-
Carles IV
Rei d’Espanya (1788-1808),fill de Carles III. La Revolució francesa va condicionar la seva actuació en la política espanyola.
El 1759 fou designat príncep d'Astúries en veure que el seu germà gran, Felip Antoni, era apartat del tron degut als seus problemes mentals. Va succeir el seu pare en morir aquest el 1788. -
Manuel Godoy
Polític espanyol.
Va ingressar a la Guàrdia de corps i va iniciar una carrera gràcies, al suport de la llavors princesa d'Astúries. Va ser amant de Maria Lluïsa de Parma, esposa del futur rei Carles IV, va saber guanyar-se la confiança de tots dos sobirans, gràcies als seus dots de polític.
Amb tan sols vint anys va rebre el Toisó d'Or i va ser nomenat primer ministre de l'Estat. Un cop al poder, la seva primera intervenció va consistir en intentar salvar al rei Lluís XVI de la guillotina. -
Guerra del Francès
Inicia amb el Tractat de Fontainebleau de 1807, segons els quals Espanya i França es repartien Portugal. Aquest fet va justificar l’entrada de les forces napoleòniques a la Península, però en realitat aquest moviment militar no era més que un pretext: l’Imperi Napoleònic el que realment volia era la incorporació de la monarquia espanyola, tal com estava fent arreu d’Europa, per tal de controlar el país i les colònies americanes. -
Ferran VII
Rei d’Espanya 1808 /1814 -1833.
- 1) restauració absolutista (1814-1820).Prescindeix de les Corts de Cadis i reinstaura l'absolutisme. 2)Trienni Liberal/Constitucional (1820-1823).Jura a la Constitució de 1812 i la política torna a ser liberal. Al 1823, un exèrcit francès,envaïa l'Estat espanyol i feia possible el retorn a l'absolutisme. 3)Dècada Ominosa (1823-1833). Ferran VII torna a regnar,els liberals foren perseguits novament. -
les corts de Cadis
l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis durant la Guerra del Francès.
Les juntes de govern regional contribuïren decisivament a la seva celebració; a la mateixa Junta Central es donaren tres tendències: la conservadora, representada per Floridablanca, la reformista i moderada, de patró anglès, representada per Jovellanos, i la progressista, influïda per la Revolució Francesa, representada per Calvo de Rozas. -
tractat de valençay
fou l'acord signat a la localitat francesa de Valençay, l'11 de desembrede 1813, que posa fi a la Guerra del Francès. En aquest tractat l'emperador Napoleó I oferia la pau i reconeixia a Ferran VII com a rei d'Espanya, com a conseqüència de les derrotes patides en la guerra i, especialment, el declivi progressiu de l'exèrcit francès i de la moral dels soldats per l'assetjament que patien per part de la guerrilla. -
Isabel II
princesa d'Astúries (1830-1833) i reina d'Espanya (1833-1868). Filla del rei Ferran VII d'Espanya.
Durant el rseu, es construeix l'Estat liberal a Espanya.
Els liberals moderats a partir de 1843 tindran el
monopoli polític en el desenvolupament del nou estat liberal i com a conseqüència apareixerà un estat oligàrquic. La burgesia progressistai les classes populars quedaran marginades políticament, generant una gran inestabilitat. -
M. Cristina
Com que Isabel II no podeia regnar sent tant petita, ella va ocupar el seu lloc. Va ser regent d'Espanya (1833-1840)
Era la Princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) . Era la filla del rei Francesc I de les Dues Sicílies i la seva esposa Maria Isabel d'Espanya. Era néta per línia paterna del rei Ferran I de les Dues Sicílies i Maria Carolina d'Àustria, i per línia materna del rei Carles IV d'Espanya i Maria Lluïsa de Borbó-Parma. -
Guerra Carlista / Civil
Els absolutistes moderats,opten per Carlos María d'Isidre, germà de Ferran VII, per substituir-lo en el tron. M.Cristina té suport dels liberals prometent una política de reformes.
carlistes: absolutistes, pagesos tradicionalistes i clergat, principalment del País Basc, Navarra i Catalunya, poc suport de les monarquies absolutistes europees.
Cristins: liberals, moderats, burgesia, classes populars i exèrcit, suport polític i militar de les potències liberals, França, Anglaterra i Portugal. -
El pacte d'Oostende
eunió que va tenir lloc l'agost de 1866 a la ciutat flamenca d'Oostende per grups opositors a la reina Isabel II. Aquest pacte va ser l'origen de «La Gloriosa», la revolució que dos anys després va deposar la reina espanyola.
Va unir als progresistes i als demòcrates. -
Sexenni demòcrata
és un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
Es sol dividir en tres (o quatre) etapes: la primera, la del Govern provisional espanyol 1868-1871; la segona, el Regnat d'Amadeu I (1871-1873); la tercera, la Primera República Espanyola, proclamada després de la renúncia al tron del rei Amadeu de Savoia al febrer de 1873. -
Amadeu de Savoia
Rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari. Predilecte de la classe progressista espanyola. El seu regnat, va durar dos anys i va estar marcat per la inestabilitat política.
*dissolució de les corts)
Els moderats, que consideraven il·legítima la nova monarquia i es mantenien fidels als Borbó, es van oposar al monarca.
Els carlins, beneficiats per la llibertat la instauració del nou règim, van reorganitzar-se com a força política. -
1ra república
règim polític que hi va haver a Espanya quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.En onze mesos es varen succeir quatre presidents del Poder Executiu, tots ells del Partit Republicà Democràtic Federal, fins que el cop d'Estat del general Pavía del 3 de gener de 1874 va posar fi a la República Federal 1873 i va donar pas a la instauració d'una República Unitària sota la dictadura del general Serrano, líder del conservador partit constitucional. -
Alfons XII
(Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. -
la restauració
inicia el 1875 amb la caiguda de la I República espanyola (1873-1874) Alfons XII, redacta la constitució de 1876,acaben les guerres Carlines i els partits es toleren gràcies al falsejament electoral. L'any 1923 Primo de Rivera es va ergir com a dictador, finalitza la I Guerra Cubana (1868-1878) amb victòria peninsular. l'any 1885 mor de tuberculosi. La seva esposa Maria Cristina de Habsburgo- Lorena va fer de reina . -
Guerra de Cuba
L'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya. s'inicia en 1895 amb el "Crit de Baire" i va acabar amb la rendició de les tropes realistes davant l'avanç de l'Armada nord-americana el 1898, en la ja Guerra Hispano-estatunidenca. -
L'incident del 'Maine'
El 10 de febrer de 1896, els espanyols van enviar a Cuba el mallorquí Valeriano Weyler, que va desencadenar una repressió ferotge. Les tropes de Maceo i Weyler van lluitar més de 21 cops. La crueltat de Weyler va cridar l'atenció dels EUA, que van decidir enviar a l'Havana el cuirassat 'Maine'. El 15 de febrer de 1898 un incident va fer esclatar el vaixell nord-americà: els EUA van acusar Espanya d'aquest atac i li van declarar la guerra. -
Alfons XIII
Durant la minoria d'edat va exercir la Regència la seva mare, qui li va donar una educació eminentment militar. El seu regnat es va iniciar en ser declarat major d'edat el 1902, amb el país encara sota els efectes de la recent derrota a la guerra contra els Estats Units i la consegüent pèrdua de les restes de l'imperi colonial (1898). Va jurar la Constitució de 1876, i va manifestar una inclinació desmesurada cap als militars. -
Primo de Rivera
marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930) fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Heroi de la darrera guerra carlina, governador de Filipines i diverses vegades ministre de la Guerra.
Va ser nombrat governador per Alfons XIII -
Setmana Tràgica
Revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.[1] El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla.
