Baixa (18)

Revolució Françesa

  • Gran Por

    Gran Por
    La Gran Por va ser un pànic general que va tenir lloc entre el 22 de juliol i el 6 d'agost de 1789, a l'inici de la Revolució Francesa. El malestar rural havia estat present a França des de l'empitjorament de l'escassetat de gra de la primavera.
  • Assalta la Bastilla

    Assalta la Bastilla
    La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789. La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. Fortalesa del secret, i lloc sense justícia, la Bastilla va ser la primera fita de la Revolució». El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs
  • Reunió Estats generals a petició dels estaments privilegiats

    Reunió Estats generals a petició dels estaments privilegiats
    Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat). Van ser creats el 1302 per Felip IV de França i van ser dissolts per Lluís XIII el 1614.
  • S’aboleix el règim feudal (delme, drets senyorials, etc)

    S’aboleix el règim feudal (delme, drets senyorials, etc)
    La Asamblea Nacional destruye el régimen feudal, por completo. Decreta que, dentro de los derechos y deberes tanto feudales como de censos, aquellos que tengan que ver con las manos- muertas reales o personales, y la servidumbre personal, y aquellos que los representan quedan abolidos sin que haya indemnización.
  • El tercer estat abandona la reunió

    El tercer estat abandona la reunió
    El tercer estament és un dels tres estaments bàsics de la societat pròpia del feudalisme i de l'Antic Règim. Es compon de la població mancada dels privilegis dels quals gaudien el clergat i la noblesa, per tant pot ser també considerat equivalent al grup de no privilegiats o de pecheros
  • Period: to

    ASSEMBLEA NACIONAL

  • La Primera Constitució francesa

    La Primera Constitució francesa
    La Constitució estableix que la sobirania resideix en la nació i ja no en el rei, que es titula "rei dels francesos". Proclama la llibertat de pensament i de premsa, i la llibertat religiosa. Suprimeix la noblesa i les distincions hereditàries, els ordes de cavalleria, les corporacions i gremis, i estableix el lliure accés als oficis i funcions que fins ara es reservaven a la noblesa o s'heretaven. El manteniment dels llocs de culte passa a dependre de l'Estat que remunerarà als religiosos.
  • Jurament del Joc de la Pilota

    Jurament del Joc de la Pilota
    El jurament del Joc de pilota és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota, a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució
  • El rei i la seva família són empresonat

    El rei i la seva família són empresonat
    Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74). Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793.
  • Nova Constitució amb sufragi universal

    Nova Constitució amb sufragi universal
    El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social. L'assoliment del sufragi universal s'ha donat a partir d'una evolució en la democràcia. Després de la Revolució francesa el poder polític va començar a estar en mans de cambres de representants, per la qual cosa calia regular-ne el sistema d'elecció.
  • Coalició de països que declararen la guerra a França

    Coalició de països que declararen la guerra a França
    La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa. Després del propòsit manifestat per la Convenció Nacional d'exportar la revolució, del guillotinament de Lluís XVI el 21 de gener del 1793 i de l'obertura francesa del riu Escalda, es va formar la primera coalició militar contra França.
  • El poble es revolta a Paris i assaltar el Palau Reial de les Tulleries

    El poble es revolta a Paris i assaltar el Palau Reial de les Tulleries
    El Palau de les Teuleries (en francès, palais des Tuileries) va ser un palau situat a París, a França, l'un dels més importants de la monarquia francesa. Va ser manat construir per Caterina de Mèdici l'any 1564 i fou destruït en un incendi el 1871. El seu nom té l'origen en les teuleries (tallers de fabricació de teules) que existien antigament sobre l'emplaçament del palau, i que van ser enderrocades per a permetre la seva construcció.
  • Nova Constitució amb sufragi universal

    Nova Constitució amb sufragi universal
    El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social. L'assoliment del sufragi universal s'ha donat a partir d'una evolució en la democràcia. Després de la Revolució francesa el poder polític va començar a estar en mans de cambres de representants, per la qual cosa calia regular-ne el sistema d'elecció.
  • Period: to

    CONVENCIÓ NACIONAL

  • El rei és guillotinat

    El rei és guillotinat
    Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74). Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793.
  • Creació dels Tribunals revolucionaris.

    Creació dels Tribunals revolucionaris.
  • Fugida de Varennes

    Fugida de Varennes
    La Fugida a Varennes, esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos
  • Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà

    Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà
    La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius
  • Poder en mans del Comitè de Salvació Pública

    Poder en mans del Comitè de Salvació Pública
    L'expressió comitè de salvació pública fa referència a un grup de persones que actuen en temps de greu crisi per obligar el govern a adoptar les disposicions legals necessàries per restablir la situació.
  • Judici i condemna a mort del rei Lluís XVI i la reina Maria Antonieta per traïció

    Judici i condemna a mort del rei Lluís XVI i la reina Maria Antonieta per traïció
    Lluís XVI fou condemnat a morir executat a la guillotina. La sentència fou executada a primeries del 1793, només uns mesos després fou executada també la reina Maria Antonieta.
  • Cop d’Estat per part de la burgesia moderada

    Cop d’Estat per part de la burgesia moderada
    El regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. Les classes socials quedaven dividides entre privilegiats , i els no privilegiats. En aquest context es produeix un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.
  • Execució de Robespierre

    Execució de Robespierre
    Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre (n. Arràs, 6 de maig de 1758 - París, el 10 de termidor de l'any II o 28 de juliol de 1794) fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República. De família noble, va estudiar a l'institut Louis-le-Grand de París i esdevingué advocat; fou influït en la seva joventut pels enciclopedistes i per Rousseau. Durant la Revolució simbolitzà les tendències democràtiques però també del Terror.
  • Period: to

    DIRECTORI

  • La Vendée

    La Vendée
    Guerra de la Vendée o Guerra de la Vandea es la denominación historiográfica de una rebelión que derivó en una guerra civil que enfrentó a los partidarios de la Revolución francesa y a los contrarrevolucionarios. Se desarrolló en la región francesa de Vendée (Vandea en español) entre