-
1100
Literatura Trobadoresca
Primera llengua vernacla alternativa: provençal o llengua d'oc.
Poètica que abordava temes com l'amor i la guerra o l'escarni. -
Period: 1138 to 1196
Guillem de Berguedà
Trobador -
Jan 1, 1150
Trobadors
Interpretaven poemes mitjançant el cant. El prestigi que aconseguien els permetia viure a la cort. -
Jan 1, 1150
Joglars
De procedència més humil que els trobadors. Interpretaven poesies amb el cant i amb l'acompanyament musical d'un instrument. -
1150
Berenguer de Palol
Trobador -
1150
Guillem de Cabestany
Trobador
I
Lo dous cossire
que.m don'Amors soven,
dona, .m fai dire
de vos maynh ver plazen.
Pessan remire
vostre cors car e gen,
cuy ieu dezire
mais que no fas parven.
E sitot me desley
per vos, ges no.us abney,
qu'ades vas vos sopley
ab fina benevolensa.
Dompn'en cuy beutatz gensa,
maytans vetz oblit mey,
qu'ieu lau vos e mercey. Link text -
1200
Les cròniques medievals
Narren esdeveniments històrics fent-ne una interpretació subjectiva.
Relacionades amb els nostres reis dels segles XIII i XIV: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.
Temàtica: narració de les gestes dels reis
Caràcterística més important: uniformitat lingüística -
1200
El Cant de la Sibil·la
La nit de Nadal, a Mallorca i també a alguns pobles valencians, es representa aquesta litúrgia i cant gregorià. El tema de fons és una profecia de la sibil·la eritrea sobre el judici final i l'arribada de Crist, amb un to apocalíptic. Un rei vendrá perpetual
Vestit de nostra carn mortal
Del cel vindrá tot certament
Per fer del segle jutjament Ans que el judici no será
Un gran senyal se mostrará
Lo sol perdrá lo resplendor
La terra tremirá de por. Cant de la Sibil·la -
Period: 1208 to 1276
Jaume I
E tantost com nos meseren pel portal, cantaren Te Deum laudamus; e no sabien los cler-gues que nós deguéssem entrar allí, mas entram quant cantaven aquel càntich. E puys levaren-nos a Sent Fermí, e quant aquels qui’ns portaven entraren per la església de Sent Fermí cantaven Benedictus Dominus Deus Israel.
(Jaume I, Llibre dels fets, cap. 5) -
Period: 1232 to 1316
Ramon Llull
Libre de Evast e Blanquerna [...] Féu asalt en un castell que era d’un dona que havia molt bella filla. Ventura fo que lo cavaller atrobà la donzella fora les portes del castell, ab d’altres donzelles; e pres aquella e·n lo coll de son cavall la posà, a força de la donzella e de totes les altres, e entrà-se’n ab ella en lo gran boscatge. Link text -
Period: 1265 to 1336
Ramon Muntaner
Narra els fets des de l'engendrament de Jaume I fins la coronació d'Alfons III el Benigne (1328). En nom de Nostre Senyor ver Deus Jesuchrist, e de la sua beneyla mare, madona sancta Maria, e de tots los seus baneyls sancts e sanctes, Amen. Per ço com es deure que cascu deja retre gracies e merces a Deus e a la sua beneyta mare de la gracia e merce que li fa Crònica de Ramon Muntaner, Pròleg -
1288
Bernat Desclot
Narra els fets històrics des del regnat de Ramon Berenguer IV (1131-1162) fins a Pere II el Gran (1276-1285). Yo, dix lo comte, reb la donzella en aytal manera que, aytant com yo viva, no vull esser apellat rey; car yo son ara hu dels millors comtes del mon, e si era apellat rey, no seria dels majors, ans seria dels menors. Llibre del rei En Pere, Capítol III -
1300
Segle XIV
Aquest segle conegué una sèrie de canvis importants en les estructures medievals. Els factors que els van provocar van ser:
-Crisi econòmica a Europa per males collites
-Augment de guerres entre senyors feudals
-Difusió de malalties, particularment, de la pesta negra. La
població va quedar reduïda a la meitad.
-Despoblament dels camps amb una paral·lela emigració a les
ciutats. -
1300
Teatre en l'edat mitjana
Es manifestava en dues tendències: teatre religiós i teatre profà.
El teatre religiós tingué una presència més significativa. Tenia l'objectiu de propagar el missatge de la religió catòlica entre la població. Es classifica en 5 cicles: Cicle de Nadal, de Pasqua, cicle marià, hagiogràfic, cicle del Corpus i bíblic. El teatre profà servia d'entreteniment per a la cort i per al poble. Alguns elements d'aquest teatre eren els joglars, les mascarades i les desfilades. -
Period: May 9, 1319 to May 1, 1387
Pere el Cerimoniós
Comprén el seu regnat i el del seu pare, Alfons III, el Benigne. E no gaire aprés nasquem nós, e fom nats, complits los set mesos que fom engenrats, e nasquem tan feble e tan eixaquiós, que no es pensaven les madrines, ne aquells qui foren a la nostra naixença, que poguéssem viure. E nasquem en Balaguer, a cinc dies de setembre de l'any de la Incarnació de Nostre Senyor mil e trescents denou. Fragment del Llibre de Literatura 1 Batxillerat Edelvives -
Period: 1330 to 1409
Francesc Eiximenis
Deus saber que a Mallorques havia un mercader qui entrant en la Seu e faent gràcies a Déu, aprés que fos vengut de son viatge, encès candeles per los altars, e a la fi sobrà-li’n una; e viu aquí la imatge del diable e dix entre si mateix així: -Per ma fe, puis tots los sants han haüt de mes candeles e em sobra aquesta, aitambé te n’hauràs. Així que encès la candela aquella a la imatge del diable. Lo crestià, El mercader i el Diable -
Period: 1335 to 1410
Jaume March
Oncle d'Ausiàs March. Va escriure diversos poemes i un diccionari de la rima, Llibre de concordances apellat diccionari, que havia de servir de manual per a poetes jocfloralescos -
Period: 1338 to 1413
Pere March
Pare d'Ausiàs March. Autor de poemes al·legòrics. Destaca la constant moralitzadora de la seua poesia, revestida dels tòpics literaris feudals. -
Period: 1348 to 1413
Bernat Metge
Figura principal de l'humanisme en la nostra literatura. Bé pens que et recorda d'aquella mesquina mare, per crim capital per lo pretor a mort condemnada en lo carçre, e per compassió de son execudor, per tal que aquí famejant morís, reservada; com sa filla, la qual algunes vegades l'entrava vesitar, jatsia fos ben amonestada e sol·licitada[...] Lo somni, Bernat Metge -
Period: 1350 to 1419
Sant Vicent Ferrer
Ara, voleu saber la festa que li és feta a l’ànima quan la munten a paraís? La auctoritat de Jesucrist vos ho declara: «Factum est autem ut moreretur mendicus et portaretur ab angelis in sinu Abrahe»; no diu «ab angelo», set «ab angelis in sinu Abrahe». Ooh, quinya honor li és, que àngels la apòrton, e van cantant. Sermó, El cel i l'infern -
Period: 1352 to 1419
Antoni Canals
És millor allunyar-se, a poc a poc, de la falda de la dita fortuna, i no fiar-se massa en les seues debilitats. Però com? I vols tu donar fe ni creença a la fortuna, que mai cessa de remoure, amb moviment sobtat, la roda inestable? La fortuna no solament és cega, sinó que a més fa cecs tots aquells que abraça i rep dins del seu si, i no dota dels seus falsos dots [...] [Scipió e Aníbal, Antoni Canals] Llibre de text de 1Batx -
Period: 1355 to 1423
Anselm Turmeda
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja. Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa. Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum. Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes. Fragment de L'elogi dels diners -
Period: 1375 to 1440
Andreu Febrer
Combes e valls, puigs, muntanyes e colls,
vei ja vestits de comblacs e de neus,
bois e jardís tots despullats de rams,
l'aire cobert de vents, pluigs e de grops,
e el mar tot blanc d'escuma per mal temps,
e tuit l'aucell estant en terra mut,
qui per l'hivern no móvon xants ne crits;
mas ieu sui calds quan l'altri búfon l'ungla. "Combes e valls, puigs, muntanyes e colls...", Andreu Febrer -
Period: 1397 to 1459
Ausiàs March
Es considera el gran renovador de la nostra poesia medieval (introdueix innovacions en el tractament de la dona). Els seus versos aporten una representació molt viva de la realitat quotidiana.
La seua obra es classifica en quatre apartats: Cants d'amor, Cants de mort, Cants morals i el Cant espiritual. Amor, de vós io en sent més que no en sé,
de què part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé. [Joc de Daus, Ausiàs March] Llibre de text de 1Batx -
Period: 1399 to 1424
Jordi de Sant Jordi
Desert d’amics, de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada, lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor, ma voluntat e pensa caitivada, me trob del tot en mal poder sotsmès, no vei algú que de mé s’haja cura, e soi guardats, enclòs, ferrats e pres, de què en fau grat a ma trista ventura. "Presoner", de Jordi de Sant Jordi -
1400
Segle XV
Aquest segle tanca el món feudal i inaugura un canvi de rumb amb la visió humanista. La ciutat de València esdevé el nucli d'expansió comercial i econòmica de la Corona d'Aragó, fet que incidirà notablement en la cultura i la literatura. Per això, aquest segle es considerat el Segle d'Or de la literatura valenciana. -
1400
Humanisme
L’humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle xiv, i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI.
Les tres figures que sentaren les bases del moviment van ser Dante, Petrarca i Bocaccio.
A la Corona d'Aragó, s'entén el terme humanisme en referència a la literatura classicista, producte d'aquel context històric i social en què l'Esglèsia perd el seu paper central i ocupa el protagonisme l'home. -
Period: 1400 to 1478
Jaume Roig
Spill, llum e regla,
homens aregla,
dones blasona,
lo llir corona,
spines, carts crema,
ço diu lo te
Sicut lilium inter spinas
sic amica mea inter fillias. Llibre de les dones, Jaume Roig Aquesta obra tracta sobre els fracassos sentimentals del protagonista, que s’atribueixen a la "maldat" de les dones. -
1405
Gilabert de Pròixita
Amant llanguesc e llaguint pas
gran pena
e penant muir e morint vau
perdent
gauig e solaç, conquistant
marriment;
e fa-ho midons:com plus vai,
plus m’estrena
d’ira crusel fent-me d’ergull
semblança.
E mai no el fi per què em
degúes alcir,
si doncs en dir
que és la millor e pus valent
que sia;
e si per çco nenguns homs
deu morir,
eu sui aicell que és dret
que ella m’alcia. Poema de Gilabert de Pròixita -
Period: 1410 to 1468
Joanot Martorell
”E prestament ho anaren a dir a Tirant, lo qual trobaren que encara estava en lo llit, que no s’era llevat, car per causa de la molta sang que havia perduda e per les nafres que encara no eren ben guarides no es llevava massa matí per donar repòs al cos, e per ço ell no es trobà ab lo Rei en aquella hora que anava a oir missa. Tirant lo Blanc, Joanot Martorell -
Period: 1430 to 1490
Isabel de Villena
Car la persona qui humiliar-se vol no li cal sinó que conega que és home, e llavors serà cert quantes són les misèries que segueixen la natura de l'home, e coneixerà quanta raó té d'humiliar-se e de tembre en tota la vida sua, car qui les coneix, tostemps troba dins si causes de perill que el fan viure en gran temor del juí de Déu. [Vita Christi, Isabel de Villena] Llibre de text de 1Batx -
Period: 1435 to 1497
Joan Roís de Corella (Poesia)
Ab plor tan gran que nostres pits abeura
e greu dolor que nostre cor esquinça
venim a vós, filla de Déu e mare;
que nostra carn dels ossos se arranca
i l’esperit desitja l’ésser perdre,
pensant que, mort per nostres greus delictes,
ver Déu e hom, lo fill de Déu e vostre
jau tot estés en vostres castes faldes. Oració a la Verge Maria, Joan Roís de Corella -
Period: 1435 to 1497
Joan Roís de Corella (Narrativa)
A tan alt grau l'estreni de ma dolor ateny que de present me dolch en algun temps sia ver ma tristor finar pugua. En açò passe los infernats, que l'ésser trist me delita e só content ma dolor eternament coldre. E, si a ma dolorida penssa alguna hora la mort se presenta, refuse acceptar, per lo delit que la pèrdua de ma vida-m porta Tragèdia de Caldesa -
1445
Curial e Güelfa
Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca a la italiana, però escrita en un català de preferències lèxiques valencianes i amb molts italianismes. Està dividida en tres llibres. -
1450
La novel·la cavalleresca
La novel·la cavalleresca coincideix amb els llibres de cavalleria en el tema (aventures, amor, guerra) però es desmarca en un aspecte fonamental: la voluntat de versemblança. La novel·la cavalleresca està ambientada en un espai real, amb personatges no idealitzats i sense presència d'elements fantàstics. -
1460
El Misteri d'Elx
Manifestació dramàtica que representa la mort i l'assumpció de la Mare de Déu. La representació té lloc a la basílica de Santa Maria d'Elx, els díes 14 i 15 d'agost de cada any, dates que corresponen a la divisió del drama en dos actes: la Vespra i la Festa.
El text és anònim, fou escrit en valencià i compta amb un salm i algun vers llatí de la litúrgia.
L'escenografía compta amb dos eixos espacials. El primer és horizontal, on es troben l'andador i el cadafal i el segon és vertical, la magrana. -
1460
El teatre en el Renaixement
Representa l'evolució de l'Humanisme italià, en un nou moviment que es contraposa obertament a la "foscor" medieval.
Es tracta d'impulsar l'interés científic i la formació intel·lectual, abandonar el teocentrisme, i renovar l'art i l'estética a partir de la recuperació de la tradició grecollatina. Les obres dramàtiques del renaixement havien de tenir:
-unitat d'espai: ha de tenir un únic espai.
-unitat de temps: duració de menys de vint-i-quatre hores.
-unitat d'acció: una sola intriga. -
Period: 1480 to 1549
Joan Ferrandis d'Herèdia
SENYORA: Jo no sé quina paciència baste per a comportar tant de negre visitar com ara s'usa en València. Nunca gent tan inoportuna he vist, que no só senyora en ma casa sols un hora d'entendre en cosa nenguna. Com los portadors no els fugen? I elles, quines cames tenen! [La vesita, Joan Ferrandis d'Herèdia] Llibre de text de 1r Batx -
1490
Tirant lo Blanc
Consta de 487 capítols, agrupats en cinc parts:
-Anglaterra: Tirant és nomenat cavaller i participa en justes.
-Sicília i Rodes: Tirant viatja a Rodes per alliberar l'illa del stge turc
-L'imperi grec: Tirant es desplaça a la cort de Constantinoble per a ajudar a combatre els turcs.
-El nord d'Àfrica: De tornada, la seua nau és impulsada al nord d'Àfrica.
-Tornada a l'imperi grec: Aconsegueix derrotar els turcs i imposar la pau. Els personatges principals són Tirant, Carmesina, Plaerdemavida... -
1490
La literatura durant el Renaixement
Aquest moviment pretén recuperar els cànons estètics i els models formals del classicisme, tot i que no abandonarà completament alguns trets medievals. Així, juntament amb els clàssics grecollatins, trobem la influència de Dant, Bocaccio i sobretot Petrarca. -
Period: 1490 to 1542
Joan Boscà i Almogàver
No sab lo cami d’amor
lo qui diu per fellonia
«tal cosa yo no faria»,
mostrant l’esdevenidor. Quant los ulls han presentat
a l’entendre lo bon alt,
la voluntat fa lo salt
sperant lo desigat.
En tal cas es gran error
dir una semblant follia:
«tal cosa yo no faria»,
mostrant l’esdevenidor. No sap lo camí d'amor, Joan Boscà i Almogàver -
Period: 1490 to 1554
Pere Antoni Beuter
És l'autor de "Primera part de la història de València", escrita al 1538. -
Period: 1492 to 1540
Joan Lluís Vives
Va ser un humanista que va escriure la major part de la seua obra en llatí. -
1500
La Commedia dell'arte
Al segle XVI, va impactar amb èxit aquesta obra, una trama senzilla de text improvisat que pretenia fer riure el públic. Els personatges eren estereotips que s'encarreguen de ridiculitzar comportaments humans. Els personatges utilitzen mitja màscara, que permet més expressions, gestualitat i dóna més vida al personatge. -
1500
Edat moderna (Segles XVI, XVII i XVIII) Pt.1
Període de decadència literària.
En 1410, mor Martí I sense descendència. En el Compromís de Casp, es designà a Ferran d'Antequera com a successor. Al final del segle XV començà el procés de castellanització de la noblesa amb la finalitat d'obtenir el vistiplau reial. A partir del 1516, la dinastia dels Àustria influí negativament en la nostra llengual. La guerra dels trenta anys suposà la cessió del Rosselló a França. Al Regne de València, l'expulsió dels moriscos (1609) provocà la pèrdua.... -
1500
La literatura popular entre el segle XVI i el XVIII
La literatura popular és aquella que naix de les necessitats d'expresar-se del poble, entés com a col·lectivitat. El mitjà de transmissió és la tradició oral, l'autor sempre és anònim i s'hi empra el registre col·loquial. -
1500
Edat moderna (Segles XVI, XVII i XVIII) Pt.2
...d'una tercera part de la població i de la mà d'obra agrícola. El 1700 moria sense descendència Carles II i començava un conflicte internacional per la successió.
La victoria progressiva dels Borbons tingué com a conseqüència la promulgació dels decrets de Nova Planta, els quals suprimien l'organització política i administrativa de la Corona, que assimilava a la de Castella, i es relegava l'ús de la llengua a l'àmbit privat. -
Period: 1506 to 1567
Pere Serafí
¿Quí vol ohir la gesta
d'un jove enamorat
que nit y jorn sospira
d'amors apassionat? Un jorn de primavera
exit es de poblat;
cercant va part escura
fugint de claredat, solet sens companyía,
del tot desesperat,
les llàgrimes que plora
regant per tot lo prat; De un desesperat de amor, Pere Serafí -
Period: 1510 to 1574
Cristòfol Despuig
En lo qual se tracta de la conquista de Tortosa feta per lo compte de Barcelona, també se toquen moltes altres histories dignes de memoria y molt agradables de ohir faent al honor de la corona de Aragó y singularment de la nació Cathalana.Van introduits los mateixos del primer col-loqui. Los col-loquis de la insigne ciutat de Tortosa, Cristòfol Despuig -
Period: 1518 to
Joan Timoneda
Só qui só, que no só io,
puix d'amor mudat me só. Io crec cert que res no sia,
o, si só, só fantasia,
o algun home que somia
que va alcançar algun do,
puix d'amor mudat me só. Só del tot transfigurat;
só aquell que era llibertat,
i ara d'amors cativat
me veig molt fora raó,
puix d'amor mudat me só. Si só, puix que en lo món vixc
i a mi mateix avorrixc,
i segons que discernixc
[...] Só qui só, Flor d'enamorats, Joan Timoneda -
1562
La vesita
Es tracta d'una obra satírica bilingüe, que fou creada per a ser representada a la cort de Germana de Foix i el duc de Calàbria. Recrea situacions del món cortesà i fa sàtira de les formes de conducta i les relacions dels nobles, amb molta ironia i crítica perfilada. -
Period: 1582 to
Francesc Vivenç Garcia
No serà persona cuerda
ni manco estimada en res,
ni tampoc bon portuguès
qui dirà mal de la merda.
Que encara que sia verda,
blanca, negra, parda o groga,
no és just que ningú se moga
per dir que sia dolenta,
perquè, encara que és pudenta,
és antiquíssima droga... A un assumpto llépol, Francesc Vivenç Garcia -
Period: to
Pere Joan Porcar
"Vérem un gichet que pocs dies ha que l'havien llançat hallí. Y vérem que no tenia mans ni peus, sinó tan solament tenia com a uns mocholets de carn damunt y en lo extrem dels braços y de les cames y los braços fets del tot, fins les mans, com dit és. Y les cames sols tenia tan llargues, que sols eren com fins als genolls. [...] Coses evengudes en la ciutat i regne de València, Pere Joan Porcar -
El teatre en el Barroc
Les obres podien alternar vers i prosa, però també era freqüent incorporar-hi cançons. Estan dividides en tres actes, d'acció còmica i tràgica alhora. Durant els segles XVII i XVIII l'escenografía progressa, sobretot en els teatres de les sales cortesanes. Es passa de presentar les accions en diferents espais de l'escenari a la presentació i la variació dels decorats de manera progressiva. -
La literatura durant el Barroc
Aquest tipus de literatura va intentar reproduir les tendències de les lletres castellanes, que oscil·laven entre el conceptisme, que tendia a l'ús de l'enginy i dels jocs d'idees amb la intenció d'impresionar, i el culteranisme, que buscava aquest efecte per mitjà de la perfecció formal i la llatinització del lèxic i la sintaxi. En poesia, el recaragolament culteranista ve representat per Francesc Vivenç Garcia En la prosa, destaca la literatura memorialística i els dietaris personals. -
Gèneres populars
Composicions religioses:
-Nadales: giren al voltant del naixement de Jesús.
-Goigs: cançons anònimes que lloen Jesucrist. Solen integrar-se en processons, romeries o novenes. Composicions profanes:
-Corrandes o cançons de pandero: cançons curtes amb una finalitat de lloança.
-Romanços: composicions en heptasíl·labs.
-Cançons de bandolers: fan referencia a aventures. -
Period: to
Francesc Fontanella
TIRSIS: La cadena, oh Mireno, fabricada de causes a l'Arquetip subjectes, prevenint els efectes tal vegada amb les senyals declara els efectes; amb les terrenes ombres ofuscades, ignora nostra vista els objectes, però de Mauro la ciència rara amb els raigs de son geni els [declara. [Lo desengany, Francesc Fontanella] Llibre de text de 1r Batx L'estil d'aquesta obra es caracteritza per estar farcit de recursos retòrics variats i per un registre lingüístic molt castellanitzat. -
Period: to
Francesc Mulet
Era un frare dominicà, autor d'un teatre de to satíric. Tabalada: [...] Que tinc por no siga espia
Del Rey Matarot, Grumet
I acha prés eixa invensió
Pera tindre la ocasió,
De esplorar una monarquía.
No el deixes anar de nit
Fent á les fosques pul pul
Perque li calfaré el cul
Si el trobe fora del llit. El rei Matarot i la infanta Tellina, Francesc Mulet -
La literatura durant el segle XVIII
El principle d'aquest segle està marcat per la continuació de les formes literàries del Barroc. Cap a la segona meitad del segle va desenvolupar-se el Neoclassicisme, que tornava a la imitació estètica i formal dels clàssics. Els gèneres més conreats són la tragèdia de tema clàssic, la poesia pastoral i la faula.
En literatura el moviment durà poc a causa de l'aparició del preromanticisme. -
Period: to
Fra Lluís Galiana
Era l'home, com ara digam, d'estos que se'ls caifa la tafarra a cada trico; poro, per altra part, baix de davant i fet a les bones fusades, perqué, encara que li anareri fent tres tres, nunca dia esta boca es meua ni es posava alt de polsera, ans be sempre pareixia no tocar en cel ni en térra pensant en la mona de Pasqua i com si nunca haguera vist cul en finestra. Rondalla de rondalles, Fra Lluís Galiana -
Period: to
Joan Ramis i Ramis
Grans déus, a son favor que estàs previngut!
No així de los humans el cor està format:
severo a la virtut, als vicis inclinat,
la imatge de sos gusts gravada en sa memòria,
sobre de la virtut alcança la victòria.
I, aunque esta més i més interiorment lo crida,
sensible a lo que veu, lo que no veu olvida. Lucrècia, Joan Ramis i Ramis -
Segles XVIII-XIX
La Revolució Industrial transformà la societat i afavorí un desenvolupament econòmic sense precedents. L'accés a la cultura deixà de ser de les elits privilegiades i anà estenent-se a altres capes socials La creació literària deixà de concentrar-se en l'aristocràcia i permeté cada vegada més la professionalització de l'escriptor. -
El Romanticisme
El el Romanticisme deixà de valorar-se el fet artístic a partie de la seua relació amb la veritat de Déu i començà a valorar-se l'originalitat en la creació de l'artista Aquesta recerca de la llibertat va crear dues tendències contraposades:
-Romanticisme conservador:es limita a la defensa de la llibertat individual
-Romanticisme liberal: defensa la rebel·lia i l'individualisme i s'oposa a la retallada de llibertats Característiques:
-Individualisme
-Nacionalisme
-Llibertat
-Rebel·lia i evasió -
Period: to
Josep Bernat i Baldoví
Ix el tio Collóns rascantselós, y despues de ben menechat l'all-y-óli, pren una revanada de formáche, y ún trós de coca fina: TIO COLLÓNS: ¡Recontrafotre qué feta
que m'ha pasat esta nit;
tenint la dona en lo llit
m'hágut de fer la puñeta!...
Es el cas que ella roncava,
siga dormint ó desperta,
cuant me sá posat molt erta
la cabota de la fava; El virgo de Visanteta, Josep Bernat i Baldoví -
Period: to
Eduard Escalante
BATISTE: Se pot passar avant?
D. MAC: Batiste!
PURA: El xocolater.
ROMANA: Altra volta ací el marqués de la pastilleta!
BATISTE: Vinc a dir-te que ací baix m’han fet un encàrrec per a tu.
ROMANA: Per a mi! Qui?
BATISTE: Dos cavallers.
(Desembolicant el paper i traent una enorme trena de cabells, abillada amb un llaç.) Les xiques de l'entresuelo, Eduard Escalante -
Period: to
Teodor Llorente
En el seu llenguatge poètic destaca la musicalitat dels versos, el to grandiloqüent i un lèxic genuí. Com la gabina de la mar blavosa
que entre ls juncs de la plaja fa son niu;
com el nevat colom que l vol reposa
de l'arbre verd en el brancatge ombriu;
blanca, polida, somrisent, bledana,
casal d'humils virtuts i honrats amors,
l' alegra barraqueta valenciana
s'amaga entre les flors. La Barraca, Teodor Llorente -
Period: to
Frederic Soler
Els esmentads i CONRAD, després Donya Constança que entra REI: Que busques aquí tu? Conrado, parla.
CONRAD: Don Pere i la infanta fa mitja hora que per veure-us, aquí estan esperant-se.
REI: Digues que entri primer donya Constança. No et moguis Muntaner d’aquí a la vora
Conrad se’n va. Entra dona Constança i s’agenolla als peus del rei. Don Jaume el Conqueridor, Frederic Soler -
Period: to
Jacint Verdaguer
Veus eixa mar que abraça de pol a pol la terra?
en altre temps d'alegres Hespèrides fou hort;
encara el Teide gita bocins de sa desferra
tot braolant, com monstre que vetlla un camp de mort. Aquí els titans lluitaven, allà ciutats florien;
pertot càntics de verges i música d'aucells;
ara en palaus de marbre les foques s'hi congrien
i d'algues se vesteixen les prades dels anyells. L'atlàntida, Jacint Verdaguer -
Period: to
Àngel Guimerà
XEIXA garbellant blat. Després PEPA i ANTÒNIA. XEIXA: Tant se me'n dóna que quedi net com brut, aquest blat (Buida el garbell i torna a omplir-lo.) Té: i que li amargui a l'amo.
PEPA (ve de fora amb un cabàs de mongetes per esclofollar): Déu vos guard.
XEIXA: Bo! Les d'aquí al costat!
ANTÒNIA (entrant): Hola, Xeixa!
XEIXA (indiferent): Hola.
PEPA: Venim a fer companyia a la Maria. [...] Terra Baixa, Àngel Guimerà -
Period: to
Narcís Oller
-Bé , doncs - féu en Foix per acabar i ben satisfet de l'obsequi que ja esperava-: vostè seurà a la meva dreta; la Pauleta a l'esquerra; al costat seu en Bernat; després la Catarina; l'Eudaldet allà baix; ara, tu, Delfina, entremig d'en Francesc i l'Eladi; i tu, Jordi, al costat de la mare. Està bé? Doncs som-hi. La febre d'or, Narcís Oller -
La Renaixença
La Renaixença és el moviment de ressorgiment cultural i literari de la nostra llengua. Característiques:
-La recepció del Romanticisme fou tardana a causa de l'endarreriment cultural.
-Es produeix una reivindicació de la llengua pròpia i una voluntat de projectar-la cap al futur i de fer-la apta per al conreu de la literatura culta