Escudo transparente (2)

Literatura Valenciana

  • Period: 1100 to 1400

    Literatura trobadoresca

    Segle(XII-XIV) Es tractava d'una poètica ben estructurada que aborda temes relacionats amb l'amor i la guerra o l'escrani.
  • 1110

    Protagonistes

    Protagonistes
    Segle(XII-XIII)
    -Poeta: componía en llatí.
    -Trobador:compocitor i music.
    -Joglar:intèrpret.
  • 1120

    Gèneres trobadorescos

    -Sirventés:expressa ira.
    -Plany:lament per la mort d'algú.
    -Cançó:cantada a la dama.
    -Tençó i el partiment o joc partit:debat entre dos trobadors.
    -Pastorel·la i l'alba:són poesies amoroses.
    Dansa i balada:aptes per a ser ballades.
  • 1126

    L'amor cortés

    L'amor cortés
    Segle(XII-XIV)L’amor cortès o fin’amor (“amor lleial”) és el terme amb què es designa la ideologia amorosa característica de la poesia trobadoresca. El trobador trasllada al terreny amorós les relacions de vassallatge que regulaven el feudalisme; l’amant esdevenia un vassall de la dama que estimava (la dama havia de ser noble i estar casada).
  • 1145

    Personatges de l'amor cortes

    Personatges de l'amor cortes
    segle(XII-XIV) La dama i el trobador són els principals protagonistes d’aquesta relació amorosa, però hi ha d’altres personatges secundaris que també participen en aquest joc cortesà.
    • Gilós g així s’anomena al marit de la dama .
    • Maldizants g són els aduladors o espies, enemics del trobador,
      Etapes de l’amor cortès
    El tímid enamorat inicia l’apropament. El suplicant (pregador). L’enamorat tolerat (entendedor) .
  • 1150

    Primers textos en romanç

    Primers textos en romanç
    Textos jurídics(Llibre jutge).
    Textos religiosos(Homilies d'Organyà.)
    Textos historiogràfics(Gesta,Historia Gothica i De rebus Hispaniae).
  • 1218

    La Cancelleria Reial i el model de llengua

    La Cancelleria Reial i el model de llengua
    Abans de l'arribada de Ramon Llull s'escribia en llati, la cancelleria reial era una institucio creada al principi del segle XIII que s'encarregava de la correspondencia i l'arxiu de totes les administracions de la corona catalanoaragonesa fins aquella epoca tota la documentacio havia estat redactada en llati, Jaume I va ordenar que fora escrita en romanç. La cancelleria reial va actuar com a element unificador i cohesiu.
  • 1232

    Vida i pensament de Ramon Llull

     Vida i pensament de Ramon Llull
    (1232-1316)D'arrels cortesanes,té una illuminació, que el fa abandonar família i possessions i retirar-se a preparar la conversió dels infidels.Viatja per Europa i el nord d'Africa per a predicar una cristiandat renovada,amb un plantejament teològic i didàctic personal,sistematitza un conjunt de processos lògics, que anomena Arst.En l'Art explica com la raó conduÏa al Déu cristià com a única veritat absoluta.
  • 1250

    Elements caracteristics del seu pensament

    -Vinculat al món eclesiàstic i a la predicació
    -Originalitat
    -Repetició del nom de Déu
    -Ús autobiogràfic de l'experiència
    -la narració de principis filosòfics i teològics
  • 1271

    Obra de Ramon Llull

    Obra de Ramon Llull
    -Etapa pre-Art (1271-1274)
    Són els darreres anys de formació deprés de la conversió, previs a la sistematitxació de l'Art.
    -Etapa quaternària (1275-1289)
    Està formada per les primeres formulacions de l'Art.
    -Etapa ternària (1290-1315)
    Llull va simplificant l'Art fins a les formulacions definitives de l'Ars generalis ultima i l'Ars breu.
    -Etapa post-Art (1309-1315)
    Llull es concentra en el tractament de problemes concrets,lògics i filosófics.
  • 1272

    Estil de Llull

    Ramon Llull utilitza el català per a arribar al poble, el llatí per a convéncer els intel·lectuals, l'àrab per a arribar als infidels i el provençal, per a fer poesia trobadoresca.
  • 1285

    Les qautre grans cròniques

    Les qautre  grans cròniques
    Segle (XIII-XIV)Aquest escrits narren esdeveniments històrics fent-ne una interpretació subjectiva.Es tracta de les quatre grans cròniques que volen deixar en la memòria fets contemporanis.Així, les cròniques de Jaume I,Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós van ser escrites per a justificar fets històrics,amb voluntat valorativa però tamé amb pretensions literàries.Aquestes produccions permet comprendre els aspectes polítics, econòmics, socials i militars de la societat de l'època.
  • 1288

    La crònica de Bernat Desclot

    La crònica de Bernat Desclot
    LLibre del rei En Pere, narra fets històrics des del regnat de Ramon Berenguer IV (1131-1162).Presenta un estil acurat,llengua rica i ben redactada en qué destaca l'objectivitat i la veracitat de la informació. Bernat Descolt es va valer de diferent fonts:
    -Utilitza textos llegendaris i textos historiogràfics.
    -Per al regnat de Pere el Gran fa servir records personals.
  • 1290

    Temàtica

    Se suposa que foren redactades en contacte directe amb el monarca, Jaume I i de Pere el Cerimoniós es presenten com a autobiogràfiques usant la primera persona usant el plural majestàtic "nós" .
    Característiques:
    -L'ús freqüent del diàleg i de l'estil directe;
    -Presentació de records, reflexions personals i detalls pintorescos;
    -L'elevat grau d'expressivitat
  • 1300

    La crònica de Jaumme I

    La crònica de Jaumme I
    Llibre dels fets és una narració autobiogràfica dictada segurament pel mateix rei.El moanrca es basa en records personals però també cançpns de gesta sobre la seua vida i les seues gestes,s'inclouen les conquestes de Mallorca i València i els conflictes amb els sarraïnsrevels.
  • 1300

    El segle XIV

    Conegué una serie de canvis importants en les estructures medievals, sorgiria un altre disseny del món, amb una concepció diferent, que triomfaria, conegut com humanisme al llarg del segle XV.
    Factors que provocaren aquests canvis:
    -Una crisis econòmica generalment a Europa a causa de les males collites i l'esgotament de les terres.
    -L'augment de les guerres entre senyors feudals.
    -La difusió de les malalties, de la pesta negra.
    -El despoblament delss camps i emigració cap a les ciutats.
  • Period: 1300 to 1490

    La narrativa dels segles XIV i XV

  • 1301

    Estil de la crònica de Jaume I

    S'hi reflecteix un llenguatge viu i popular marcat per lús de refranys, expressions col·loquials o del plural majestàtic.
    Característiques més destacades:
    -La presència de trets de la personalitat del rei i dels altres persoantges.
    -Els sentiment religiós i providencialista.
    -L'amor del rei pels seus regnes.
    -L'esperit militar i heroic.
    -L'explicació deles grans gestes de la seua vida.
  • 1325

    La crònica de Ramon Muntaner

    La crònica de Ramon Muntaner
    És la més llarga de les quatre. Narra els fets des de l'engendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III el Benigne.L' objectiu és glorificar els reis de la Casa d'Aragó.La font principal de l'obra va ser la pròpia experiència,escrita per a ser llegida en veu alta.
  • 1330

    Francesc Eiximenis

    Francesc Eiximenis
    (1330-1409) Fou un frare franciscà gironí d'origen burgés.
    L'obra d'Eiximenois sempre intenta moralitzar a la societat.
    Les seues obre més important de Eiximenis són Lo crestià i Regiment de la cosa pública.
  • 1350

    Sant Vicent Ferrer

    Sant Vicent Ferrer
    (1350-1419) Era un orador,rebé una intensa formació intel·lectual a Barcelona, Lleida i Tolosa.El 1378 retorna a la seua ciutat natal.En 1389 assolí el títol de Mester en Teologia.
    La seua obra consta d'uns 280 sermons.
    Característiques dels sermons:
    profusió d'interjeccions, exclamacions i onomatopeies.
    gesticulació, diferents registres de la veu i crits.
    diàlegs intercalats en la narració.
    abús del diminutiu expressiu.
    acceptació generosa de vulgarismes i fins i tot de paraules tabús
  • 1356

    Ansel Turmeda

    Ansel Turmeda
    (1356-1430) A partir de converses amb alguns àrabs, es convertí a l'Islam.Reis i papes tractaren debades de fer-lo tornar a la pàtria i al cristianisme.
    Les obres de Turmeda escrites en vers i amb caràcter satíric com Les cobles a la dvivició de Mallorques o el Llibre dels bons amonestaments ,L'elogi dels diners i la més important La dispota de l'ase, en que l'autor intercanvia opinions amb un ase i altres animals.
  • 1382

    La crònica de Pere el Cerimoniós.

    La crònica de Pere el Cerimoniós.
    (1382-1385) Va ser escrita en forma aurobiogràfica per ordre del rei Pere el Cerimoniós, es caracteritza per la voluntat de justificar la política expansionista dels reis de la Corona i la seua pròpia. El llenguatge utilitzat és més premeditat.
    Temes:tracta els conflictes amb el rei de Mallorca, la unió aragonesa i valenciana, les guerres contra Gènova i els enfrontaments amb Castilla i Sicília. Manca l'heroisme èpic, que se substitueix per la intriga, la fredor i la política.
  • 1390

    Poetes a cavall entre els segles XIV i XV

    En el segle XIV , es mantenia en l'entorn de la cort una poesia lírica que evocava els tòpics trobadorescos feudalsde l'amor cortés,el vassallatge i el valor.
  • 1391

    Jaume March

    (1335-1410) Fidel als preceptes literaris dels trobadors, va escriure diversos poemes i un diccionari de la rima, Libre de concordances apellat diccionari, que havia de servir de manual per a poetes jocfloralescos.
  • 1392

    Pere March

    Pere March
    (1338-1413) Fou autor de poemes al·legòrics, dedicats a l'amor, a les armes i a la mort. Destaca, la constant moralitzadora de la poesia.
  • 1394

    Gilabert de Pròixita

    (-?-1405) Els 21 poemes conservats mostren l'obsessió del poeta pel tema amorós,mostra la submissió del servidor i prega per a poder retre vassallatge a la dama, a la qual ofereix també la seua lleialtat. Fa aparéixer els diferents estats d'ànim que afecten el servidor, com el dolor d'amor o llanguiment. Enalteix el valor i el llintage de l'amada.Es manté fidel a l'estil trobadoresc.
  • 1397

    Andreu Febrer

    (1375-1440) La seua trajectòria ve marcada per la traducció de La Divina Comedia de Dante.
    Quinze composicions seues, en onze de les quals predomina el caràcter amorós. S'aprecia la influència italiana d'alguns versos amb Dante i Petrarca.
    La llengua i els temes dels seus poemes mostren tendència cap al trobador ric, l'amor cortés i l'elogi a personatges influents de la cort.Els tòpics de la mort per amor i l'orgull de la dama.
  • 1400

    La poesia del segle XV

    El segle XV tanca el món feudal i inaugura un canvi de rumb amb la visió humanista, que provenia d'Italia.
  • 1410

    Jordi de Sant Jordi

    (1399-1424) Va naixer a Valencià de família noble, va participar en les campanyes d'expansió qual va escriure Presoner.Altres poemes de la seua obra són Estramps i Lo setge d'amor.
    La seua poesia és amorosa, dedicada a personatges femenins de la cort, com la víuda de Martí l'Humà.Comptem amb 18 poemes seus, es caracteritzen per l'angoixa, l'evocació i l'enyotament.Empra una llengua farcida de provençalismes, un estil nou que s'acosta a la lírica italiana, inspirats en el Cançoner de Petrarca.
  • 1410

    Bernat Metge

    Bernat Metge
    (Barcelona, 1348/1350-1413) Representa la figura principal de l'humanisme en la literatura valenciana. L'interés per la cultura grecollatina, les reminiscències d'autors clàssics i la influència de Petrarca fan palés l'acostament de Metge a l'humanisme. La seua obra té la intenció d'obtenir-ne algun benefici personal. La seua obra més important és Lo somni escrita el 1399, pretén mostrar-se innocent de les acusacions rebudes en el procés de la mort de Joan I.
  • 1419

    Antoni Canals

    Antoni Canals
    (1352-1419) Nascut a València. Adoptà alguns elements propis de l'humanisme, la seua obra manté la mentalitat meideval ja que la seua intenció era adoctrinar la gent culta des del punt de vista cristià.
    L'obra de Canals, culta i elegant, té com a objectiu portar la raó natural al terreny del cristianisme.
  • 1420

    Ausiàs March

    Ausiàs March
    (1397-1459) D'una família de caballers . Fill de Pere March i d'Elionor Ripoll,servei del duc de Gandia, va guanyar poder al servei del monarca. Va participar en les campanyes de Nàpols, Sicília i el nord d'Àfrica.Es casà amb Isabel Martorell que va morir al poc de temps.Després es tornà a casar amb Joana Escorn.
    Es considera el gran renovador de la poesia medieval.La seua obra se'ha classificat en quatre apartats; Cants d'amor, Cants de mort, Cants morals i el Cant espiritual.
  • 1425

    Jaume Roig

    (1400-1478) És l'autor de les obres més rellevants del segle XV:Espill o Llibre de les dones, obra narrativa escrita en vers. Immergida en la tradició mistica que fa responsable a la dona de tots els mals.
  • 1425

    Joan Roís de Corella

    L'escriptor de la valenciana prosa, portà els temes religiosos i profans a la poesia, poemes d'amor Basteix una poesia culta,intel·ligent i plena de sonoritat. El seu ofici és visible en el poema Oració a la Verge Maria i La balada de la garsa i l'esmerla,representa la dificultat d'amar, entre poeta i dama.
  • 1430

    L'humanisme

    L'humanisme
    (segle XIV) De tendència classicista, l'església perd el seu paper central en el pensament filosòfic i ocupa el protagonisme l'home.
  • 1430

    Joanot Martorell

    Joanot Martorell
    (1413-1414) Nascut a València, pertanyia a una família de la mitjana noblesa. La seua obra més important es la novel·la Tirant lo Blanc amb 487 capítols,agrupats en cinc parts:
    -Anglaterra
    -Sicília i Rodes
    -L'imperi grec
    -El nord d'Àfrica
    -Tornada a l'imperi grec
    Té una doble temàtica, les aventures d'armes, pròpies de la vida dels cavallers i la trama amorosa del protagonista amb la princesa Carmesina.
  • 1430

    La novel·la cavalleresca

    Els llibres de cavalleries provenen de les llegendes del rei Artúr i els cavallers de la Taula Reedona.S'inclouen en aquesta tradició El Blandín de Cornualla i La faula, de Guillem de Torroella, hi ha un contras important entre els llibre de cavalleria respecte de l'anomenada novel·la cavalleresca que es desnevolupen en la literatura valenciana amb dues obres cabdals:Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc.
  • 1435

    Isabel de Villena

    Isabel de Villena
    (1430-1490) Va naixer a València. Criada entre els nobles i cortesans. La seua única obra és Vita Christi, la vida de Jesucrist plantejada des d'una òptica femenina.Tot apunta que va escriure el llibre com a rèplica a la literatura misògina.
  • 1440

    Joan Roís de Corella

    Joan Roís de Corella
    (1435-1497) Nascut a València, encarna el trànsit de l'etapa medieval al Renaixement. A més de ser molt valorat per la producció poètica també va excel·lir en la prosa, on combina composicions basades en mites paganes i en mites cristianes. Es tracta d'una literatura eletista,ampul·lós, elegant i en consonància amb l'humanisme renaixentista. El nucli central de la seua producció és el tema amorós. Les seues obres més conegudes en prosa són Tragèdia de Caldsa, Parlament en casa de Mercader.
  • Period: 1440 to

    El teatre durant l'edat mitjana, el renaixement i el barroc.

  • 1450

    El teatre en l'edat mitjana

    Es manifestava en dues tendències. El teatre religiós que tenia l'objectiu de propagar i fer més entenedor el missatgede la religió catòlica entre la oblació, com també difondre la fe amb un efecte moralista.
    El teatre profà o teatre no religiós està constituït pels mateixos joglars, que afegiren components dramàtics.Per altra banda es desenvolupà l'entremés en l'entorn de la cort. S'hi representen també mascarades, de caracter històric o burlesc acompanyat de cants.
  • 1455

    El Misteri d'Elx

    També conegut com a Festa d'Elx, és la manifestació dramàtica que representa la mort i l'assumcio de la Mare de Déu. La representació té lloc a la basílica de Santa Maria d'Elx,els dies 14 i15 d'agost de cada any, dates que corresponen a la divisió del drama en dos actes: la Vespra i la Festa.
    El text és anònim, fou escrit en valencià i compta amb un salm i algun vers llatí de la litúrgia.
  • 1460

    El Cant de la Sibil·la

    Va ser traduïda al valencià al segle XIII, hi ha teories qie fixen el seu origen en una poema mossàrab, i d'altres apunten a Llenguadoc. El tema de fons és una profecia de la sibil·la eritrea sobre el judici final i l'arribada de Crist, amb un to apocalíptic.
  • 1465

    El teatre en el Renaixement

    Comprén del darrer terç del segle XV fins a la segona meitat del XVI. Representa l'evolució de l'Hummanisme italià. Es tracta d'impulsar l'interés cientific i la formació intel·lectual,abandonar el teocentrisme, i renovar l'art i l'estètica Prtir dela recuperació de la tradició grecollatina.
    Les característiques prinsipals al teatre són:
    unitat d'espai
    unitat de temps
    unitat d'acció
    La comedia dell'arte va impactar amb gran èxit al segle XVI, una trama senzilla que pretenía fer riure al públic
  • 1470

    El teatre en el Barroc

    La diferència d'estatus entre les classes socials, fonamentalment propiciada per la gesstió política centralista de les monarquies europees, provocà una pobresa generalitzada en la qual el teatre va suposar un mitjà de distracció. El text esdevé l'element clau del teatre, i l'autor és la figura important.
    Característiques:
    Les obres podien alternar vers i prosa, estan dividides en tres actes i sol trencar la regla de les tres unitats cllàssiques amb una acció que podia durar diversoso dies.
  • 1492

    Context Històric i cultural durant l'edat moderna

    Entenem per edat moderna el període de la història occidental comprés entre el discobriment d'Amèrica el 1492 i l'inici de la Revolució Francesa el 1789. Dins d'aquest període s'inclouen els moviments culturals del Renaixement, el Barroc i la il·lustració. Aquest últim es materialitzà artísticament en el Neoclassicisme.
  • Period: 1492 to

    Literatura culta i popular durant l'edad moderna

  • 1495

    La literatura durant el Renaixement

    L'inici de l'edat moderna es correspon amb el moviment artístic i literari del Renaixement, el qual va influir en la literatura des del final del segle XV fins al final del XVI.Pertén recuperar els cànons estètics i els models formals del classicisme.
  • 1500

    El renaixement en la poesia

    En la poesia valenciana trobem intents de renovació basats en l'adaptació d'alguns elements formals característics de la poesia italiana. Entre els poetes més importatn destaca Pere Serafí. Aquest poeta combina els tres elements característics de la poesia del segle XVI:
    Influència ausiasmarquiana.
    Innovació italianitzant.
    Formes tradicionals i popularitzants.
  • 1503

    La literatura durant el Barroc

    La literatura del Barroc va intentar reproduir les tendències de les lletres castellanes, que oscil·laven entre el conceptisme i el culteranisme.
    En poesia ve representada per Francesc Vicenç Garcia. La seua obra es pot dividir en dos part, les seues composicions de caràcter còmic, obscé i escatològic, l'altra,una poesia d'un estil elegant.
    En la prosa del Barroc destaca la literatura memorialística, i especialment, els dietaris personals.
  • 1505

    El renaixement en la prosa

    El principal autor en prosa és Cristòfol Despuig del qual s'ha conservat los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. En l'obra utilitza els col·loqui, una forma literària clàssica basada en el diàleg. Al Regne de Valàencia destaca l'humanisme Joan Lluís Vives que va escriure la major part de la seua obra en llatí. La prosa historiogràfica o narrativa històrica hi ha l'obra de Pere Antoni Beuter, autor de Primera part de la història de València.
  • 1510

    La literatura popular entre el XVI i el XVIII

    La crisi de la literatura culta durant l'edat moderna no afectà la literatura popular, que presenta durant aquests un ventall de gèneres i formes ben variat. La literatura popular naix de les necessitats d'expressar-se del poble, el mitja de transmissió és la tradició oral, sempre és anònim i s'hi empra el registre col·loquial, aquesta literatura anava acompanyada de música o espectacle.
  • La literatura durant el segle XVIII

    El principi del segle XVIII està marcat per al continuació de les formes literàries del Barroc.Cap a la segona meitat del segle va desenvolupar-se el Neoclassicisme, que tornava a la imitació estètica i formal dels clàssics. Els generes més conreats són la tragèdia de tema clàssic, la poesia pastoral i la faula.
    Dins del Neoclassicisme cal destacar la figura del menorquí Joan Ramis i Ramis on s'inclou la seua obra més important Lucrècia.
  • El Romanticisme

    El Romanticisme és un moviment ideològic i cultural aparegut ales darreries del segle XVIII a Alemanya i Anglaterra. Naixamb un caràcter libreral i revolucionari, reacció al racionalinsme propi de la Il·lustració i el Neoclassicisme.
    Romanticisme està condicionat pels aspectes històrics següents:
    La Revolució Industrial
    L'accés a la cultura deixà de ser propietat de les elits privilegiades i anà estenent-se a altres capes socials.
    La creació literària deixà de concentrar-se en l'aristocràcia.
  • Característiques del Romanticisme

    Individualisme: es valora la capacitat creativade l'individu
    Nacionalisme: recerca i reivindicació dels elements característics de cada nació.
    Llibertates percep, políticament, com un dret inalienablea la condició humana.
    Rebel·lia i evasió: l' artista se rebel·la contra un món que considera injust i imperfecte.
  • La Renaixença

    És el moviment de ressorgiment cultural i literari de la nostra llengua que té lloc a partir del segon terç del segle XIX i amb el qual s'inicia el període literari contemporani.
    Característiques bàsiques:
    La recepció del Romanticisme fou tardana i incompleta a causa de l'endarreriment cultural de l'Espanya.
    Com a conseqüència del punt anterior, es produeix una reivindicació de la llengua pròpia.
  • Els Jocs Florals

    El 1859 es constituïren Barcelona els Jocs Florals. Es tractava d'un certamen literari creat a imitació del Consistori de la Gaia Ciència que va instituir Joan I.Aquest certament estava estructurat en tres eixos temàtics: Pàtria, Fe i Amor.
  • La Renaixença valenciana

    Impulsada per nuclis de romàntics liberals agrupats en el que alguns estudiosos han anomenat sector progressista de la Renaixença valenciana.
    Els autors més reconegut són Teodor Llorente i Constantí Llombrat, cadascun d'aquests autors representa dos corrents diferents:
    El sector conservador de Llorente va voler una Renaixença despolitizada.
    El sector progressista de Llombart, pretenia una Renaixença que a més de la recuperació literària del valencià, implicara un canvi en l'estatus social.
  • El model de LLlengua

    Els rscriptors de al Renaixença adoptaren un model lingúistic culte, basat en la llengua medieval i molt allunyat, aquesta disputa es concretà en dues tendències contraposades:
    Els poetes de guant
    Aquest grup estava format pels autors habituals del Jocs Florals, que oferien en els seus `rodiccions una llengua culta, artificiosa i arcaïtzant.
    Poetes d'espardenya
    Estaven formats per autors provinent de les classes mitjanes,defensors d'idees progressisites, liberals, i republicans.
  • Period: to

    La Literatura dels Autors Renaixentistes

  • Teodor Llorente

    Teodor Llorente
    (1836-1911)Fou un poeta valencià, traductor d'importants autors europeus i periodista, fundador i director del diari Las Provincias. Vora els 20 anys, Llorente es vinculà amb la Renaixença de la mà del mallorquí Marià Aguiló.
    L'a seua obra mostra un estil basat en els tòpics tradicionals dels Jocs Florals. Aquesta concepció conservadora i restrictiva de la literatura exercí una gran influència entre els poetes valencians.
    En el llenguatge poètic de Teodr destaca la musicalitat dels versos.
  • Jacint Verdaguer

    Jacint Verdaguer
    (1845-1902) És el representant més il·lustre de la Renaixença cultural i possoblement l'autor més important del segle XIX. Nascut en un ambient rural, és ordenat sacerdot després dels estudis eclesiàstics.
    L'onbra literària de Verdaguer és extensa i inclou formes i temes populars como les rondalles i les cançons, a més de la poesia clàssica. En la seua obra destaquen l'intimeisme, la natura, el patritisme i la religiositat.
  • El teater de la Renaixença

    Cap al mitja del segle XIX creix l'interés pel teatre entre el públic burgués i la menestrlia urbana.La producció teatral es cristal·litzà en dues tendències oposades:
    El teatre popular, es caranteritza per apresentar obres que tractaren temes de la vida quotidiana i que defensen l'ús del valencià que ara es parla.
  • Josep Bernat i Baldoví

    Josep Bernat i Baldoví
    (1809-1864) Naix en Sueca i fou adbocat i diputat de les corts per Madrid, a més de fundador i director de diverses revistes populars i satíriques, fou autor de diversos sainets, com El virgo de Visanteta, L'Agüelo Pollastre o Qui tinga cucs que pele fulla, peces teatrals amb un llenguate farcit 'expressions dialectals i de nombrossos castellanismes.
  • Eduard Escalante

    Eduard Escalante
    (1834-1895) Nascut al Cabanyal, al si d'una família de la petita burguesia valenciana, aprofita el seu coneixement dels conflictes de les classes socials mitjanes per a extraure'n el material per als seus sainets.
    En la seua producció teatral destaquen obres com Bufar en caldo gelat, L'escaleta del dimoni o Les xiques de l'entresuelo. L'humor i l'actitud burlesca són les dues característiques més importants d'Escalante.
  • La narrativa de la Renaixença

    Durant la Renaixença, la novel·la fou el gènere menys conreat pels escriptors. Aquest circumstància s'explica per tres factors:
    L'absència d'una tradició novel·lística
    L'escassa infraestructura editorial i la flata d'un públic avesat
    La falta d'un model lingüistic apte per a l'elaboració d'un llenguatge narratiu.
  • La poesia de la Renaixença

    Va nàixer amb l'objectiu de recuperar la llengua per als usos cultes, particularment el conreu de la poesia.Que en els inicics presentava un caràcter clarament elitista, el moviment va aconseguir articular uns models literaris propis i novedosos.
    Cal matisar que l'objectiu fou assolit només parcialment dins el segle XIX. En l'àmbit estrictament literari és on l'èxit fou més gran, ja que aparegueren diversos escriptors importants que gaudiren de molta acceptació.
  • Narcís Oller

    Narcís Oller
    (1846-1930) Alternà la professió d'advocat amb la literatura, especialmet la novel·la. S'inicià quan entrà en conntacte amb els crítics Josep Yxart i Joan Sardà, i entrà en els cercles renaixentistes.
    El 1882 publicà la primera novel·la, La papallona, obra de transició cap al realisme amb elements naturalistes, on encara estan presents l'estètica del romatisisme i del costumisme. En la dècada del 1890, publicà les dues novel·les més reconegudes, La febre d'or i La bogeria.
  • Context històric al final del segle XIX

    Durant la segona meitat del XIX, la Revolució Industrial s'estengué per Europa, fet que implicà una transformació de les relacions socials, polítiques i econòmiques. A Espanya, el procés d'industrialització va ser més lent i no tingué la força suficient per a modernitzar les estructures del país i posar-les i no tingué la força suficient per a modernitzar les estructures del país i posar-les al nivell de la resta d'Europa.