Presidents d'EUA i de l'URSS des de la 2a GM fins avui timeline

Va ser un polític advocat estatunidenc, membre del partit demòcrata desde 1933 al 1945.
Va crear una nova política econòmica anomenada “New Deal” amb l’objectiu de fer front a la crisi que hi havia per la caiguda de la borsa al 1929.

Va ser un polític membre del partit demòcrata des de 1945 fins a 1953.
La seva doctrina contenia l'URSS amb ajudes econòmiques i militars als governs amics, va donar lloc a un període de tensions entre EUA i l’URSS, que posteriorment donà lloc a la Guerra Freda.
Al 1948, va signar el Pla Marshall, basat en l’ajuda econòmica que proporcionava Estats Units per la reparació dels territoris més perjudicats de la Segona Guerra Mundial.

Va ser un polític conversador, membre del partit republicà des de 1953 fins al 1961.
Va portar un potent intent de política internacional durant la Guerra Freda.
Va tractar de enfortir les seves posicions dins la guerra, acceptant com a aliat a qualsevol país disposat a participar en la lluita contra el comunisme. En aquest cas, Espanya.
A més, la seva victòria en la Guerra de Corea al 1953 va ser un èxit per Truman que va fer que s’enfortís encara més.

Va ser un polític catòlic membre del partit demòcrata desde 1961 fins a 1963.
Una de les seves primeres mesures a l’obtenir el poder, va ser posar en llibertat el líder Martin Luther King que complia condemna a treballs forçats a Georgia.
Kennedy va portar una política cultural on va impulsar impressionantment les arts, i l’economia, ja que es basava principalment en la recuperació de l’economia.

Va ser un polític membre del partit demòcrata desde 1963 fiins al 1969.
Va profunditzar les reformes de Kennedy, llençant el seu programa de “la gran societat”, el qual va fer abolir les últimes discriminacions racials i va estendre la sanitat pública.
També, va mantenir un intervencionisme bastant agressiu, fins al punt que el va fer arribar a la invasió de Santo Domingo, i a comprometre als Estats Units a la Guerra de Vietnam al 1956, la qual, posteriorment portà una forta crisi.

Va ser un polític membre del partit republicà des de 1969 fins a 1974.
Va iniciar un gradual desmantellament de les lleis fiscals implantades des dels temps del New Deal. Va crear un programa polític anomenat “New Federalism”, en el qual va assignar 30.000 milions de dòlars per reactivar l’economia dels estats i ciutats més importants del país.
Desprès, va intentar trobar la sortida més digne possible, per tant, va crear “la doctrina Nixon”, caracteritzat per la retirada de les seves tropes.

Va ser un polític membre del partit republicà des del 1974 fins al 1977.
Va prometre una clara lluita contra la inflació, una clara continuïtat en la política exterior i una tornada a la normalitat nacional.
Al 1974 es va reunir amb el soviètic Breznev en Vladivostok per preparar el SALT 2, un acord sobre la limitació d’armes nuclears.
Però al Setembre del 1974, va prendre la decisió més polèmica indultant a Nixon implicat en l'escàndol Watergate.

Va ser un polític membre del partit demòcrata des de 1977 fins a 1981.
Va donar un gir radical a la política exterior dels Estats Units, ja que va reivindicar per primer cop els drets del poble palestí davant de les autoritats israelís, aconseguint així que Egipte i Israel firmessin una pau duradora al 1979.

Va ser un polític membre del partit republicà des de 1981 fins a 1989.
Durant la seva presidència va impulsar un programa de revolució conversadora en una política econòmica neoliberal,que permetia pujar la creuada contra el comunisme en el món.
Al 1986 va impulsar un salt en la carrera d’armaments anomenada “la Guerra de les Galàxies”, orientada a desenvolupar noves armes que garantien la superioritat tecnològica occidental en un conflicte nuclear amb la Unió Soviètica.

Va ser un polític membre del partit republicà entre 1989 i 1993.
Durant la seva presidència va haver d’afrontar la mutació en les relacions internacionals lligada a la desaparició de l’URSS, el fi de la Guerra Freda, la reunificació d’Alemanya i la desintegració de Iugoslàvia.
Va desencadenar la Guerra del Golf al 1991, en defensa de Kuwait contra Iraq, per el qual, va aconseguir agrupar al voltant d’Estats Units a un gran grup de països occidentals i àrabs.

Va ser un polític membre del partit demòcrata des de 1993 fins al 2001.
Durant la seva presidència va estar acompanyat de la seva dona, Hillary Clinton destacada per la seva implicació dins la causa feminista.
Clinton va donar un gir conservador a la seva política, retallant així les ajudes socials i enfortint el bloqueig de Cuba.
Amb totes aquestes accions va aconseguir superar tota una sèrie d’acusacions personals, les quals va estar sotmès, des de les drogues fins una possible infidelitat.

Va ser un polític membre del partit republicà entre 2001 i 2009.
Només començar la seva presidència a l’11 de Setembre de 2001, va succeir l’atemptat terrorista a les Torres Bessones, donant lloc a la primera crisi internacional del segle, la qual, Bush va optar per portar endavant una política militarista. La guerra de Iraq i la lluita contra el terrorisme van ser els dos temes en els que més es va centrar Bush.

Va ser un polític membre del partit demòcrata i el primer president de raça negra entre 2009 i 2017.
Principalment, va donar un missatge de renovació i esperança cap a Estats Units.
Al 2009 va signar una llei per expandir el programa de segur sanitari infantil, que va permetre la cobertura mèdica de 4 milions de nens sense segur.
A més, Obama va guanyar el Premi Nobel de la Pau, destacant un nou món sense la necessitat de tenir armes nuclears.

És un polític membre del partit republicà desde 2017 fins avui dia..
La seva primera fase de campanya, es va caracteritzar per les múltiples acusacions d’abusos sexuals i les seves sortides de to.
La ideologia i les maneres heterodoxes del president han obert un nou període per Estats Units, ja que amb el conservadorisme tan potent que porta a terme la seva política ha senyalat la globalització com responsable de l’empobriment de les classes mitges.