-
Period: to
Regnat Carles lV
Carles IV d'Espanya, anomenat "el Caçador" (Portici, 11 de novembre de 1748-Nàpols, 19 de gener de 1819), va ser rei d'Espanya des del 14 de desembre de 1788 fins a la seva abdicació el 19 de març de 1808. -
Period: to
Guerra gran
La contra ofensiva francesa va significar la retirada del Rosselló i la invació d'una part de la Cerdanya i de l'Empordà. -
Tractat de Fontaineblau
La firma del Tractat de Fontaineblau va permetre que les tropes franceses travessessin Espanya per evitar Portugal, aliada dels britànics. -
Resistència popular
A Catalunya, els grups de voluntaris (miquelets i sometents) van derrotar els francesos a la batalla del Bruc. Paral·lelament, l'exèrcit espanyol va obtenir una victòria a Bailèn. -
Motí d'Aranjuez
La presència de tropes franceses en territori espanyol i les intrigues de Ferran, el fill gran de Carles Vl, contra el seu pare van provocar el popular Motí d'Aranjuez. En va resultar la dimissió de Godoy i l'aparició del rei en el seu fill Ferran Vll. -
Period: to
Ofensiva francesa
Napoleó va intervenir directament en el conflicte i va ocupar la major part d'Espanya. Algunes ciutats van resistir el setge uns quants mesos, com ara Girona, Tarragona i Saragossa. Un cop controlat el territori el 1812, Napoleó va desplaçar bona part de les tropes per enviar Rússia. -
Period: to
Primera fase del procés d'independència.
A Amèrica durant la Guerra del Francès també van formar juntes controlada per elits criolles. Van destacar les de Bogotà, Quito, Caracas i Buenos Aires. -
Aixecament del Poble de Madrid
L'aixecament del poble de Madrid va comportar l'inici de la guerra. -
Junta suprema central
La Junta suprema Central te finalitat de controlar els esforços de les diferents juntes locals. La Junta Central va convocar una reunióde corts a cadis, amb l'objectiu de redactar una constitució. -
Primera sesió al teatre cómic de l'illa de Lleó (Cadis)
Primera sesió al teatre cómic de l'illa de Lleó (Cadis) -
Period: to
Josep l
Josep l va emprendre algunes reformes amb el suport d'alguns liberals espanyols, els anomenats afrancesats. -
Aprovació de la constitució
És coneguda popularment com "la Pepa". Establia la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi universal masculí i reconeixia àmplies llibertats individuals. -
Derogació de la Constitucio del 1812
Va anul·lar l'obra reformista de les Corts. El país tornava a la situació anterior a la Guerra del Francès, com si res hagués passat. -
Period: to
Victòries angloespanyoles
L'exèrcit britànic, comandat pel mariscal Wellington, va arribar des de Portugal per ajudar les tropes espanyoles i va vèncer els francesos a Arapiles (1812). -
Tractat de Valençay
Napoleó va haver de reconèixer la seva derrota i, mitjançant el tractat de Valençay (1813), va retirar les tropes d'Espanya i va alliberar els reis a Baiona. -
Pronunciaments dels liberals (Espoz y Mina)
Per forçar el reia actar la Constitució, els liberals van portar a terme diversos pronunciaments. -
Period: to
El sexenni Absolutista
Després de recuperar el tron (Ferran Vll), i amb el suport dels absolutistes (Manifest dels Perses), va derogar la Constitució del 1812. -
Pronunciaments dels liberals (Porlier)
Per forçar el reia actar la Constitució, els liberals van portar a terme diversos pronunciaments. -
Period: to
Segona fase del procés d'independència.
El 1816, després de la independència d'Argentina, la insurrecció es va generalitzar per tot el territori i va començar una guerra contra les tropes colonials. -
Pronunciaments dels liberals(Torrijos)
Per forçar el reia actar la Constitució, els liberals van portar a terme diversos pronunciaments -
Period: to
El Trieni Liberal (1820-1823)
El 1823 el pronunciament del Coronel Rafael del Riego, a Cabezas de San Juan (Sevilla) va tobar prou suports per trionfar, i el rei va haber d'acceptarla Constitució del 1812. -
Period: to
La dècada Ominosa
L'última dècada del regnat de Ferran Vll va comportar l'anul·lació de tota l'obra legislativa del Trienni Liberal i el retorn a l'absolutisme. -
Guerra de Malcontents
Va començar quan un grup de nobles i camperols, anomenats "malcontents", es van rebel·lar contra les polítiques de les potències europees que dominaven la regió. Aquesta guerra va involucrar diferents grups locals i països com Espanya, França i Portugal. -
Neixement d'Isabel, La filla gran de Ferran Vll
Aquest succés va provocar un conflicte dinàstic, perquè la llei sàlica impedia a les dones regnar. Per assegurar-li el tron, Ferran Vll va dictar la pragmàtica sanció, que abolia aquesta prohibició i feia hereva la seva filla. -
Period: to
Primera Guerra Carlina
Va començar al País Basc i a Catalunya, on els carlins van controlar bona part de l'interior (l'Alt Urgell, la Garrotxa, el Solsonès i el Berguedà) i del Baix Ebre. -
Period: to
La regència de Maria Cristina
Als primers temps de la regència, Maria Cristina va buscar el suport dels liberals moderats, que van emprendre tímides reformes. Tanmateix, una sèrie d'aixecaments militars (insurrecció de la Granja, 1836) i les revoltes populars van fer que entregués el poder als liberals progressistes, que volien aprofundir en el liberalisme. -
L'amenaça revolucionaria
Les alteracions de França eren cada dia més reus, el perill de contagi, més amenaçador. La tempesta esclatava, bramava per tor arreu.
Enmig d'aquest tremolor de terra, a les vores d'un volcà la fumarada negra del qual anunciava l'explosió immediata, quan el terror amenaçava les nostres portes, em vaig veure jo, Déu meu! De sobte en el timó de l'Estat. Memòries de Godoy, 1836 -
Nova constitució (1837)
Va ser de caràcter progressista va reconèixer la sobirania nacional, tot i que amb sufragi censatari, i a divisió de poders (amb dues cambres, Congrés dels Diputats i Senat) i va atorgar amplis drets i llibertats individuals. -
Derrota de la primera Guerra Carlina.
El 1839 van ser derrotats per les tropes liberals del general Espartero i la pau es va signar en el Conveni de Bergera. -
Period: to
La regència del general Espartero (1840-1843)
L'any 1837 els moderats van arribar al poder al poder amb el suport de la regent i van intentar fer un gir conservador al govern liberal. Un moviment d'oposició va forçar la dimensió de Maria Cristina i el nomenat com a regent del progressista Baldomar Esparto. -
Period: to
La dècada Modernada
L'arribada al tron d'Isabel va significar el predomini dels moderats, sota la direcció del general Narváez. Això va comportar millores en l'àmbit polític. També es van haver millores de l'Estat, creant fins i tot la Guàrdia Civil (1844). -
Period: to
Segona Guerra Carlina (Guerra dels Matiners)
Va ser el resultat de nous aixecaments carlinsa Catalunya motivats per la crisi econòmica (mancança d'aliments i augment de l'atur) i per el suport al no pretendent carlí ( el compte de Montemolín, fillde Carles Maria Isidre). -
Period: to
El Bienni Progressista
L'any 1854, el general O'Donnell va encapçalar una revolta popular contra els moderats. Va ser el pronunciament de Vicálvaro (1854), en el qual va participar la Milícia Nacional i es van formar juntes revolucionàries. -
Period: to
La descomposició del sistema
Una nova crisi del govern d'Espartau va impulsar la reina a confiar el govern a O'Donnell, que havia creat la Unió liberal, un nou partit de caràcter centrista. -
Period: to
Tercera Guerra Carlina
Es va iniciar duran el Sexenni Revolucionari, per la nova vacant al torn espanyol després de l'exili d'Isabel II. -
Victòria Alpens ( tercera Guerra Carlina )
Els carlins catalans van aconseguir algunes victòries com la de Alpens, van ocupar ciutats com ara Berga, Manresa, Vic i Olot. -
Ofensiva de l'exèrcit liberal
El 1875 va haver una ofensiva de l'exèrcit liberal, va derrotar el carlisme a Catalunya, però la guerra va continuar un any més al País Basc i Navarra.