Pastillas

Història de la medicina

  • Period: 700 BCE to 500 BCE

    Origens de la medicina clàssica

    En aquesta època es feien ritus òrfics i dionisíacs sorgits a Grècia. Eren ritus de medicina a Apol·lo(déu que cura).
    També Empèdocles va formular la teoria dels quatre elements, a tota la matèria, el cos humà inclòs, formada per terra, aigua, aire i foc.
    (https://youtu.be/E7RABzU3TsQ)
  • 600 BCE

    Escola de Cnidos

    Escola de Cnidos
    Primers texts mèdics grecs dels quals es data referència.
  • 600 BCE

    Medicina hipocràtica

    Medicina hipocràtica
    És el resum de medicina clàssica grega.
    És deia que el cos humà estava constituït per quatre humors, paral·lels als quatre elements: la sang, al fetge; la flegma, al cervell; la bilis negra, a la melsa; i la bilis groga, al fetge.
    L'art de curar consistia en l'equilibri d'aquests.
    (https://youtu.be/-gvOHck7c3E)
  • 500 BCE

    Escola de Cos

    Escola de Cos
    El metge grec Hipòcrates, va crear la segona gran escola mèdica.
  • 323 BCE

    Medicina hel·lenística

    Medicina hel·lenística
    Durant l'etapa alexandrina, a Alexandria i Roma, és l'únic moment en el qual es permet la dissecció de cadàvers humans.
    El màxim representant va ser Galè de Pèrgam,el qual els seus estudis a l'edat mitjana es basaven en aquestes teories. La seva concepció de malaltia, era l'alteració dels quatre humors, també va descubrir que per les artèries circulava sang i no aire.
    Galè /130dc a 216dc/ (https://youtu.be/IMHqOERWcFE)
  • 500

    Els hospitals

    Els hospitals
    La creació dels hospitals va ser un dels fenòmens més importants.
    Era principalment ajuda als pobres, captaires, bojos, malalts i marginats de tota mena.
  • Period: Jan 26, 700 to Jan 26, 800

    Medicina a l'edat mitjana

    Època final de l'Imperi Romà d'Occident amb decadència econòmica, política i cultural.
    Tot seguit la creació de l'Imperi Carolingi per Carlemany, va crear estabilitat política.
    A aquesta època s'inicia la recuperació de textos traduïnt-los de l'àrab al llatí i apareixen els hospitals.
  • Jan 25, 1300

    La pesta negra

    La pesta negra
    L'epidèmia arribada de l'Àsia, la qual va afectar greument el punt de vista demogràfic.
    (https://youtu.be/IAh4VnGG1sw)
  • Jan 25, 1500

    Medicina reinaxentista

    Medicina reinaxentista
    Quan l'edat mitjana passa al món modern.
    Així neix la facultat de la Universitat de Pàdua, on els paudans eren 'neoaristotèlics', estudiosos d'atonomia i biologia.
    És l'època on es comença a preocupar per la higene pública i la prevenció de malalties.
    Miquel Servet i Juan Valverde de Amusco són els dos metges espanyols més importants de l'època, van descriure coses com la circulació de la sang, el pneuma(aire) i la sang barrejades al cor...
  • Jan 30, 1579

    El mecanisme biològic

    El mecanisme biològic
    El mecanisme biològic va incidir a la fisiologia moderna pel seu mecanisme, així va interpretar el moviment del cor com una bomba. Van contradir a Galè amb aquesta teoria, Harvey es considerat el fundador.
    (https://youtu.be/dX0hZfYvHcw)
  • Revolució científica del segle XVII

    Revolució científica del segle XVII
    Es considerat el segle de la revolució científica, on hi ha importants canvis teòrics, metodològics i tècnics. És la època on neix l'empirisme mèdic i el mecanisme biològic.
  • L'empirisme mèdic

    L'empirisme mèdic
    L'empirisme mèdic es centrà en la renovació dels coneixements patològics. Entre les principals aportacions hi havia la idea "d'espècie morbosa", treta de la botànica i aplicada a les malalties.
    Thomas Sydenham, metge britànic, es considera creador de la patologia moderna.
  • Medicina a la il·lustració

    Medicina a la il·lustració
    Al segle XVIII, el vitalisme sostenia que la vida i la malaltia, són conseqüència de l'acció d'una ànima que habita a cadascuna de les parts de l'organisme.
    Herman Boerhaave es va dedicar a l'observació directa del malalt.
    Albrecht von Haller es va dedicar a l'anatomia microscòpica.
  • Teixits del cos humà

    Teixits del cos humà
    Xavier Bichat desprès de una amplia recerca morfològica, va arribar a descriure els teixits humans, donant origen a l'actual anatomia patològica.
    (https://youtu.be/WmHSnWD_hbo)
  • Etiopatològia

    Etiopatològia
    L'anomenat corrent etiopatològic, buscava les causes de la malaltia en elemens procedents de l'exterior de l'organisme.
  • Ciència mèdica i escoles clíniques S.XIX

    Ciència mèdica i escoles clíniques S.XIX
    Al segle XIX, la medicina va experimentar profundes transformacions, on importants avenços científics en les ciències biològiques com les teories de l'evolució, de Darwin; la teoria de la genètica clàssica, de Mendel; i la teoria cel·lular de Schleiden, van tenir lloc, acompanyats del creixement econòmic.
    Grans escoles van marcar aquesta època, l'anatomopatològica, vincula la malaltia a la microscòpia; la fisiopatològica, alteracions funcionals; i l'etiopatològica, per agents externs.
  • Augment d'institucions hospitalàries

    Augment d'institucions hospitalàries
    Al segle XIX les institucions hospitalàries van anar augmentant de forma extraordinària.
    Un factor important de l'increment d'aquestes institucions, va ser l'increment de malalties infeccioses, a causa de les males condicions sanitàries de les ciutats, les quals revien una immigració massiva de les zones rurals.
  • Primera vacuna

    Primera vacuna
    Louis Pasteur defensava la teoria que les malalties són causades per la invasió d'altres éssers vius, microscòpics o no.
    Va preparar la primera vacuna contra la ràbia.
    (https://youtu.be/1nVpGUs0Jpw)
  • Antibiòtic

    Antibiòtic
    El descobriment de primer antibiòtic, la penicil·lina, quan va néixer la teoria microbiana de la infecció va donar lloc a la microbiologia mèdica.
    (https://youtu.be/EVDPcY8308E)
  • Medicina al S.XXI

    Medicina al S.XXI
    Ha aparegut una gran quantitat de noves malalties sense control, com és la sida i les malalties d'autoimmunitat, juntament amb d'altres, com el càncer, que no són ben conegudes, aquests són els principals reptes del S.XXI.