Baixa (11)

LA CATALUNYA MEDIEVAL

  • Period: 878 to 897

    GUIFRÉ EL PELÓS

    Comte d’Urgell, de Cerdanya de Girona i de Barcelona. Va donar els comtats en herència als seus fills.
  • Period: 947 to 992

    BORRELL II

    L’any 985 Almansor saqueja Barcelona. Borrell II demana ajuda als francs i li neguen. Declara els comtats catalans independents del regne franc.
  • 985

    SAQUEJAMENT DE BARCELONA

    SAQUEJAMENT DE BARCELONA
    Almansor va saquejar Barcelona al 985. Es va enfrontar contra Borrell II, que va morir a la batalla de Rovirans o Matabous.
  • 988

    BORRELL II S'INDEPENDITZA DEL REGNE FRANC

    BORRELL II S'INDEPENDITZA DEL REGNE FRANC
    Després de demanar ajuda al rei franc i denegar-la, Borrell II va declarar trencat el pacte de vassallatge. Des de llavors va considerar-se'n independent i els comtes van actuar com a sobirans del seu territori.
  • Period: 1035 to 1076

    RAMON BERENGUER I

    Va aconseguir l’hegemonia del comtat de Barcelona i els nobles es van reconèixer vassalls seus. A més, va consolidar la seva hegemonia sobre els altres comtes, que li van reconèixer l'autoritat.
  • Period: 1076 to 1097

    RAMON BERENGUER II

    Era el fill d'en Ramon Berenguer I, i era comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès. Era conegut pel sobrenom de Cap d'Estopes.
  • Period: 1097 to 1131

    RAMON BERENGUER III

    Va consolidar la supremacia del comtat de Barcelona sobre la resta i va conquerir Tarragona. Es va casar amb Dolça de Provença, aconseguint així els territoris d’Occitània.
  • 1105

    CONQUESTA DE BALAGUER

    CONQUESTA DE BALAGUER
    La conquesta de Balaghí fou la presa de Balaguer per Ermengol VI d'Urgell als almoràvits en 1105. Pedro Ansúrez, tutor d'Ermengol VI d'Urgell, amb l'ajut del comte de Barcelona Ramon Berenguer III va capturar la ciutat musulmana de Balaghí el 1105.
  • 1112

    MATRIMONI DE RAMON BERENGUER III AMB DOLÇA DE PROVENÇA

    MATRIMONI DE RAMON BERENGUER III AMB DOLÇA DE PROVENÇA
    Ramon berenguer III (comte de Barcelona) es va casar amb Dolça de Provença (territoris de la Provença).
  • 1117

    CONQUESTA DE TARRAGONA

    CONQUESTA DE TARRAGONA
    El Principat de Tarragona fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 al cavaller normand sire Robert d'Aculley amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fructíferes les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana.
  • Period: 1131 to 1162

    RAMON BERENGUER IV

    Es va casar amb Peronella d’Aragó, creant així la Corona d’Aragó.
    Conquesta Tortosa i Lleida.
  • 1149

    CONQUESTA DE LLEIDA

    CONQUESTA DE LLEIDA
    Ramon berenguer IV va conquerir la ciutat de lleida amb l'ajuda del comte d'Urgell.
  • 1150

    MATRIMONI DE RAMON BERENGUER IV I PERONELLA D'ARAGÓ

    MATRIMONI DE RAMON BERENGUER IV I PERONELLA D'ARAGÓ
    L'any 1137 es va concertar el matrimoni de Peronella, filla del rei Ramir II d'Aragó, que tenía només un ant, amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, que en tenia vint. El matrimonio es va celebrar catorze anys més tard.
  • Period: 1162 to 1196

    ALFONS EL CAST

    Fill de Ramon Berenguer IV
    i Peronella d’Aragó. Primer rei de la Corona d’Aragó.
  • Period: 1196 to 1213

    PERE I EL CATÒLIC

    Va morir a la Batalla de Muret (1213) lluitant contra els francesos pel territori d’Occitània.
  • 1213

    BATALLA DE MURET

    BATALLA DE MURET
    Es va estendre per occitània el catarisme. Així, el Papa Innocenci III va convocar una croada contra els càtars. Aquesta crida ser aprofitada per alguns comtes occitans qué volien erradicar el domini de la Corona d'Aragó. El compte de Tolosa va demanar l'ajut del rei de frança, que, amb el pretext de posar fi al catarisme va intervenir-hi militarment. Pere el catòlic va anar a lluitar al costat dels nobles occitans que eren vassalls seus però va ser derrotat a la batalla de muret.
  • Period: 1213 to 1276

    JAUME I EL CONQUERIDOR

    Conquesta de Mallorca, Eivissa i València. Signa el Tractat de Corbeil (1258) pel qual renuncia als territoris d’Occitània.
  • 1229

    CONQUESTA DE MALLORCA

    CONQUESTA DE MALLORCA
    Al principi del segle XIII el rei Jaume I el Conqueridor va ocupar Mallorca.
  • 1238

    CONQUESTA DE VALÈNCIA

    CONQUESTA DE VALÈNCIA
    Jaume el Conqueridor i Jaume el Just van conquerir el país valencià.
  • 1258

    TRACTAT DE CORBEIL

    TRACTAT DE CORBEIL
    Jaume I el Conqueridor, fill de Pere el Catòlic, va signar el Tractat de Corbeil
    on deia que renunciava als seus drets a Occitània.
  • Period: 1276 to 1285

    PERE II EL GRAN

    Conquesta de Sicília.
  • 1283

    CONQUESTA DE SICÍLIA

    CONQUESTA DE SICÍLIA
    Pere el Gran va ser qui va conquerir Sicília.
  • Period: 1285 to 1291

    ALFONS II EL FRANC

    Conquesta de Menorca.
  • Period: 1291 to 1327

    JAUME II EL JUST

    Conquesta d’Alacant, Elx i Oriola. També de Sardenya, Atenes i Neopàtria.
  • Period: 1327 to 1336

    ALFONS III EL BENIGNE

    Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336). Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat a la Seu Vella de Lleida.
  • 1329

    CONQUESTA DE SARDENYA

    CONQUESTA DE SARDENYA
    Jaume II va portar a terme la conquesta de Sardenya, que va durar sis anys i va expulsar els pisans i els genovesos.
  • Period: 1336 to 1387

    PERE III EL CERIMONIÓS

    Fou rei d'Aragó, València, Sardenya i comte de Barcelona. Més tard va ser rei de Mallorca, duc d'Atenes i Neopàtria i finalment comte d'Empúries. Era el fill d'Alfons III el Benigne.
  • Period: 1387 to 1396

    JOAN I EL CAÇADOR

    Rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys. Fou el primer fill de Pere III el Cerimoniós i de la seva esposa, i cosina segona, Elionor de Sicília.
  • Period: 1396 to 1410

    MARTÍ I L’HUMÀ

    Va morir sense descendència, i va posar fi al llinatge de la casa comtal de Barcelona.
  • 1412

    COMPROMÍS DE CASP

    COMPROMÍS DE CASP
    La mort sense descendència de Martí l'humà, va posar fi al llinatge de la casa comtal de Barcelona. Per tal de escollir un nou rei , es van reunir a Casp representants d'Aragó, de València i de Catalunya . Aquest fet històric es coneix com el Compromís de Casp. Pel qual va ser escollit rei Ferran d'Antequera.
  • Period: 1412 to 1416

    FERRAN I D’ANTEQUERA

    Escollit rei pel Compromís de Casp (1412). Ferrán d'Antequera formava part de la familia Trastàmara ,que regnava a Castella.
  • Period: 1416 to 1458

    ALFONS IV EL MAGNÀNIM

    Fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona. I va conquerir Nàpols.
  • 1442

    CONQUESTA DE NÀPOLS

    CONQUESTA DE NÀPOLS
    Entre els anys 1435 i 1442, Alfons el Magnànim va dirigir la conquesta del regne de Nàpols.
  • Period: 1458 to 1479

    JOAN II EL SENSE FE

    Rei d'Aragó, pare de Carles de Viana. Volia posar fi al pactisme i imposar la seva autoritat. Va comptar amb el suport dels sectors més populars (els remences i la Busca).
  • 1462

    INICI GUERRA CIVIL CATALANA

    INICI GUERRA CIVIL CATALANA
    Joan II el sense fe tenia molt males relacions amb el seu fill Carles de Viana. Aquest conflicte va ser el provocant de que la societat es separés en dos bàndols: la monarquia i la oligarquia catalana. Va acabar guanyant Joan II el sense fe (Capitulacions de Pedralbes).
  • 1472

    CAPITULACIONS DE PEDRALBES

    CAPITULACIONS DE PEDRALBES
    Va ser la victòria de Joan II el sense fe en la Guerra Civil Catalana.