-
Revolució Francesa. Tancament de Fronteres
En acabar el segle XVIII, el regne de França, estava sotmes a l'Antic Règim. Una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. Així doncs, les classes socials quedaven dividides entre privilegiats, i els no privilegiats. En aquest context es produeix un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim. -
Period: to
Fet Históric
-
Godoy, Primer Ministre De Carles IV
El 15 de novembre de 1792, vuit anys després d'ingressar en la Guàrdia de Corps, Manuel Godoy va ser elevat a el càrrec de primer secretari d'Estat o de l'Despatx, és a dir, primer ministre o ministre universal, pel nou sobirà Carles IV, qui des que va pujar a l'tron en 1788 no havia cessat de omplir-lo de honors. -
Period: to
Guerra de Combenció
-
Pau de Basilea
La Pau de Basilea és un conjunt de tres tractats firmats l'ant 1795 respectivament entre França i Prússia, entre França i el Regne d'Espanya i entre els revolucionaris francesos i el andgraviat de Hessen-Kassel, pels quals ambdós països firmaven la pau amb la França revolucionària i el landgraviat de Hessen-Kassel que posaven fi a la Primera Coalició. -
Tractat de S.Ildefons
El tractat de Sant Ildefons de 1796 va ser una aliança militar signada entre Espanya i França el 1796, en el marc de les guerres napoleòniques. Segons els termes de l'acord, tots dos estats convenien a mantenir una política militar conjunta davant la Gran Bretanya, que en aquells moments amenaçava a la flota espanyola en els seus viatges a Amèrica. -
Guerra De Les Taronjes
La Guerra de les Taronges va ser un breu conflicte militar que va enfrontar Portugal contra França i Espanya durant el 1801.
En aquesta pretensió, Napoleó va arrossegar a Espanya, mitjançant la signatura del tractat de sant Ildefons. Segons aquest tractat, Espanya es comprometia a declarar la guerra a Portugal si aquesta mantenia el seu suport als anglesos. Davant la negativa portuguesa a sotmetre's a les pretensions francoespanyoles, es desencadena la Guerra de les Taronges. -
Napoleó Emperador Francés
L'any 1804, Napoleó Bonaparte es comberteix en l'emperador de l'Imperi Francés. -
Batalla De Trafalgar
La batalla de Trafalgar, també coneguda com el combat de Trafalgar, va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la tercera coalició iniciada per Regne Unit, Àustria, Rússia, Nàpols i Suècia per intentar enderrocar a Napoleó Bonaparte de l'tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. -
Tractat de Fontainebleau
El 1806, veient impossible la invasió del Regne Unit, Napoleó Bonaparte va decretar el Bloqueig Continental. Portugal, aliat d'Anglaterra, es nega a acatar-lo i en consequencia Napoleó decideix envair Portugal.
Napoleó busca la cooperació d'Espanya, per poder passar amb les tropes franceses. Per aixó, es fa la signatura secreta del tractat de Fontainebleau, en funció del qual França i Espanya cooperarien en la invasió de Portugal i se'n repartirien els veneficis. -
Motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d’Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII. -
Period: to
Fet Historic
-
Period: to
Abdicacións de Bayona
-
Aixecament Popular a Madrid
L'aixecament del 2 de maig de 18082 és el nom pel qual es coneixen els fets esdevinguts aquell any a la ciutat espanyola de Madrid, produïts per la protesta popular davant la situació d'incertesa política derivada després del motí d'Aranjuez. Després de que reprimís la protesta per les forces napoleòniques presents a la ciutat, per tot el país es va estendre una ona de proclames d'indignació i crides públiques a la insurrecció armada que desembocarien en la guerra de la independència espanyola. -
Josep I Rei d'España
Després de les abdicacions de Baiona el 5 de maig de 1808, els drets sobre la Corona Espanyola van recaure sobre l'emperador, qui el 6 de juny va publicar el decret de nomenament del seu germà gran com a Rei d'Espanya. No obstant això, el regnat efectiu de Josep I. -
Declaració de Guerra a Sevilla
La invasió francesa de Sevilla va tenir lloc l'1 de febrer de 1810 al context de la invasió francesa d'Espanya i de la Guerra de la Independència. Aquesta es perllongaria fins el 27 d'agost de 1812, quan és guanyada pels espanyols amb ajuda britànica en la Batalla de el Pont de Triana. L'espoli artístic que va patir la ciutat va ser notable. El 13 d'octubre de 1817, pel notable paper que va tenir Sevilla a la guerra, li va ser concedit el títol de Molt Heroica per Ferran VII. -
Josep I Jura la Constitució de Bayona
La Constitució de Baiona, també anomenada Carta de Baiona o Estatut de Baiona, i denominada oficialment en francès Acte Constitutionnel de l'Espagne, va ser una carta atorgada promulgada a la ciutat francesa de Baiona el 6 de juliol de 1808 per José Bonaparte com a rei d'Espanya i inspirada en el model d'estat constitucional bonapartista. -
Batalla de Bailén
La batalla de Bailén es va lliurar durant la Guerra de la Independència Espanyola i va suposar la primera derrota a camp obert de la història de l'exèrcit napoleònic. Va tenir lloc el 19 de juliol de 1808 al costat de la ciutat de Jaén de Bailén. Va enfrontar a l'exèrcit francès amb el comandament del general Dupont amb lexercit espanyol més nombrós a les ordres del general Teodoro Reding, encara que el general en cap de l'anomenat Exèrcit d'Andalusia era el general Castaños. -
Junta General Suprema
La Junta Suprema Central i Governativa del Regne, formada al setembre de 1808 a Aranjuez, va ser un òrgan que va exercir els poders executiu i legislatiu espanyols durant l'ocupació napoleònica d'Espanya. La Junta Suprema d'Espanya i Índies, que havia estat fundada el maig de 1808 a Sevilla, va tenir un paper important en la resistència militar de el sud d'Espanya. Al setembre va passar a integrar-se en la Junta Suprema Central. -
Napoleó Recupera Madrid
A l'octubre de 1808, l'emperador francès es va posar a el front d'un exèrcit per recuperar el domini sobre Espanya. Després de prendre Burgos i vèncer a Somosierra, va fer una entrada triomfal a Madrid. -
Napoleó Avandona Espanya
L'emperador Francés avandona la peninsula Iberica. -
Derrota Espanyola a Ocanya
La batalla d'Ocaña va ser un enfrontament militar de la Guerra del Francès. Va tenir lloc el 19 de novembre de 1809 al costat de l'municipi toledà d'Ocaña. Va enfrontar a un exèrcit francès d'uns 40 000 infants, 6000 cavalls i nombrosa artilleria a el comandament de Mariscal Soult amb un altre espanyol d'uns 51.869 homes, dels quals 5766 eren de cavalleria, amb 55 peces d'artilleria a el comandament de l'general Aréizaga. -
Guerra de Guerrillas
La guerra de guerrilles és una estratègia militar a la que petits grups de combatents, sovint paramilitars, civils armats o irregulars, utilitzen atacs mòbils a petita escala contra un enemic més gran i menys versàtil amb l'objectiu de debilitar o vèncer-mitjançant una guerra de desgast , en la qual s'evita confrontar directament a l'enemic, generalment atacant de forma imprecisa d'amagat.
Aquest terme es va encunyar a Espanya durant l'intent de conquesta de Napoleó Bonaparte. -
Aixecaments Independentistes a America
Les guerres d'independència hispanoamericanes van ser una sèrie de conflictes armats que es van desenvolupar en les possessions americanes de l'Imperi espanyol a principis de segle XIX, entre 1810 i 1829, en els quals es van enfrontar un bàndol a favor de les independències, contra un bàndol a favor de mantenir la integritat de la Monarquia espanyola. -
Period: to
Fet Historic
-
Disolució Junta Suprema
La junta suprema creada el setembre de 1808 per combatre els exercits francesos es disol. -
Atac de França
Intent francès fallit d'expulsar els anglesos de Portugal. Continua la ocupació d'Espanya. -
Period: to
Fet Históric
-
Constitucó de Cadiz
La Constitució Política de la Monarquia Espanyola, més coneguda com a Constitució espanyola de 1812 o Constitució de Cadis, coneguda popularment com la Pepa, va ser promulgada per les Corts Generals espanyoles reunides extraordinàriament a Cadis el 19 de març de 1812 . Se li ha atorgat una gran importància històrica per tractar-se de la primera Constitució promulgada a Espanya, a més de ser una de les més liberals del seu temps. -
Derrota Francesa a Arapiles
La batalla dels Arapiles és una batalla de la guerra del Francès lliurada al municipi d'Arapiles, a sud de la ciutat espanyola de Salamanca, el 22 de juliol de 1812.
Va tenir com a resultat una gran victòria de l'exèrcit anglo-hispano-portuguès. Els aliats van patir 5220 baixes entre morts, ferits i desapareguts, dels quals 3176 van ser britànics, 2038 portuguesos i 36 espanyols, mentre que l'exèrcit francès va perdre uns 12 500 homes. -
Wellington, Ultima Ofensiva
La batalla de Vitòria va ser lliurada el 21 de juny de 1813 entre les tropes franceses que escortaven José Bonaparte en la seva fugida i un conglomerat de tropes britàniques, portugueses i espanyoles a l'comandament d'Arthur Wellesley, el futur duc de Wellington. -
Tractat de Valençay
La victòria aliada va sancionar la retirada definitiva de les tropes franceses d'Espanya (amb l'excepció de Catalunya) i va forçar a Napoleó a tornar la corona de país a Ferran VII pel tractat de Valençay de 1813.
L'acord definitiu de pau entre l'Espanya de el ja rei Ferran VII i el nou rei de França Lluís XVIII es va signar el 20 de juliol de 1814. Prèviament, el 30 de maig es signava un primer acord a París, finalitzant així la Guerra del Francès.
