-
Model de Dalton
Dalton diu que l'àtom és indivisible i que cada element està format d'un tipus d'àtom diferent.
El que va descartar el model de Dalton va ser l'experiment dels rajos catòdics fet per Thomson, que va demostrar que l'àtom tenia partícules més petites amb càrrega negativa. -
Model de Thomson
Thomson defensava que l'àtom estava format per una bola de càrrega positiva que tenia enganxat els electrons, partícules més petites i de càrrega negativa.
Aquest sistema va quedar obsolet quan Rutherford va fer l'experiment de la làmina d'or. Aquest experiment va donar a entendre que l'àtom era majoritàriament buit. -
Model de Rutherford
Rutherford va dir que l'àtom era principalment buit. Ell deia que el nucli tenia càrrega positiva i que hi havia electrons (càrrega negativa) orbitant el nucli. La major part de la massa estava al nucli.
Malgrat el gran avenç, aquest model tenia diverses falles. Per exemple, en aquest model els electrons anirien perdent energia i col·lapsarien contra en nucli, tot al contrari de l'observat. Aquest problema, entre d'altres, va ser el que va fer que Bohr idees un nou sistema. -
Model de Böhr
Bohr diu que l'àtom està format per un nucli que conté tota la càrrega positiva i gairebé tota la massa. Explica que els electrons estan repartits en set capes. Com més lluny està de l'àtom més energia conté. Si l'electró absorbeix o allibera energia pot canviar de capa. A part, Bohr divideix el nucli en dues partícules: els protons (càrrega positiva), i els neutrons (càrrega neutra).
El sistema proposat per Bohr estava molt bé per l'àtom d'hidrogen, però no funcionava per àtoms més complexos. -
Model d'Schrödinger
Schrödinger diu que els electrons es comporten com ones estacionàries de matèria i no es pot saber la posició exacta. El que sí que es pot determinar és a quina capa i subcapa es troba l'electró.
No aporta res nou sobre el nucli.