-
Period: 400 to 499
Segle V
-
476
Caiguda de l'Imperi romà d'Occident
-
Period: 476 to 1492
Edat Mitjana
Comença amb la caiguda de l'imperi romà a l'any 476 i acaba amb el descobriment d'Amèrica a l'any 1492. -
Period: 500 to 599
Segle VI
-
Period: 600 to 699
Segle VII
-
Period: 700 to 799
Segle VIII
-
712
Comença la invasió i l'ocupació sarraïna a la península Ibèrica
-
Period: 712 to 725
Invasió i ocupació sarraïna a la península Ibèrica
-
759
Comença la conquesta franca
El territori guanyat als serraïns, al nord de la península, des de Pamplona fins a Barcelona s'anomenan Marca Hispànica. -
759
Conquesta Franca
El territori guanyat va des de Pamplona fins a Barcelona, s'anomena Marca Hispànica. (759-801) -
Period: 800 to 899
Segle IV
-
Period: 900 to 999
Segle X
-
Period: 901 to 1100
Inicis del feudalisme
-
Period: 1000 to 1099
Segle XI
-
Period: 1100 to 1199
Segle XII
-
Period: 1101 to 1200
Creació de la corona d'Aragó, formada pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona
-
1125
Forum Iudicum
-
1150
Homilies d'Organyà
Es pensava que era el llibre més antic escrit en català. -
1173
Usatges de Barcelona
-
1200
Novel·les de cavalleries i cavalleresques
Novel·les de cavalleries: novel·les artúriques, protagonistes plans i perfectes, escenaris exòtics, hi apareixen elements meravellosos.
Novel·les cavalleresques: personatges més complexos, tenen bones qualitats però són "humans". No apreixen elements meravellosos, i els escenaris són concrets. Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa. -
Period: 1201 to 1300
Expansió mediterrània de la Corona d'Aragó. Conquestes de Múrcia, Sardenya, Sicília, Atenes i Neopàtria.
A finals del segle XIII la Corona d'Aragó va iniciar un procés d'expansió territorial que en pocs segles la va portar a ser una de les grans potències del Mediterrani. Inicialment aquest procés el va dur a terme Jaume I el Conqueridor, que conquerí Mallorca i València als musulmans. Els descendents de Jaume, en un llarg període de temps, van arribar a estendre els territoris catalano-aragonesos fins a la zona de l'actual Grècia. -
Period: 1201 to 1300
Segle XIII
Expansió mediterrània de la Corona d'Aragó. Van conquerir Múrcia, Sardenya, Sicília, Atenes i Neopàtria.
Finals del S.XIII a principis del S.XIV. -
Period: 1207 to 1387
Cròniques
El llibre del feits, Jaume I, autobiografia de la vida del rei (1206-1276).
La crònica de Bernat Desclot, dedicada a Pere II el Gran.
La crònica de Ramon Muntaner, és el que parla més sobre l'expansió sobre la Mediterrània.
La crònica de Pere III el Cerimoniòs, parla des del regnat del seu pare fins just abans de la seva mort. -
1213
Batalla de Muret
Derrota de la Corona d'Aragó contra Felip II de França i pèrdua dels territoris occitans. -
1213
Batalla de Muret
Derrota de la corona d'Aragó -
1229
Jaume I conquereix Mallorca
-
1229
Jaume I conquereix Mallorca
-
1231
Ramon Llull
Primer autor no anònim que va escriure en prosa en català, va transmetre la llengua catalana i va escriure 280 llibres. Creador de llenguatge -
Period: 1232 to 1316
Llibres de Ramon Llull
Llibre d'Evast e Blanquerna.
Fèlix o llibre de meravelles.
Vida coetània.
Llibre de l'ordre de cavalleria.
Llibre del gentil e dels tres savis.
Arbre de la ciència. -
1238
Jaume I conquereix València
-
1238
Jaume I conquereix València
-
1245
El tractat de Corbeil reconeix la independència dels comtats catalans
-
1245
Tractat de Corbeil
El tractat de Corbeil reconeix la independència dels comptats catalans -
1260
Llibre dels jutges
-
Period: 1300 to 1499
Humanisme
Antropocentrisme, societat burguesa, literatura didàctica i retorn dels clàssics. Els autors més importants són, Francesc Petrarca (Canzoniere) i Dante Alighieri (Divina Comèdia). -
Period: 1301 to 1400
Segle XIV
-
1333
Conegut com "lo mal any primer"
Es produeix un canvi demogràfic i econòmic a la corona d'Aragó i hi ha males collites -
1337
Comença guerra dels Cent anys
Entronta a França i Anglaterra -
Period: 1340 to 1413
Bernat Metge i Lo Somni
Funconari de la Cancelleria Reial. La seva obra mestra, lo somni, la va escriure a la presó.
Lo somni, parla sobre un somni que va tenir a la presó en el qual se li apareix el rei i li diu que l'ànima és immortal. -
1347
Esclat de la peste negra
Devasta la població rural i urbana d'Europa -
1378
Cisma d'Occident
Amb dos papers diferents, un a Roma i l'altre a Avinyó -
1391
Esclat d'antisemitisme
Gran matança de jueus al call de Barcelona -
Period: 1397 to 1459
Ausiàs March
Va escriure un total de 128 poemes que els dividim en: cants d'amor, cants de mort, cants morals i cant espiritual. -
Period: 1401 to 1500
Segle XV
-
1412
Compromís de Casp
Després de la mort de Martí l'Humà, surt elegit el candidat castellà Ferran de Trastamara com a rei de la corona d'Aragó, territori que inicia així la vinculació dinàstica amb Castella -
1433
Roí de Corella
Tragèdia de Calsesa -
1450
Invenció de la impremta de Gutenberg
-
1453
Caiguda de Constantinoble
Caiguda de Constantinoble a mans del soldà turc Mehmet II -
Period: 1462 to 1472
Guerra contra Joan II
-
1474
Unió de cases reials de Castella i Aragó amb el matrimoni d'Isabel i Ferran II, anomenats Reis Catòlics
-
1479
Unió dinàstica del regne de Castella i de la corona catalanoaragonesa
-
1492
Descobriment d'Amèrica
Conquesta de Granada -
Period: 1492 to
Època Moderna
Comença amb el descobriment d'Amèrica i acaba amb la Revolució francesa a l'any 1789. -
Period: 1500 to
Renaixament
Retorn dels clàssics, ordre, serenitat, bellesa i la raó. Concepció més antropocèntrica i disignificació de les llengües romàniques. -
Period: 1501 to
Segle XVI (Renaixament)
-
1505
Pere Sarafi
Va ser un poeta i pintor de prestigi. Utilitza el sonet i es va interessar per les formes del cançoner popular. -
Period: 1556 to
Regnat de Felip II, que comporta una regressió ideològica i un tancament d'Espanya en ella mateixa
-
Literatura popular
Normalment anònima. Tendeixen a tenir repeticions per ser més fàcils de memoritzar. -
Period: to
Segle XVII (Barroc)
No els hi agraden els clàssics, conscienciaven la mort, el caràcter del plaer. Exageració, tot estava sobrecarregat. -
Inici de la guerra dels Trenta Anys entre potències europees.
-
Francesc Fontanella
La seva obra més important va ser, Lo desengany. -
Francesc Vicent Garcia
Conegut com el Rector de Vallfogona -
Period: to
Guerra dels Segadors
Revolta popular contra els terços de l'exèrcit reial a partir de la mort violenta d'un segador i del virrei de Catalunya -
Period: to
Revolta per la independència de Portugal
En el tractat de Lisboa es firma l'acord de pau i Espanya reconeix la independència portuguesa -
Tractat dels Pirineus
Pel qual el comtat de Rosselló, el Confient, Vallespir i una part de la Cerdanya són cedits pel rei Felip IV de Castella a Lluís XIV de França -
Revolta dels Angelets de la Terra, pagesos del Rosselló que lluiten contra l'ocupació francesa.
-
Period: to
Revolta dels Gorretes o Barretines
-
Period: to
Guerra de successió entre potències europees
-
Period: to
Il·lustació
Pretén recuperar els ideals del renaixement, que són el progrés i la raó, la voluntat didàctica i un retorn a les normes dels antics grecollatins.
Neoclassicisme, part artística. -
Period: to
Segle XVIII (Il·lustració i Neoclassicisme)
-
Decret de la Nova Planta de València i Aragó
-
Period: to
L'illa de Menorca passa a domini anglès
-
Decret de la Nova Planta de Catalunya
Promulgat com els anteriors per Felip V. Durant el regnat d'aquest monarca desapareix la Cancelleria Reial. -
Joan Ramis i Ramis
Aquest home va ser important perquè va ser un dels pocs que va seguir escrivint en català. -
Period: to
Obres del Romanticisme català
Les primeres mostres de prosa en català les trobem en les novel·les romàntiques L'orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant, d'Antoni de Bofarull i Julita de Martí Genís. -
Period: to
Autors i obres del Romanticisme
Autors del Romanticisime europeu:
Victor Hugo, Waltter Scoot, Percy B. Shelley i Lord Bryon.
Cal esmentar també el nord americà Edgar Allan Poe, mestre del conte de terror i intriga Autors del Romanticisme català:
Jacint Verdaguer, Victor Balaguer i Federic Soler, és Àngel Guimera qui millor representa l'assumpció i la superació del Romanticisme vuitcentista ja en decadència a Europa -
Period: to
Romanticisme
Moviment artístic i espiritual que determinà un renovament profund sobretot en la literatura i en l’art.
Principals característiques:
Rebuig dels cànons clàssics i, per tant, de l'estètica neoclàssica del segle XVIII.
Defensa de la llibertat de l'artista i de l'originalitat de l'obra de l'art.
Interès per l'irracionalisme, la imaginació, l'exotisme i l'aventura
Predomini del sentiment sobre la raó
Ús d'estil grandiloqüent, que busca la màxima expressivitat. -
Memorial de Greuges presentat a Carles III per diputats dels territoris de l'antiga corona d'Aragó
-
Autors del Realisme
Autors europeus:
Charles Dickens, Gustave Flaubert, Fiodor M. Dolsteoievski, Lev Tolstoi.
Autors catalans:
Narcís Oller (màxim exponent en la llengua catalana)
Carles Bosch, Josep Pin i Soler, Dolors Monserdà i Maria Vayreda -
Realisme
El realisme fa referència a una posició que considerava les formes platòniques, o conceptes universals, com reals.
Característiques importants:
Predominança de la raó com a instrument per a captar la realitat.
Rebuig de la idealització romàntica.
Aparició de personatges extrets de la vida quotidiana.
Èmfasi en els temes socials.
Valoració de la capacitat d'observació i el destig científic. -
Period: to
Renaixença
S'entén per Renaixença el moviment de recuperació política i cultural que, al llarg del segle XIX, es va proposar, en primer lloc, dignificar la lengua catalana i, en segon lloc, restablir als territoris on aquesta es parlava una literatura nacional, al mateix nivell que la de qualsevol país europeu.
Es considera que la Renaixença es va iniciar l'any 1833, amb la publica-ció del poema «La Patria», de Bonaventura Carles Aribau, a la revista El Vapor. -
Period: to
Autors Renaixença
El moviment va ser impulsat, doncs, per erudits i historiadors: Antoni Puigblanch, Felix Torres Amat i Prosper de Bofarull en un primer mo-ment, i Marià Aguiló, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors i també Teodor Llorente a València, més endavant.
Els grans autors de la Renaixença, Jacint Verdaguer, Angel Guimerà i Narcis Ollez, van ser premiats en el certamen al començament de les seves carteres literáries. -
Period: to
El Modernisme
De fet, el moviment va comportar, amb matisos diferents segons cada país, l'inici d'una obsessió constant per marcar distàncies amb el passat, per cremar etapes i mirar cap al futur. El segle xx va significar, entre altres coses, una celebració constant de la novetat.
El Modernisme català va tenir punts de contacte amb la resta de modernismes europeus, així com amb altres moviments coetanis, com el simbolisme o el decadentisme. -
Period: to
Autors del Modernisme
La imatge que avui dia es té del Modernisme català prové de les arts plastiques,: és la d'un moviment decorativista, vistós i espectacular. Les obres d'Antoni Gaudi (com la Pedrera i la Sagrada Família) i de Luis Domènech i Montaner (com el Palau de la Música) en són exemples ben emblematics. Santiago Rusiñol: poeta, novel·lista, pintor i activista cultural. Obra de teatre: L'auca del senyor Esteve. Victor Català: pseudònim de Caterina Albert. Gran novel·lista del Modernisme català. -
L'Escola Mallorquina
El concepte d'Escola Mallorquina, va acabar sent aplicat pels noucentistes a un grup de poetes, obviament mallorquins, de principis del segle xx, amb un model de llengua subtil i refinat. El grup va tenir Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover com a representants maxims, i entre els seus membres s'hi van comptar Gabriel Alomar, Miquel dels Sants Oliver i Maria Antônia Salvà. A partir del 1906, alguns representants de l'Escola es van apropar al noucentisme. -
Period: to
Noucentisme i autors
El Noucentisme va ser, des del punt de vista estrictament cultural, una reacció classicitzant al Modernisme. Pels modernistes, els noucentistes van defensar un art i una literatura sotmesos a un retorn a les normes que ja havien regit moviments anteriors.
Eugeni d'Ors, un dels personatges més singulars, creador del terme noucentisme, fou el teòric del moviment, fins al punt d'establir quins escriptors i artistes es podien considerar noucentistes com Josep Carner. -
Period: to
Les avantguardes i l'avantguarda catalana
Van suposar un enfrontament amb tota la tradició occidental i una forta reacció antiburgesa.
Pretenien començar de nou com si no hi haguès hagut res abans i volien escandalitzar el públic mitjà.
Els principals moviments avantguardistes són:
Cubisme
Futurisme
Dadaisme
Surrealisme
Expressionisme
L'avantguarda catalana es va manifestar més en les arts plastiques que no pas en la literatura.
Cal assenyalar la publicació del Manifest groc, de Salvador Dalí, Lluis Montanya i Sebastia Gasch. -
Poesia, prosa i teatre dels anys vint i trenta
En les obres dels anys vint i trenta continuen vigents els models dels moviments literaris que van apareixer a principis de segle, especialment
d’herència noucentista, però alhora els autors volen renovar la tradició a partir de les aportacions que provenen del context internacional. -
Poesia, prosa i teatre dels anys vint i trenta
Poesia:
En poesia, destaca el corrent literari pos-simbolista del noucentisme, amb autors com Carles Riba i Clementina Arderiu. Prosa:
Els anys vint experimenten una crisi novel·lística post-Proust i Joyce. Als anys 30, experimenta un ressorgiment amb obres com "Laura a la ciutat dels sants" i "Mort de dama". Teatre:
En el teatre dels anys vint, preval la comèdia burgesa, representada sobretot per Carles Soldevila. Cap als anys 30, s'incorporen Joan Oliver i Josep Maria Millas-Raurell. -
Anys quaranta
Durant la postguerra immediata, el franquisme desmantella iniciatives polítiques, socials i culturals anteriors.
Prohibició de la llengua catalana: a partir de 1939, el català desapareix de l'ús públic i oficial, relegat a l'àmbit familiar i privat.
Repressió i censura: la literatura en català es prohibeix fins al 1946; a partir de 1947, es permet publicar selectivament amb control de la censura. -
Period: to
Postguerra
Després de 1939, la literatura catalana afronta l'exili i la clandestinitat. Amb l'obertura gradual del règim a partir de 1946, es permeten algunes publicacions en català sota censura. La reconstrucció cultural pren força als anys cinquanta amb autors com Carles Riba i Salvador Espriu. La revifada culmina als anys seixanta, destacades en la novel·la amb "Beam" de Llorenç Villalonga (1961) i "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda (1962). -
Anys cinquanta i seixanta
A finals dels anys cinquanta, malgrat el franquisme, es produeixen petites obertures culturals i editorials.
Revifada editorial: sorgeix Edicions 62, amb més publicacions en català i augment de traduccions.
Creació d'un nou públic lector infantil i juvenil amb revistes com Cavall Fort.
Apareix la Nova Cançó, popular moviment musical que, malgrat la censura, expressa protestes contra el règim. -
La literatura dels anys setanta als nostres dies
Revolució tecnològica global. Normalització de la llengua i la literatura catalanes.
Consolidació del món editorial malgrat la preponderància de la llengua castellana.
Presència de diverses generacions que han estudiat el català com a llengua cooficial i vehicular a les escoles.
Gran diversitat de models literaris.
Influència constant de la cultura popular nord-americana.