LA CATALUNYA MEDIEVAL

Guifré el Pelós

Period: 878 to 897

Va ser comte d'Urgell, de Cerdanya, de Girona i de Barcelona. Va donar els comtats en herència als seus fills per poder independitzar-se del regne franc.

Borrell II

Period: 947 to 992

L'any 985 Almansor va saquejar Barcelona. Borrell II va demanar ajuda al rei dels francs, però en denegar l'ajut, Borrell va considerar trencat el pacte de vassallatge. Declarà els comtats catalans independents del regne franc.

Saquejament de Barcelona

985

Almansor va saquejar Barcelona al juliol del 985. Es va enfrontar contra Borrell II, que va morir a la batalla de Rovirans o Matabous.

Independització del regne franc

988

Després de demanar ajuda al rei franc i denegar-la, Borrell II va declarar trencat el pacte de vassallatge. Des de llavors va considerar-se'n independent i els comtes van actuar com a sobirans del seu territori.

Ramon Berenguer I

Period: 1035 to 1076

Va conseguir l'hegemonia del comtat de Bartcelona i la va consolidar sobre els altres comtes, que li van reconèixer l'autoritat. També va restablir l'autoritat comtal.

Ramon Berenguer II

Period: 1076 to 1097

Era el fill d'en Ramon Berenguer I, i era comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasés. Era conegut pel sobrenom de Cap d'Estopes.

Ramon Berenguer III

Period: 1097 to 1131

Va consolidar la supremacia del comtat de
Barcelona sobre la resta i va conquerir
Tarragona. Es va casar amb Dolça de Provença,
aconseguint així els territoris d’Occitània.

Conquesta de Balaguer

1105

Pedro Ansúrez, amb l'ajut de Ramon Berenguer II, van conquerir la ciutat musulmana de Balaguer, en aquell moment anomenada Balaghí.

Matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença

1112

Ramon Berenguer III es va casar amb Dolça de Provença per aconseguir territoris de la Provença. Això va aconseguir a poc a poc, afegint altres factors, el domini d'Occitània.

Conquesta de Tarragona

1117

Gràcies a les expedicions militars de comtes d'Urgell i Barcelona, van conquerir Tarragona i altres poblacions importants.

Ramon Berenguer IV

Period: 1131 to 1162

Es va casar amb Peronella d'Aragó, filla del rei Ramir II d'Aragó, així formant la Corona d'Aragó. Va conquerir Tortosa, Lleida i siruana

Conquesta de Lleida

1149

Ramon Berenguer IV, amb l'ajuda del comte d'Urgell, van conquerir la ciutat de Lleida i altres ciutats.

Matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d’Aragó

1150

L'any 1137 es va acordar el matrimoni entre Ramon Berenguer IV (comte de Barcelona) i Peronella (filla del rei Ramir II d'Aragó), i es van casar 14 anys després. El seu fill, Alfons I el Cast, va governar com a rei d'Aragó i comte de Barcelona

Alfons I el Cast

Period: 1162 to 1196

Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella
d’Aragó. Era comte de Barcelona i rei d'Aragó, i també va ser el primer rei de la Corona d'Aragó. Va acabar la conquesta de les terres d'Aragó i va fundar Terol.

Pere I el Catòlic

Period: 1196 to 1213

Fou rei de la Corona d'Aragó i va morir lluitant contra els francesos a la Batalla de Muret (1213) pels territoris d'Occitània.

Batalla de Muret

1213

El conflicte entre la Corona d'Aragó i França, va portar al fet que Pere el Catòlic, rei de la Corona d'Aragó, fos derrotat pels francesos a la batalla de Muret. Això va porta la pèrdua d'Occitània.

Jaume I el Conqueridor

Period: 1213 to 1276

Va conquerir Mallorca, Eivissa i València. Era fill de Pere el Catòlic, i signà el Tractat de Corbeil (1258) en el que renunciava als seus drets a Occitània.

Conquesta de Mallorca

1229

Al principi del segle XIII el rei Jauma I el Conqueridor va ocupar Mallorca.

Conquesta de València

1238

La conquesta de València la van començar nobles aragonesos i ordes religiosos militars. A partir del 1236 hi va intervenir Jaume I, que va fer avançar la frontera fins Biar (1245).

Tractat de Corbeil

1258

Jaume I el Conqueridor, fill de Pere el Catòlic, va signar el Tractat de Corbeil l'any 1258, renunciant als seus drets a Occitània. Així es va perdre oficialment Occitània.

Pere II el Gran

Period: 1276 to 1285

Va conquerir Sicília amb una flota comandada per Roger de Llúria.

Conquesta de Sicília

1283

Pere el Gran va portar a terme la conquesta de Sicília, que va durar un any, amb una flota comandada per Roger de Llúria.

Alfons II el Franc

Period: 1285 to 1291

Va conquerir Menorca.

Jaume II el Just

Period: 1291 to 1327

Va conquerir Alacant, Elx, Oriola i Sardenya. Va conquerir Atenes i Neopàtria amb la participació del exèrcit dels almogàvers, dirigits per Roger de Flor.

Alfons III el Benigne

Period: 1327 to 1336

Era sobirà de la Corona d'Àragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, València, Sardenya i Còrsega. Va morir als 37 anys i està enterrat a la Seu Vella de Lleida.

Conquesta de Sardenya

1329

Jaume II va portar a terme la conquesta de Sardenya, que va durar sis anys, i en va expulsar els pisans i els genovesos.

Pere III el Cerimoniós

Period: 1336 to 1387

Fou rei d'Aragó, València, Sardenya i comte de Barcelona. Més tard va ser rei de Mallorca, duc d'Atenes i Neopàtria i finalment comte d'Empúries. Era el fill d'Alfons III el Benigne.

Joan I el Caçador

Period: 1387 to 1396

Fou rei d'Aragó, Mallorca, València, Sardenya i Còrsega. Era compte de Barcelona, Rosselló i Cerdanya, i duc de Girona. Va ser ell primer fill de Pere III del Cerimoniós i la seva esposa (i cosina) Elionor de Sicília.

Martí I l'Humà

Period: 1396 to 1410

Va morir sense descendència al 1410, posant fi al llinatge de la casa comtal de Barcelona.

Compromís de Casp

1412

Per tal d'escollir nou rei, es van reunir diferents representants d'Aragó, Catalunya i València i van celebrar el Compromís de Casp, on Ferran d'Antequera (de la família dels Trastàmara i rei de Castella) va sortir elegit nou rei.

Ferran I d'Antequera

Period: 1412 to 1416

Va ser escollit rei pel Compromís de Casp davant la necessitat d'un nou rei després de la mort del seu oncle Martí l'Humà. Era de la família dels Tastàmara i regnava Castella.

Alfons IV el Magnànim

Period: 1416 to 1458

Fou rei d'Àragó, València, Mallorca, Sardenya, Sicília i va conquerir Nàpols. També era comte de Barcelona. Eea el fiull primogènit de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque.

Conquesta de Nàpols

1442

Alfons el Magnànim va portar a terme la conquesta del regne de Nàpols, que va durar set anys.

Joan II el Sense Fe

Period: 1458 to 1479

Guanyà la Guerra Civil Catalana el 1472 amb les Capitulacions de Pedralbes. Era partidari d'imposar el seu poder sobrer els privilegiats i rebia el suport dels sectors populars (els remences i la Busca).

Inici Guerra Civil Catalana

1462

Joan II i el seu fill Carles de Viana tenien unes males relacions que van separar la societat en dos bàndols: la monarquia i l'oligarquia catalana, i cadascun defensava idees diferents. Els enfrontaments van donar inici a una guerra, que va durar deu anys.

Capitulacions de Pedralbes

1472

La guerra va acabar amb la victòria de Joan II i el Capitulacions de Pedralbes.