La revolució russa

  • Period: to

    Rússia tsarista

    A principis del S.XX, l'Imperi Rus era una monarquía absoluta governada pels tsars (dinastia dels Románov). El tres grans pilars de l'estat eren els funcionaris, l'exèrcit i l'església. El gruix de la població (7 milions) era població agrària. A finals del S.XIX apareixen els primers nuclis indistruials aillats i creix l'oposició a la dinastia de l'àntic règim (sobretot en la burgesia), produida per la difusió de les idees del liberalisme a Europa. Es creen partits polítics liberals i comunistes
  • Cartes al tsar.

    A les cartes dels obrers al tsar hi figuren dos grans demandes: la millora de les condicions de vida i treball i la creació d'una assamblea nacional constituent (parlament). Ja s'hi intueix la idea de lluita de classes.
  • Diumenge sagnant.

    Manifestació a Snt Petersburg davant el palau imperial. L'objectiu de la marxa és lliurar al tsar una petició de millores laborals, i la formen famílies treballadores senceres. Vencapçalada per un sacerdot, i no respon a cap consigna política: era fonamentalment obrera i camperola. Es salvatgement aixafada per soldats d'infanteria i tropes cosaques, apostats enfront del Palau d'Hivern, cobrant-se un nombre de víctimes que encara avui es discuteix.
  • Period: to

    La revolució del 1905 i els intents de reforma.

    Durant el regnat de Nicolau II, (in. 1894) l'agitació social i política augmenta a causa de les males condicions de vida i l'augment de la corrupció a la cort. La penúria econòmica s'ha agreujat com a conseqüència de la guerra rusojaponesa (1904). Pel gener del 1905 esclata un moviment revolucionari contra l'opressió tsarista, amb front a Petrograd. Després de la revolució de 1905 el govern del tsar empren algunes tímides reformes conòmiques i polítiques.: creació de la duma i reforma agrària.
  • Rússia entra en la Primera Guerra Mundial.

    L'1 dAgost de 1917, Alemanya declara la guerra a Rússia, que té aliances amb França, Anglaterra i Sèrbia. La lluita entre Rússia i Alemanya és molt desigual; l'exèrcit alemany ataca durament a Rússia provocant molts milers de morts. La guerra empitjora la situació econòmica a Rússia: creix la inflació i l'escassetat alimentària. Això augmenta el malestar social.
  • Manifestació a Petrograd.

  • Gran manifestació a Petrograd.

  • Period: to

    La revolució de febrer.

    El primer episodi revolucionari es va desfermar el febrer de 1917, en què grups populars van sortir al carrer per demanar el fi de la guerra i el millorament de les condicions de vida. Aquest moviment comença el 23 d'Abril amb una gran manifestació a Petrograd culmina el dia 27 de febrer en una vaga general i en l'amotinament de la guarncició militar a la capital. Arreu del país es formen soviets. El tsar abdica i el poder queda en mans d'un govern provisional presidit pel príncep Lívov.
  • Vaga general.

  • Amotinament de la guarnició militar a la capital.

  • Abdicació del tsar Nicolau II.

    Sota la pressió de l'Estat Major, el tsar Nicolau II abdica. El seu germà, el gran duc Mijail Alexandrovich, va rebutjar l'endemà la corona. Va ser la fi del tsarisme i es van produir les primeres eleccions al soviet dels treballadors de Petrograd.
  • La Duma nomena un govern provisional.

    El nou govern provisional (de caràcter liberal), però, no soluciona els principals problemes: no acaba amb la fam ni amb la guerra. Això fa que el nou govern i els soviets entrin en conflicte.
  • El príncep Livov pren la presidencia del govern provicional.

  • Retorn de Lenin.

    Lenin torna de l'exili el 3 d'abril de 1917 per liderar el soviet de Petrograd, en un moment en que els bolxevics estàven en minoría.
  • Publicació de l'artcile "Tesis d'Abril" de Lenin.

    Només arribar a Petrograd, Lenin publica les famoses "Tesis d'Abril", que postulen el pas a la segona fase de la revolució: la conquesta del poder per part del proletariat i la pagesia dels soviets.
  • Dimisió del príncep Lívov.

    Lívov es veu superat per les circumstàncies i dimiteix el 7 de Juliol.
  • Kerenski al poder.

    Just després de la dimisió de Lívov, Kerenski, esserita de tendències més esquerdistes, el substitueix.
  • Intent de cop d'Estat contrarevolucionari.

    L'agost de 1917, el general Lavr Kornílov, cap de l'exèrcit rus, dirigeix un aixecament armat dels sectors tsaristes de l'exèrcit amb intenció d'enderrocar el govern provisional de Kerenski.. Els bolxevics intervenen per salvar el govern provisional, fet que els otorga superioritat moral.
  • Assalt del Palau d'Hivern.

    A la matinada del 25 d'octubre, les forces insurrectes s'apoderan dels llocs i dels serveis clau de la capital. La presa de la fortalesa de Pere i Pau va deixar clar que l'exèrcit no dispararia contra el poble i així es du a terme l'acte desiciu, l'assalt del Palau d'Hivern, seu del govern provisional. El triomf a Petrograd és decisiu i el govern dimiteix després de la fugida de Kerenski. La revolució s'extén a Moscou i als nuclis industrials de Rússia.
  • Period: to

    La revolució d'Octubre i Novembre..

    L'octubre de 1917, el partit bolxevic aposta pel nou discurs de lenin. . Trtski (líder del soviet de Petrograd) fomenta la presa del poder per part dels organs populars. El 25 de nobembre de 1917, els obrers de Sant Ptersburg assalten el palau d'hivern (seu del govern provisional)i es fan amb el poder. La revolució s'exten a tot el país. Es realitzen unes eleccions i surten amb majoría els escerites. Els bolxevics fan un cop d'estat i pugen al poder. S'apliquen les noves mesures de govern.
  • Period: to

    Guerra civil.

    Els defensors del vell ordre tsarista inicien la defensa armada per tal d'impedir la consolidació de l'Estat soviètic. Aquests partidaris reben el nom d'exèrcit blanc, per oposició a la Rússia roja o revolucionària. Esclata així una guerra civil que costa un gran nombre de vides. La guerra fa que l'economia del país s'orienti únicament per a guanyar la guerra. S'inicia el comunisme de guerra, que comporta l'estatalització de l'economia.
  • Tractat de brest-Litovsk.

    El 3 de Març de 1918, es signa el tractat de Pau de Brest-Litovsk é de Brest-Litovsk entre l'Imperi Alemany, Bulgària, l'Imperi austrohúngar, l'Imperi otomà i la Rússia soviètica. En el tractat, Rússia renuncia a Finlàndia, Polònia, Estònia, Livonia, Curlandia, Lituània, Ucraïna i Besarabia, que a partir de llavors queden sota el domini i l'explotació econòmica dels Imperis Centrals.
  • Execució de la familia reial.

  • Creació de la internacional Comunista.

    La Internacional Comunista (Komitern)va ser una organització comunista internacional, fundada al març de 1919, per iniciativa de Lenin i el Partit Comunista de Rússia (Bolxevic), que agrupava als partits comunistes de diferents països, i que el seu objectiu era lluitar per la supressió del sistema capitalista, l'establiment de la dictadura del proletariat i de la República Internacional dels Soviets, la completa abolició de les classes i la realització del socialisme, com fixava en seu estatut.
  • Revolta de Kornstadt.

    La Rebel·lió de Kronstadt ésun alçament fracassat dels marins soviètics contra el govern de la República Socialista Federativa Soviètica Russa. És l'última gran rebel·lió en contra del domini bolxevic dins del territori rus.
  • Lenin instaura la NEP.

    La NEP substitueix les polítiques del comunisme de guerra. Mentre que alguns líders bolxevics s'oposen a ella, se la considera necessària a causa de les circumstàncies per permetre comercialisme privat limitat. La NEP postula la desaparició de la propietat privada, els plans quinquenuals i les col·lectivitzacions (amb dos grans objectius: la industrialització i l'augment de la producció agrícola) i el foment d'una classe social d'èlit, la Nomenklatura.
  • Naixement de l'URSS.

    Els bolxevics transformen el vell imperi dels tsars en una república federal i l'any 1922 es crea la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, una entitat que compren repúbliques soviètiques i repúbliques autònomes. L'URSS pren la forma definitiva a la constitució de 1924, que defineix les competències de la unió i de les repúbliques federades.
  • Mort de Lenin.

    Lenin mor de sífilis el 21 de gener de 1924 a les 18:50 hora de Moscou, a l'edat de 53 anys. Això obra el debat per a la seva successió, amb dos candidats principals, Trotski (amb el recolzament de l'ala esquerra del partit) i Stalin (amb aliances a l'ala esquerra). Stalin s'acaba imposant Trotski i aquest es veu obligat a exiliar-se.