-
Period: to
Guerres civils angleses
Les Guerres Civils Angleses van ser una sèrie de conflictes armats que es van lliurar a Anglaterra, Escòcia i Irlanda entre 1642 i 1651. Els dos bàndols enfrontats van ser els realistes, que feien costat al rei Carles I, i els parlamentaris, que feien costat al Parlament. -
Period: to
Primera guerra civil anglesa (1642-1646)
Enfrontament entre els partidaris del rei Carles I i els parlamentaris. Va culminar amb l'execució de Carles I en 1649. -
Carles I aixeca l'estendard real en Nottingham
El rei Carles I aixeca l'estendard real en Nottingham, donant inici a la guerra. -
Batalla de Edgehill
Batalla de Edgehill: Victòria decisiva parlamentarista. El 23 d'octubre de 1642, les forces realistes (lleials al rei) i les parlamentaristes es van enfrontar prop de Edgehill.
El resultat va ser inconclús, però les tropes parlamentaristas al comandament del Comte d'Essex van aconseguir evitar que els realistes prenguessin Londres.
Aquesta victòria parlamentarista va assegurar que la guerra no acabés ràpidament a favor del rei. -
La Batalla de Marston Moor
La Batalla de Marston Moor va tenir lloc el 2 de juliol de 1644. Va ser la principal batalla de la Primera Revolució Anglesa i una de les més decisives. Va enfrontar a l'exèrcit de la Monarquia de Carles I d'Anglaterra contra les tropes del Parlament britànic. La victòria va ser dels parlamentaris i, com a conseqüència, el rei Carles I va perdre el nord d'Anglaterra -
Batalla de Naseby
La Batalla de Naseby va tenir lloc el 14 de juny de 1645 durant la Primera Guerra Civil Anglesa, prop del poble de Naseby en Northamptonshire. En aquest enfrontament, el Nou Exèrcit Model Parlamentari, comandat per Sir Thomas Fairfax i Oliver Cromwell, va destruir el principal exèrcit realista sota el comandament del rei Carles I i el príncep Ruperto del Rin. -
Batalla de Langport
La Batalla de Langport va tenir lloc el 10 de juliol de 1645 durant la Primera Guerra Civil Anglesa, prop de Langport en Somerset. Després del seu èxit en Naseby al juny, el Nou Exèrcit Model Parlamentari, sota el comandament de Sir Thomas Fairfax, va destruir l'últim exèrcit de camp realista, dirigit pel Lord Goring. Aquesta victòria parlamentària els va permetre assetjar el port realista de Bristol, que finalment es va rendir al setembre. -
Carles I es rendeix als parlamentaris
L’any 1646, després d’anys de conflicte i derrotes, el rei Carles I d’Anglaterra es va rendir als parlamentaris. Aquest esdeveniment va ser un punt d’inflexió en la Primera Guerra Civil Anglesa. El rei va ser capturat i posteriorment jutjat pel Parlament. El seu procés va culminar amb la seva execució el 30 de gener de 1649. Aquesta decisió va marcar la fi de la monarquia absolutista i va donar pas a una època de república i canvis polítics significatius a Anglaterra . -
Realistes, sota la direcció del príncep Ruperto de Baviera, es van revoltar contra el Parlament
L’any 1648, els realistes, sota la direcció del príncep Ruperto de Baviera, es van revoltar contra el Parlament. Aquesta acció va ser part de la Segona Guerra Civil Anglesa, un conflicte que va enfrontar les forces parlamentàries i els partidaris del rei Carles I d’Anglaterra. Aquesta guerra va tenir conseqüències significatives, incloent-hi l’execució de Carles I i l’establiment d’una república a les Illes Britàniques -
Period: to
Segona Guerra Civil (1648-1649)
Va consistir en una sèrie de conflictes militars i polítics entre les forces del bàndol Parlamentari, dirigit per Oliver Cromwell, i el bàndol Realista, encapçalat per Carles I d'Anglaterra. Durant aquest conflicte, les disputes entre els partidaris del rei Carles I, qui es trobava empresonat per les forces parlamentàries, i els del “Parlament llarg” van persistir. El resultat final va ser l'execució de Carles I i l'establiment d'una república a les Illes Britàniques. -
Batalla de Preston
Aquesta batalla va tenir lloc a la localitat de Preston, al nord-oest d’Anglaterra.
-Forces enfrontades: D’una banda, les forces parlamentàries, dirigides per Oliver Cromwell, i de l’altra, els realistes, encapçalats pel príncep Ruperto de Baviera.
-Resultat: Les forces parlamentàries van sortir victorioses, consolidant el seu control sobre Anglaterra i accelerant els esdeveniments que portarien a l’execució del rei Carles I. -
Realistes van desembarcar a Escòcia
L’any 1649, els realistes, sota la direcció del príncep Carles II d’Anglaterra i d’Escòcia, van desembarcar a Escòcia. -
Proclamació de la República d'Anglaterra
La Proclamació de la República d’Anglaterra va tenir lloc el 1649, després de la ejecució de Carles I. Aquest esdeveniment va marcar el començament de la Mancomunitat d’Anglaterra, un període en què el país va ser governat com una república sense un monarca. Oliver Cromwell va ser nomenat Lord Protector i va exercir un control fort sobre el govern. -
Period: to
Tercera guerra civil (1649-1651)
Va ser l'últim episodi d'una sèrie de conflictes armats coneguts com la Guerra Civil Anglesa (1642-1652). En aquest enfrontament, es van enfrontar políticament i militarment l'exèrcit parlamentari dirigit per Cromwell i els realistes que feien costat al successor legítim, Carles II d'Anglaterra. Els principals objectius d'aquesta guerra eren aconseguir un govern estable i tolerància per a totes les denominacions evangèliques puritanes. -
Period: to
República anglesa (1649-1660)
La República Anglesa, també coneguda com la Mancomunitat d'Anglaterra, va ser un govern republicà que va regir Anglaterra (inclòs Gal·les) i posteriorment Irlanda i Escòcia des de 1649 fins a 1660. Aquest període històric s'emmarca dins de la Revolució Anglesa, que va abastar des de 1642 fins a 1688. -
Execució del rei Carles I
L’any 1649, el Parlament va aprovar l’execució del rei Carles I. Aquesta decisió va ser un moment crític en la Segona Guerra Civil Anglesa, ja que va culminar amb l’execució del monarca. -
Batalla de Dunbar
Va ser un enfrontament militar entre les forces parlamentàries liderades perOliver Cromwell i l'exèrcit escocès dirigit per David Leslie, lleial al rei Carles II, qui va ser proclamat rei d'Escòcia el 5 de febrer de 1649. Va acabar amb la victòria de les primeres.
Va resultar en una victòria decisiva per a les forces parlamentàries. Com a conseqüència, es va produir el col·lapse del moviment Covenanter, la subjugació de les Terres Baixes i, finalment, la incorporació d'Escòcia a la Commonwealth. -
Batalla de Worcester
En aquest enfrontament, Oliver Cromwell i els parlamentaris van derrotar a les forces monàrquiques, predominantment escoceses, del rei Carles II. Els 16,000 soldats de les forces monàrquiques van ser aixafats pels 28,000 del nou exèrcit model de Cromwell. Aquesta victòria va ser crucial per a consolidar el control parlamentari sobre Anglaterra. La batalla resultant en Worcester va segellar el destí del rei Carles II i va marcar una fita en la història anglesa -
Cromwell es proclama Lord Protector
Oliver Cromwell dissol el Parlament i es proclama Lord Protector. -
Period: to
Cromwell governa com a Lord Protector
-
Promulga la Carta Magna de Cromwell
En 1654, promulga (Publicar formalment una llei o una altra disposició de l'autoritat, a fi que sigui complerta i feta complir com a obligatòria) la Carta Magna de Cromwell, una constitució que atorga amplis poders al Protector. -
Estableix un gobern militar
Estableix un sistema de gobern militar al 1655. -
Period: to
Restauració de la monarquia
La Restauració de la monarquia va ser un període crucial en la història d'Anglaterra. -
Mor Oliver Cromwell
Oliver Cromwell mor. Després de la seva mort al 1658, el seu fill Richard Cromwell va assumir el càrrec de Lord Protector. No obstant això, el seu lideratge va ser inestable i no va aconseguir mantenir el control. -
Parlament restaura Cambra dels Lords
En 1659, el Parlament restaura la Cambra dels Lords. -
Parlament proclama Carles II rei
El Parlament restaura la monarquia i proclama rei a Carles II. En 1660, el Parlament va convidar a l'exiliat Carles II, fill de Carles I, a tornar a Anglaterra i assumir el tron. Això va marcar la fi del període republicà i la restauració de la monarquia. -
Aprovació habeas corpus
Es va aprovar l’habeas corpus, un text que garantia les llibertats individuals i que impedia al rei qualsevol detenció arbitrària. -
Jacobo II es proclamat rei d'Anglaterra, Escòcia i irlanda
Jacobo II d'Anglaterra i VII d'Escòcia va ser rei d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda des de 1685 fins a la seva deposició en 1688. Va ser l'últim monarca catòlic a regnar sobre el que seria el Regne Unit. Alguns dels seus súbdits van sentir gran desconfiança per la seva política religiosa i al·legant que havia caigut en el despotisme, van organitzar una revolta —la Revolució Gloriosa— que acabaria amb el seu derrocament, i va ser substituït per María II i Guillem III. -
Period: to
Revolució gloriosa (1688-1689)
La Revolució Gloriosa va ser un procés revolucionari ocorregut a Anglaterra entre 1688 i 1689, que va enderrocar al rei Jacobo II Estuard, catòlic i de caràcter absolutista, i va portar al poder a la seva filla María II i al seu espòs, el príncep Guillem III d'Orange, el qual si acceptava i estava disposat a signat la Declaració de Drets (Bill os Rights). -
Guillem III desembarca a Anglaterra amb un exèrcit
10 de juny: Guillem III desembarca a Anglaterra amb un exèrcit. -
Rei Jacobo II fuig a França
18 de juliol: Jacobo II fuig a França. -
Guillem III i María II són coronats com a reis d'Anglaterra
11 de setembre: Guillem III i María II (filla i gendre protestants de Jacobo II) són coronats com a reis d'Anglaterra.