats i en el suport aeri a les forces terrestres franquistes. -
Govern de Largo Caballero
Entre el 5 de setembre de 1936 i maig de 1937, gran part de les forces poítiques van reclamar un poder estatal fort i un pacte antifeixista que concentrés els esforços en guanyar la guerra, controlés les experiències d'autogestió i d'autonomia de les columnes de milicians i posés fi al terror revolucionari -
Corpo Truppe Volontaire
El Corpo Truppe Volontarie va ser una força militar italiana enviada per a fer costat a les forces nacionalistes liderades per Franco durant la Guerra Civil Espanyola. La intervenció italiana en la Guerra Civil Espanyola va reflectir els esforços de Mussolini per expandir la influència feixista a Europa i establir aliances amb règims afins. -
Assassinat de José Calvo Sotelo
El 13 de juliol de 1936, l'assassinat del líder polític d'extrema dreta José Calvo Sotelo, per part de forces de seguretat republicanes, va ser un esdeveniment que va agitar encara més les tensions polítiques, precipitant el cop d'estat. -
Cop d'estat militar
El 18 de juliol de 1936, el general Francisco Franco i altres comandants militars, Mola i Queipo de Llano es van alçar en armes contra el govern republicà elegit democràticament, desencadenant així la guerra civil. -
Govern de Giral
Entre el 19 de juliol de 1936 i el 5 de setembre de 1936, el govern republicà de José Giral va dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris, en els quals havien d'integrar-s'hi les milicies. Per poder aturar la insurrecció de les forces d'esquerra i els militars davant d'una revolució social. -
Comitè Central de Milícies Antifeixistes
Lluís Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI que havien tingut una intervenció molt important per aturar els insurrectes, i els va oferir la formació d’un Comitè Central de Milícies Antifeixistes. El 21 de juliol de 1936, aquest òrgan es va crear i durant dos mesos es va convertir en el centre de poder de Catalunya. Ocupant-se de controlar l’ordre públic i d’organitzar les columnes de voluntaris per tal d’avançar cap al front d’Aragó, per recuperar les zones ocupades pels insurrectes. -
Junta de Defensa Nacional
La Junta de Defensa Nacional, presidida pel general Cabanellas, va ser l'organisme constituït el 24 de juliol de 19361 pels militars sublevats en el fallit cop d'estat que va donar lloc a la guerra civil espanyola i que va assumir de manera afiliada tots els poders de l'Estat en el territori controlat pels sublevats. -
Dret de Col·lectivitzacions
El Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials del 24 d'octubre de 1936 va ser una mesura legislativa del govern de la Generalitat de Catalunya arran de l'inici de la guerra civil espanyola que va fixar les bases d'una socialització de l'economia per la qual els treballadors participaven directament de la gestió de les seves empreses i indirectament, de l'organisme regulador de l'activitat econòmica a través de l'elecció de delegats en el Consell d'Economia de Catalunya. -
Batalla de Madrid
Des de novembre de 1936 fins a març de 1939, la capital espanyola va ser escenari d'una lluita ferotge entre les forces republicanes i els franquistes. La batalla va ser un dels punts àlgids de la guerra, amb un alt cost en vides i un símbol de resistència per a la República. -
Govern de la Generalitat (Josep Tarradelles)
El 27 de setembre de 1936 es va formar un nou govern de la Generalitat, presidit per Josep Tarradelles, en el que es representaven quasi totes les forces republicanes i obreres de Catalunya, incloent-hi la CNT. A més, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes es va dissoldre. Aquest nou govern va prendre mesures
importants com el decret de col·lectivitzacions i la reorganització de la justícia. Però hi havia fortes tensions entre les forces polítiques i sindicals que formaven el govern. -
Govern de Negrín
Al maig de 1937, el curs desfavorable de la guerra havia posat en contra del govern de Largo Caballero comunistes, socialistes i republicans d’esquerra que van utilitza la negativa de Largo a il·legalitzar el POUM per forçar una crisi de govern i exigir la seva dimissió. El president de la República, Manuel Azaña, va encarregar la formació d’un nou govern al socialista Juan Negrín, llavors el POUM va ser declarat il·legal i els seus militants van ser detinguts. -
Govern Generalitat (Lluís Companys)
Es va constituir un nou govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys i integrat bàsicament per ERC i el PSUC. La CNT-FAI va quedar fora del govern. A L’octubre de 1937, el govern de la República es va traslladar a Barcelona. Això va comportar un augment de la tensió en les relacions amb la Generalitat, ja que el govern
central va assumir noves competències com l’Administració de justícia. -
Falange Española Tradicionalista i de las JONS
El 19 d’abril de 1937 es va promulgar el decret d’unificació pel qual la falange i el tradicionalisme s’unificaven sota la direcció de Franco en una organització anomenada: Falange Española Tradicionalista i de las JONS, i es va convertir en el partit únic del nou règim. Es va acceptar ja que la prioritat era guanyar la guerra i el poder creixent de Franco. El cap de la Falange, Miguel Hedilla s’hi va oposar i Franco el va fer empresonar i desterrar, així, qualsevol oposició va ser silenciada. -
Bombardeig de Guernica
El 26 d'abril de 1937, avions de la Legió Còndor alemanya, aliats dels franquistes, van bombardejar la ciutat basca de Guernica. Aquest atac va causar devastació massiva i va ser un dels primers exemples d'atacs aèries contra població civil durant la guerra, immortalitzat en el famós quadre de Picasso. -
Batalla de l'Ebre
Entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938, les forces republicanes van intentar una ofensiva decisiva a l'Ebre, però van ser derrotades, marcant un punt d'inflexió en favor dels franquistes. -
Llei de responsabilitats polítiques
La Llei de Responsabilitats Polítiques establia sancions i penes de manera paral·lela a les lleis penals espanyoles i permetia així imposar diverses condemnes contra els republicans vençuts: des de la pena de mort fins a llarguíssimes penes de presó i treballs forçats (entre deu a trenta anys), amb inhabilitacions i prohibicions civils inclusivament per als qui complissin la totalitat de les seves condemnes.
També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana.