-
Motí d'Aranjuez
Impulsat pels nobles i eclesiàstics i protagonitzats per soldats i per sectors populars, que exigien la destitució de Godoy i la renúncia de Carles IV a favor del seu fill Ferran VII. -
Començament de la Guerra del Francès
Va ser un conflicte Bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià amb l'entrada de les tropes napoleòniques. Provocada per la pretensions de Napoleó d'Instal·lar su Germà Josep Bonaparte al tronc espanyol després de les abdicacions de Baiona. -
Abdicacions de Baiona
És el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII a el tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte. -
Convocatòria de Corts
Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 posteriorment traslladada a Cadis en 1811 durant la Guerra del Francès. -
Constitució de Cadis
Coneguda com la Pepa, és la primera Constitució pròpiament espanyola, ja que l'Estatut de Baiona de 1808 no va deixar de ser una "Carta otorgada" marcada pel segell napoleònic. -
Tractat de Valençay
És un acord signat al castell de Valençay. Pel que l'emperador Napoleó Ie oferia la pau i reconeixia a Ferran VII com a rei d'Espanya, com a conseqüència de les derrotes sofertes en la Guerra de la Independència i de la deterioració de l'exèrcit francès i de la moral dels soldats pel de les tropes espanyoles i angleses i de la guerrilla espanyola. -
Reposició de l'absolutisme
És el periode de la història d'Espanya en el curs de lo qual és restableix a Espanya la Monarquia Absoluta borbònica. -
Pronunciament liberal de Lacy
Tots dos militars planegen un pronunciament liberal, militar i civil per restaurar la Constitució de 1812. El van posar en marxa sota la direcció de Lacy, des de Caldes d'Estrac. La intenció dels revoltats era marxar sobre Barcelona, però molts no van acudir a el punt de reunió amb les seves tropes, al no prosperar l'aixecament en alguns destacaments. -
Pronunciament de Riego
Va ser la revolució liberal que es va produir a Espanya, inici de les Revolucions de 1820. Després de la Guerra d'Independència Espanyola, els liberals van demanar el retorn de Ferran VII, anomenat "el Desitjat". Li van demanar que aquest signés la Constitució de 1812. No obstant això, el monarca tenia una altrae idea en ment. -
Alçaments reialistes
L’oposició absolutista al règim liberal instaurat el 1820 per l’alçament de Riego provoca la revolta armada, de guerrilles disperses, que sovint recollien les experiències i els homes de la guerra contra Napoleó i que només a Catalunya, al País Basc i a Navarra tingueren una veritable organització. -
Cent Mil Fills de Sant Lluís
Van ser un contingent francès amb voluntaris espanyols que va combatre a Espanya en 1823 en defensa de l'absolutisme borbònic, l'Antic Règim, que desitjava imposar Ferran VII d'Espanya, posant fi a la Guerra Realista i a el Trienni Liberal. -
Batalla d'Ayacucho
Va ser l'últim gran enfrontament dins de les campanyes terrestres de les guerres d'independència hispanoamericanes (1809-1826) i va significar el final definitiu de l'domini administratiu virreinal hispànic a Amèrica de Sud. La batalla es va desenvolupar a la Pampa d'Quinua a Ayacucho, Perú. -
Guerra dels Malcontents a Catalunya
Va ser una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a la Catalunya rural, contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals i l'establiment de mesures fortament centralistes. -
Naixement d'Isabel II
Va ser reina d'Espanya entre 1833 i 1868,2 gràcies a la derogació de el Reglament de successió d'1713.Esto va provocar la insurrecció de l'infant Carles Maria Isidre, germà de Ferran VII i oncle d'Isabel II, qui, recolzat pels grups absolutistes havia intentat proclamar-se rei durant l'agonia de Fernando. -
Mort de Ferran VII
Va ser rei d'Espanya entre març i maig de 1808 i, després de l'expulsió de l'«rei intrús» Josep I Bonaparte i la seva tornada a país, novament des de maig de 1814 fins a la seva mort. -
Estatut Reial
Va ser una carta de tendència liberal molt moderada, promulgada a Espanya per la reina regent Maria Cristina de Borbó. Malgrat les seues limitacions (preeminència clara del monarca sobre les Corts Generals, sufragi censatari molt restringit i escasses llibertats polítiques) va suposar la desaparició definitiva de la monarquia absoluta, substituïda per la monarquia constitucional. -
Bullangues a Catalunya
Conjunt dels tumults produïts a Barcelona del 1836 al 1843.
Van ser provocats, en part, pel descontentament de la burgesia barcelonina per la crisi econòmica, de la qual feia responsable el govern de Madrid, seguida pels elements populars, esperonats per les repercussions de la crisi social i conduïts per elements republicans i exaltats, sovint afiliats a societats secretes. -
Crema del Vapor Bonaplata
El vapor Bonaplata, la fàbrica més moderna del seu temps, va ser víctima del descontentament dels treballadors que creien que les màquines els deixarien sense feina. -
Revoltes progressistes
El projecte reformista de Mendizábal va aprofundir la divisió entre moderats i progressistes, que ja havia começat durant el Trienni Liberal, i va consolidar les dues grans tendències liberals que havien de dominar la vida política espanyola en les dècades següents. Maria Cristina, va destruir a Mendizábal i va lliurar el govern de moderats. -
El desmantellament de l’Antic Règim
Els progressistes van assumir la tasca de desmantellar les institucions de l’Antic Règim i d’implantar un sistema econòmic liberal, constitucional i de monarquia parlamentària que realitzés la reforma política, econòmica i social que desmantellaria definitivament l’Antic Règim en plena guerra civil amb el carlisme. -
Desamortització de Mendizábal
Promoguda pel president del Consell de Ministres Juan Álvarez Mendizábal el 1836, va tenir unes conseqüències molt importants per a la història social de l'estat espanyol, perquè els seus resultats (ja no gestionats per Mendizábal, que va ser destituït com a ministre al maig del 1836, sinó pels seus successors) van ser relativament pobres. -
Constitució progressista
Es va promulgar a Espanya durant la regència de Maria Cristina de Borbó. Va ser una iniciativa de el Partit Progressista per aprovar una constitució de consens amb el Partit Moderat que permetés l'alternança dels dos partits liberals sense que cada vegada que canviés el govern calgués canviar la Constitució. -
Conveni de Bergara
Nom amb el qual és conegut el pacte acordat per Espartero i Maroto, caps respectius de l’exèrcit cristí i carlí, a Oñati. El conveni fou signat a Oñati i ratificat per ambdós caps a Bergara (31 d’agost de 1839). Implicava el reconeixement d’Isabel II com a reina legítima, la conservació dels furs bascs compatibles amb la Constitució del 1837, la promesa d’una amnistia i el respecte a la graduació dels militars carlins. -
Llei d'Ajuntaments
Reforçava el control governatiu sobre els consistoris fins al punt que la Corona nomenava els alcaldes de les capitals de província. Els progressistes s'hi van oposar, però Maria Cristina ho va aprovar. Això va provocar l'esclat dùn nou moviment insurreccional i la formació de juntes revolucionàries a motes ciutats, que tenien el suport d'Espartero -
Aranzel lliurecanvista
El general Prim va constituir un nou govern i aquest fa fora a Isabel II per què el sistema econòmic estava corrumput per que les coses no anaven bé, robaven, la gent passava gana i se'n anaven a Amèrica en canvi hi ha gent que safavoria. LLavors el general Prim per arreglar el país va portar un rei de Itàlia i va fer una nova constitució. Amadeu va decidir marxar per que veia que aixo no tenia solució, les coses estaven fatal i llavors el que l'havia d'ajudar (Prim) el van matar. -
Bombardeig a Barcelona
Els bombardejos aeris de Barcelona el març de 1938, que van tenir lloc els dies 16, 17 i 18 i van ser efectuats per part de l'Aviació Legionària italiana des dels seus tres bases a Mallorca (Illes Balears), van ser possiblement els més terribles, causant entre 880 i 1300 morts i entre 1500 i 2000 ferits entre la població civil. -
Revolta de la Jamància a Barcelona
Va ser una revolta progressista que va tenir lloc a Barcelona entre setembre i novembre de 1843, contra el govern de Joaquín María López, qui havia incomplert els acords amb la Junta Central per a l'enderrocament de govern d'Espartero produït unes setmanes abans i havia comès violació de diverses disposicions en la constitució de 1837. -
Creació de la Guàrdia Civil
Es produeix el moment històric de la creació oficial de la Guàrdia Civil quan, per reial decret, es crea un "cos especial de força armada d'Infanteria i Cavalleria", sota la dependència de l'Ministeri de la Governació i amb "la denominació de Guàrdies Civils ". A l'efecte d'organitzar aquesta nova força es comissiona a mariscal de camp D. Francisco Javier Girón i Ezpeleta, II Duc d'Ahumada. -
Constitució moderada
Norma suprema durant el regnat efectiu d'Isabel II, que va substituir a la Constitució de 1837 a norma suprema durant la seva minoria d'edat. La Constitució de 1845 va estar vigent fins a la proclamació de la constitució espanyola de 1869, tot i que hi va haver diversos intents per substituir-la en 1852 i durant el bienni progressista (1854-1856). Va ser l'expressió constitucional de l'doctrinarisme espanyol. -
Codi penal
El Codi penal, aprovat el 19 de març de 1848, va venir a posar fi a un llarg període caracteritzat per l'absència d'una legislació penal sistematitzada, ja que reemplaçava a l'antiquada legislació penal de l'Antic Règim. El Codi Penal durant la seva elaboració no va transcendir a l'opinió pública. -
Creació del Partido Demócrata
Va ser una formació política sorgida a Espanya a l'abril de 1849 com una escissió de el Partit Progressista. Demandava el ple reconeixement dels drets ciutadans i les llibertats individuals, el sufragi universal, la desamortització de tots els béns de l'Església, inclosos els béns civils i l'abolició de les quintes. -
Concordat amb la Santa Seu
El concordat de 1851 va ser un tractat signat entre Espanya i la Santa Seu. En aquesta data, el llavors president de el Consell de Ministres espanyol Juan Bravo Murillo, d'acord amb la reina Isabel II va tractar de complir un vell objectiu de el Partit Moderat: el restabliment de les relacions Església-Estat a través de la signatura d'un concordat. -
Revolució progressista
Moviment revolucionari espanyol, també anomenat la Vicalvarada, que desplaçà els moderats i donà el govern a una coalició liberal-progressista.
Inicialment només va ser l’expressió del descontentament del sector liberal de l’exèrcit -
Creació de la Unión Liberal
La Unió Liberal va ser un experiment polític, original i innovador, que sota premisses ja contemplades en la cultura liberal, reinterpreta i s'acomoda les idees-força de llibertat-ordre, conciliació-transacció per concebre una forma de fer política nova i definitivament «moderna» que es projectarà cap al futur. -
Desamortització de Madoz
Durant el Segon govern de l'progressista Baldomero Espartero, el su Ministre d'Hisenda, Pascual Madoz, realitza 1 nova desamortització (1855), que va ser executada amb major control que la de Mendizábal. El 3 de maig de l'any 1855 és publicava a la Gaceta de Madrid, i el 3 de juny la Instrucció per realitzar-la. -
Primera vaga obrera general
Es considera la primera vaga general convocada en la història d'Espanya. Va tenir lloc el 1855 i, tot i que circumscrita a Catalunya, ja que era el principal, i gairebé únic, centre industrial espanyol (majoritàriament tèxtil) es considera per la seva importància, seguiment i repercussió, la primera vaga general a Espanya que va ocórrer durant el regnat de Isabel II concretament amb el govern de Baldomero Espartero al Bienni Progressista. -
Llei de ferrocarrils
El 18 d'agost de 1854 l'consell de Ministres va decretar la creació d'un comitè d'experts per estudiar una Llei de Ferrocarrils.
Aquesta primera llei, aprovada amb data 3 de juny de 1855, regnant Isabel II, va ser cridada Llei General de Camins de Ferro. Consta d'IX capítols amb 49 articles en els quals es regulen aspectes i normes tan importants com: -
Llei d'instrucció pública (Llei Moyano)
és una llei d'Instrucció pública, aprovada per decret el 9 de setembre de 1857 paper Ministre liberal Claudio Moyano, estigué Vigent Fins a la Segona República Espanyola. Va ser la primera Llei en que L'Estat regulava a els plans d'estudis intervenint a l'educació. Sobre el paper convertia l'ensenyament primari en universal i determinava la llengua castellana com a única a estudiar. -
Intervenció a Mèxic
Va ser un conflicte armat entre Mèxic i França entre els anys 1862 i 1867. Va tenir lloc després que el Govern mexicà, encapçalat per Benito Juárez, anunciés la suspensió dels pagaments del deute extern en 1861. Com a resposta, França, Regne Unit i Espanya van formar una aliança anomenada Convenció de Londres i van anunciar la seva intenció d'enviar tropes a Mèxic. -
Crisi econòmica
La crisi de 1866 va ser una de les crisis econòmiques de segle XIX, una de les primeres de l'època de l'capitalisme industrial, generalitzada a tot Europa, encara que particularment va causar la fallida dels principals agents de canvi de les borses de Londres i de París . -
Insurrecció de San Gil
Va ser un motí contra la reina Isabel II d'Espanya que es va produir el 22 de juny de 1866 a Madrid sota els auspicis dels partits progressista i democràtic amb la intenció d'enderrocar la monarquia. Segons Jorge Vilches, la novetat que va presentar la revolta de la caserna de San Gil va ser que "els moviments revolucionaris fins a 1866 no havien posat en dubte la legitimitat d'Isabel II, limitant-se a demanar una política o un text més liberals, una altra Regència, o canvi de govern'' -
Caiguda d'Isabel II
La crisi final de l'regnat d'Isabel II constitueix el quart i últim període en què se sol dividir el regnat d'Isabel II d'Espanya. Comença el març de 1863 amb la caiguda de el govern de la Unió Liberal d'el general Leopoldo O'Donnell i acaba amb la Revolució de 1868 que va posar fi a la Monarquia d'Isabel II -que va marxar a l'exili- i va obrir la nova etapa de la història contemporània d'Espanya anomenada Sexenni Democràtic -
Revolució de Septembre: La Gloriosa
La Revolución de 1868, llamada la Gloriosa o Revolución de Septiembre, también conocida por la Septembrina, fue una sublevación militar con elementos civiles que tuvo lugar en España en septiembre de 1868 y supuso el destronamiento y exilio de la reina Isabel II y el inicio del período denominado Sexenio Democrático. -
Junta Revolucionària de Catalunya
A Barcelona, el 29 de setembre de 1868 es constituí una Junta Provisional Revolucionària de Barcelona, presidida per Tomàs Fàbregas i amb Núñez de Arce com a secretari, que assumí el poder al Principat i, juntament amb la defensa del programa revolucionari i la presa d’unes primeres mesures semblants a les de la resta d’Espanya, insistí especialment en la descentralització administrativa i en la necessitat d’elegir una junta suprema de tot l’Estat espanyol. -
La pesseta moneda nacional
La pesseta va ser la moneda de curs legal a Espanya i els seus territoris d'ultramar des de la seva aprovació el 19 d'octubre de 1868 fins l'1 de gener de 1999, després de la introducció de l'euro. Va seguir circulant fins amb la consideració legal de «fracció no decimal d'euro» i després, provisionalment, fins al 28 de febrer de 2002. L'1 de gener d'aquest any havien entrat en circulació les monedes i bitllets de euro, amb els quals va conviure durant dos mesos. -
Insurreccions republicanes
La direcció a Madrid de el Partit Republicà Democràtic Federal havia acordat «ajornar la qüestió social per fins després de implantada la república» però es va desbordar per la pressió dels "intransigents" que s'oposaven a l'actitud "transigent" o "benèvola" de la minoria republicana al Congrés dels Diputats, i que al seu torn estaven pressionades per les classes populars. -
Pacte de Tortosa
És un manifest ideològic i projecte d'organització de les forces republicano-federalistes de Catalunya, València, les Balears i Aragó sorgit arran d'una reunió a Tortosa el 18 de maig de 1869. L'elecció de Tortosa es degué al fet que està situada al centre de l'antiga Corona d'Aragó. -
Constitució democràtica
Va ser la Constitució aprovada sota el Govern Provisionl, després del triomf de la Revolució de 1868 que va posar fi a l'regnat d'Isabel II. Va ser la Constitució que va estar vigent durant el regnat d'Amadeu I. Després de la proclamació de la Primera República Espanyola al febrer de 1873 només va estar en vigor el títol I, que recollia les llibertats i drets fonamentals, i va ser restablerta, encara que mantinguda en suspens, després del cop de Pavia que va donar pas la dictadura de Serrano. -
Començament del regnat d'Amadeu I
Amadeu va ser rei d'Espanya entre 1870 i 1873. Va ser, a més, el primer duc d'Aosta.
El seu regnat a Espanya, de poc més de dos anys, va estar marcat per la inestabilitat política. Els sis gabinets que es van succeir durant aquest període no van ser capaços de solucionar la crisi, agreujada pel conflicte independentista a Cuba, que havia començat en 1868, i una nova guerra carlina, iniciada el 1872. -
Assassinat de Prim
El militar i polític reusenc Joan Prim i Prats no només va ser assassinat per encàrrec dels seus enemics polítics, sinó que aquests van amagar la mort durant tres dies per guanyar-se la confiança del rei Amadeu de Savoia, del qual eren enemics declarats. -
Llei de mines
Venda o concessió de jaciments a companyies, sobretot estrangeres. -
Projecte de Constitució federal
Va ser un projecte de constitució per a la Primera República Espanyola, redactat principalment per Emilio Castelar, que no va arribar a ser aprovat per les Corts. Pretenia la transformació d'Espanya en una federació. -
Abdicació Amadeu I
El regnat d'Amadeu de Savoia, que es va estendre des de 1870 a l'any 1873, es va caracteritzar per una gran inestabilitat política i social, sent el seu primer acte a Espanya assistir a l'enterrament de la seva valedor el General Prim assassinat poc abans, arribat fins i tot a haver un altre intent d'assassinat de l'propi monarca. Va intentar constantment aconseguir la pau i prosperitat de país, però com no va poderdecidir abdicar la corona retornant-la a les Corts. -
Proclamació de la I República
El rei Amadeu I va renunciar a el tron d'Espanya, l'abdicació va estar motivada per les dificultats a què va haver d'enfrontar durant el seu curt regnat. El detonant final va ser la crisi de govern originada a causa de l'conflicte artiller iniciat amb el nomenament de capità general a Baltasar Hidalgo de Quintana, a qui no podien veure els oficials d'artilleria des del 22 de juny de 1866, demanant tots la seva llicència absoluta o retir. -
Insurreccions federalistes
Va ser una insurrecció durant la Primera República Espanyola entre juliol de 1873 i gener de 1874. Els protagonistes van ser els republicans federals «intransigents»,volien instaurar immediatament la República Federal sense esperar que les Corts Constituents elaboraran i aprovaran la nova Constitució Federal, tal com defensava el president de l'Poder Executiu de la República Francesc Pi i Margall, recolzat pels sectors «centrista» i «moderat» de el Partit Republicà Federal. -
Cop d'Estat de Pavía
Va ser un cop d'Estat que es va produir a Espanya el 3 de gener de 1874, durant la Primera República i que va estar encapçalat pel general Manuel Pavía, capità general de Castella la Nova la jurisdicció incloïa Madrid. Va consistir en l'ocupació de l'edifici de Congrés dels Diputats per guàrdies civils i soldats que van desallotjar de el mateix als diputats quan s'estava procedint a la votació d'un nou president del Poder Executiu de la República -
Pronunciament de Martínez Campos
Va suposar la fi de la Primera República espanyola i la restautración de la dinastia dels Borbó, en la figura d'Alfons XII. Martínez Campos es posa a el front de la brigada i, amb els soldats en un lloc anomenat «Les Alquerietas», prop de Sagunt, on s'inicia la carretera Sagunt-Burgos, Martínez Campos va arengar la tropa, demostrant la necessitat de efectuar la restauració borbònica en la persona d'el príncep Alfons, fill d'Isabel II com Alfons XII, rei d'Espanya i Índies
