-
Manuel Godoy
Godoy va governar de manera ambigua: lluitava contra França com hi pactava. L'any 1807 va signar el tractat de Fontainebleau amb Napoleó i va permetre el pas de les tropes franceses per la Península amb la falsa promesa que es repartirien el regne de Portugal ja que aquest no havia fet cas del Blocatge Continental -
Josep Bonaparte
Va ser assenyalat com a principal culpable de la situació, de manera que el març de 1808 va esclatar una revolta: el motí d'Aranjuez. Napoleó va nomenar al seu germà, Josep Bonaparte rei d'Espanya. Als seguidors de Josep I se'ls coneixia depectivament com els afrancesats. -
Carles IV
Va ser el príncep d'Asturies. El període revolucionari francès va coincidir amb el regne de Carles IV a Espanya, un monarca no gaire interessat pels afers de govern. -
Period: to
Regnat de Carles IV
Rei que regna a Espanya després de Napoleó -
Mendizábal
Lo més destacable que va fer, va ser la llei de desamortització de 1836. Les propietats del clergat regular passaven a ser subhastades per l'estat. -
Period: to
Espartero
Militar d'ideologia liberal progressista. Va vèncer en la primera guerra Carlina. Entre 1840 i 1843, va substituir Maria Cristina com a regent d'Espanya durant la minoria d'edat d'Isabel II. Va bombardejar a Barcelona el 3 de desembre de 1842. -
Haití
Independència a Haití -
Tractat de Fontainebleau
En el tractat s'estipulava que les províncies de Minho i Douro serien per al rei d'Etrúria, net de Carles IV; l'Alentejo i l'Algarve per a Godoy, i la resta estaria sota domini francoespanyol. -
Carles IV Mort
-
Motí d'Aranjuez
va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d’Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII. -
Batalla de Bailèn
Va representar una severa derrota per a Napoleó i que va soposar el confinament dels soldats presoners a l'illa de Cabrera, on van viure en condicions pèssimes. -
Period: to
Els afrancesats
El regnat de Josep I, va coincidir amb la guerra del Francès i amb el rebuig de gran part de la població espanyola, que el veia com un rei imposat i forà. Una minoria d'Espanyols, seguidors de les idees revolucionàries ajudarien el progrés d'Espanya, li van fer costat. La guerra del Francès no ha de ser considerada exclusivament com una guerra d'independència contra un domini estranger, sinó també com una guerra civil, ja que hi havia espanyols en els dos bàndols en lluita. -
Period: to
Regnat de Ferran VII
Va ser príncep d'Asturies 1788-1808 -
L'alçament del 2 de maig de 1808 a Madrid
La població de Madrid es va alçar contra les tropes franceses lluitant amb armes improvisades. La repressió que va seguir els fets va ser molt dura. -
3 de maig de 1808 a Madrid
Hi van haver molts afususellaments per la revolta del dia anterior. -
La batalla del Bruc
Es la més coneguda de la guerra del Francès. Es tracta de dues accions militars, entre la guerra convencional i la guerrilla, als voltants de la muntanya de Montserrat. Soldats francesos es dirigien a Manresa per tal de castigar la població, com acte de rebel·lia, havia cremat públicament paper segellat francès, però partides d'homes i el sometent, grups d'autodefensa formats per gent no professional, els van fer recular. L'acció real s'hi va afegir la llegenda del timbaler del Bruc. -
Nova Granada
Independència de Nova Granada -
Veneçuela
Independència de Veneçuela. Va ser un líder revolucionari que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, el Perú i Equador. Bolívia porta el seu nom, i és considerat un heroi de l'Amèrica Llatina. -
Paraguai
Independència de Paraguai -
Les Corts de Cadis
Els dirigents espanyols van formar les juntes locals, eren coordinades per una Junta Suprema Central, traçava les directrius. L'any 1812 les Corts van aprovar una de les constitucions més liberals i avançades. La Constitució, reconeixia la sobirania nacional, la igualtat entre els ciutadans, la separació de poders i el dret de l'educació i més. Espanya va passar a ser una monarquia constitucional. Quan Ferran VII va retornar de l'exili, la va abolir. Va ser coneguda com la Pepa. -
Batalla de Vitòria
Les tropes aliades, encapçalades pel britànic Wellington, van vèncer l'exèrcit francès en el que es considera la retirada definitiva de la Península. -
Prim
Va encapçalar el cop militar que l'any 1868 va enderrocar Isabel II. Va presidir el govern durant l'època del govern provisional (1869-1870). Va morir al 1870 per causa d'unes ferides d'un atemptat. -
Argentina
Idependència -
Batalla San Martín a Chacabuco
Es va iniciar a Argentina. San Martín va ser un militar i polític rioplatense i un dels libertadores d'Argentina, Xile i Perú. -
Xile
Independència de Xile -
Period: to
Gran Colòmbia
Independència de Gran Colòmbia -
El trienni liberal a Espanya
Riego va fer un cop d'estat i va instaurar un règim liberal, va durar tres anys. -
Period: to
El trienni liberal a Espanya
Torna Ferran VII a Espanya, quan va entrar a la Península, el rei va abolir la Constitució de 1812, va empresonar i persegir els liberals espanyols. -
R. Dominicana
Independència de la República Dominicana -
Perú
Independència de Perú -
Mèxic
Independència a Mèxic -
Imperi del Brasil
Independència de l'imperi de Brasil -
El trienni liberal a Espanya
El rei no parava de conspirar fins que va restaurar un altre cop l'absolutisme amb l'ajuda dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit reclutat per la Santa Aliança. -
Period: to
Províncies unides de l'Amèrica central
Independència de les Províncies unides de l'Amèrica central -
Batalla d'Ayacucho
Va posar fi a la dominació espanyola al Perú. -
Bolívia
Independència de Bolívia -
Pavía
Nou cop d'estat al 3 de gener de 1874 del general Pavía, va fer entrar tropes de la guàrdia civil a l'edifici i va dissoldre les Corts. Va preparar el terreny al retorn dels Borbó. Havia encarregat un govern de concentració al general Serrano. -
Uruguai
Independència d'Uruguai -
Equador
Independència d'Equador -
Mort Ferran VII
Va haver hi un conflicte a Espanya entre els partidaris de Carles, germà del rei, (es van aglutinar les forces més reaccionàries del país) i els partidaris d'Isabel, filla del rei, (els liberals posaven les seves esperances per a fer un país més modern). -
Period: to
Guerra entre carlins i liberals
Guerra civil que va acabar amb la victòria dels isabelins. Els carlins no es rendien i durant tota la centúria van continuar lliutant per imposar un règim absolutista. -
Period: to
Regnat d'Isabel II
Canvis de governs, de constitucions, cops d'estats militars i tots tipus de tensions que van impedir la consolidació d'un règim liberal. Es van aconseguir algunes millores. -
Mendizábal
Mesura més destacable: llei de desamortització -
Amadeu de Savoia
Rei d'Espanya (1870-1873). Va abdicar per la falta de suport del país, fins a una República. La Primera República no va durar ni un any i en la seva curta vida va veure desfilar quatre presidents. -
Period: to
Segona guerra Carlina
Fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats Ramón María de Narváez i contra un seguit de mesures centralistes que pertorbaven la vida del país -
Els setges (El gran dia de Girona)
Algunes ciutats van oposar-se als exèrcits francesos i els van negar l'entrada. Sotmetre-les a setges llargs i cruents. Saragossa en va partir dos, en el primer va destacar la figura mítica d'Agustina d'Aragó. Girona va ser víctima de diversos setges que van ocasionar la destrucció quasi total de la ciutat i una gran mortaldat entre els gironins. -
Period: to
Tercera guerra Carlina
Catalunya, el País Basc i Navarra van tenir una forta presència carlina.
