France flag

Revolució Francesa

  • Period: to

    MONARQUIA PARLAMENTÀRIA

    Període en el qual es va establir aquest tipus de monarquia que estableix al rei com ha cap d'estat sota el poder legislatiu i executiu.
  • EL JURAMENT DEL JOC DE LA PILOTA

    EL JURAMENT DEL JOC DE LA PILOTA
    Fou un compromís d'unió, per part dels diputats del tercer estat, pres al juny de 1789 a la sala del Joc de Pilota de Versalles. Per fer front a les pressions del rei van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Tot i que no sortís com jurídicament volien, va tenir un gran impacte moral i va fer ressó en la societat.
  • LA PRESA DE LA BASTILLA

    LA PRESA DE LA BASTILLA
    Esdeveniment destacat de la revolució. Els ciutadans es rebel·laren i decidiren assaltar i destruir la Bastilla amb les seves propies mans, maó a maó. Anaren en busca de pólvora i van acabar demolin la presó en dia següent. A partir de la presa es donà la Revolució Francesa per començada, ja que va ser la presa de l'últim bastió reial a París.
  • LA GRAN POR

    LA GRAN POR
    La gran por fou un moviment popular camperol que es va desenvolupar en França a causa de la fam i l'escassetat, motius que van fer augmentar el malestar dels camperols. Els camperols van armar-se i durant gairebé vint dies es van dirigir als castells senyorials i els saquejaren, buscant provisions i destruint tot tipus de documentació on hi havien contractes senyorials, per tal d'acabar abolint el feudalisme.
  • ESTATS GENERALS

    ESTATS GENERALS
    Assemblea general convocada pel rei de manera excepcional en el que tenen respresentació els tres estats (noblesa, clero i tercer estat), tots amb un terç dels vots a l'hora de votar. Aquesta assamblea no va lliurar controversies tot i que el rei era partidari del vot tradicionalista i el tercert estat del vot individual. Els privilegiats van renunciar a la proposta i el tercer estat començà a mostrar el seu malestar i a rebel·larse, ja que hi havia una important diferència de nombre.
  • DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME

    DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME
    Document històric precursor dels drets humans a nivell internacional i essencial per a compendre la Revolució Francesa. Gràcies a aquest document, les distincions de classes foren abolides i tothom fou considerat com a igual. Es definiren els drets personals i col·lectius com a drets universals i la sobirania acabà esdevenint. cap al pobre (cap als ciutadans).
  • TRASLLAT DEL REI A LES TULLERIES DE PARIS

    TRASLLAT DEL REI A LES TULLERIES DE PARIS
    Trasllat molt complicat per al rei. Les dones que viviren en barris pobres, afectades per l'escassetat i la pobressa decidiren anar a Versailles a exposar les seves queixes i mostrar el seu descontentament en contra del rei. Volien que anés a Paris per a tenir-lo més controlat al rei i alhora evitar l'alt cost que suposava el Palau de Versailles. Aquestes reptides queixes, acabaren presionant al rei que va haver de traslladar-se a París.
  • FUGIDA DE VARENNES

    FUGIDA DE VARENNES
    L'any 1791, el rei i la familia reial decideixen marxar de les Tulleries i anar cap a Varennes. Un cop arribaren a Varennes foren reconeguts, els arrestaren i els obligaren a anar a París, ja que els ciutadans arriben a la idea de que el monarca volia abandonar el seu poble sense agafar responsabilitat. La hostilitat va anar agumentant i els francesos acabaren pensant que tenien un rei superficial i traidor, i és per això que el decidiren empresonar a ell amb tota la resta familia reial.
  • AIXECAMENT DEL 10 D'AGOST DE 1792

    AIXECAMENT DEL 10 D'AGOST DE 1792
    Atac contra les Tulleries. Mor molta gent i el rei marxa en busca de protecció, però ja no existeix la monarquia. Li han aixecat el tró oficialment ja que no té el recolzament que busca per part de les Assembleas Legislatives i s'acaba proclamant la república francesa. Al mateix temps, es van decidir convocar eleccions per sufragi universal perquè algú assumi els poders de l'Estat i finalment Lluis XVI és detingut, empresonat juntament amb la seva familia i executat a la guillotina.
  • Period: to

    REPÚBLICA DEMOCRÀTICA

    S'estableix una república democràtica, és a dir: un sistema polític d'un país en el que els ciutadans tenen dret a vot per a escollir president i no hi ha monarquia.
  • EMPRESONAMENT DE LLUIS XVI

    EMPRESONAMENT DE LLUIS XVI
    Empresonament de l'últim rei de França. Dies després va ser executat.
  • COMUNA DE PARÍS

    COMUNA DE PARÍS
    El 2 de setembre de 1792, va arribar a París la notícia de que les tropes del duc de Brunswick havien prés la ciutat fortificada de Verdun, en gran part gràcies al desinterés dels oficials d'origen aristocrátic per defensar-la. Durant els dies 2, 3 i 4 les presons foren assaltades i molts dels presoners polítics foren assessinats per por que volguessin colaborar amb els prussians. Van morir un miler de persones.
  • Period: to

    CONVENCIÓ GIRONDINA

    El govern francès estava en mans dels girondins, que foren burgesos moderats que defensaven la llibertat i el dret a la propietat i adoptaren posicions moderades alhora de manar. Aquesta convenció estava totalment enfrontada amb els de la muntanyesa, que era la una convenció molt radical. La pressió popular va obligar als girondins a condemnar a Lluis XVI, tot i que ells des de un principi volien castigar-lo per traïció. Aquesta convenció va acabar un any després al 1793.
  • PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA

    PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA
    Proclamació de la Primera República Francesa el 21 de septembre de 1792. Lluis XVi fou destituit com a rei posant fi a la monarquia francesa, i fou executat uns mesos després. Aquesta república es dona gràcies als esforços dels revolucionaris Francesos des de el 1789 i dura un total de 12 anys, ja que Napoleó va establir el primer Imperi Francès l'any 1804.
  • CONVENCIÓ GIRONDINA

    CONVENCIÓ GIRONDINA
    El govern francès estava en mans dels girondins, que foren burgesos moderats que defensaven la llibertat i el dret a la propietat i adoptaren posicions moderades alhora de manar. Aquesta convenció estava totalment enfrontada amb els de la muntanyesa, que era la una convenció molt radical. La pressió popular va obligar als girondins a condemnar a Lluis XVI, tot i que ells des de un principi volien castigar-lo per traïció. Aquesta convenció va acabar un any després al 1793.
  • EXECUCIÓ DE LLUIS XVi

    EXECUCIÓ DE LLUIS XVi
    Lluis XVI, rei de França, va ser executat després de molts anys de revolució i de molts anys d’acusacions cap a ell. Va ser acusat finalment d’alta traïció a la pàtria i al poble, i el jutge va decidir que havia d’anar directament a la guillotina. La gran majoria del poble va aplaudir la decisió i finalment el 21 de gener de 1793, aquest rei va ser executat a la plaça de París, davant de molta gent. Un cop executat, es va mostrar el seu cap i la gent clamava amb alegria que ja no hi havia rei.
  • LLEI DEL MÀXIMUM GENERAL

    La Llei del Màximum General fou una llei aprovada el 4 de maig de 1793 que fixava un preu màxim de venda per alguns productes de primera necessitat durant la convenció jacobina de l'any 1793. Aquesta llei, afavorí al poble ja que sempre hi havia un preu màxim fixat pels productes, cosa que no afavoria a la gent més pobre.
  • Period: to

    CONVENCIÓ JACOBINA

    La direcció política de la revolució estrà ara en mans dels jacobins que promouen una nova constitució que reconeix el sufragi universal i estableix una democràcia més directa.
  • CONSTITUCIÓ DE 1793

    CONSTITUCIÓ DE 1793
    Primera constitució republicana francesa. Fou creada per la Convenció Nacional (jacobins) i estava basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal i atenció preferent al dret a l'existència. El govern que va promulgar la constitució va ser presidit per Robespierre i van incloure tot tipus de drets que feia un temps eren imaginables en època monàrquica. Aquesta constitució és doncs, una peça de caracter revolucionai, on es declaren derechos de l'home.
  • COMENÇAMENT DE L'ETAPA DEL TERROR

    COMENÇAMENT DE L'ETAPA DEL TERROR
    Començament del l'etapa del terror, on la gent va agafar molta por per l'alt nombre d'execucions a la guillotina de monàrquics, girondins i fins i tot d'alguns propis jacobins.
  • CALENDARI REVOLUCIONARI

    CALENDARI REVOLUCIONARI
    El 24 d'octubre de1793 s'instaura el Calendari Revolucionari. D'aquest calendari venen dates com el 9 de Termidor o similars.
  • CAIGUDA DELS JACOBINS: EXECUCIÓ DE ROBESPIERRE

    CAIGUDA DELS JACOBINS: EXECUCIÓ DE ROBESPIERRE
    El 9 de Termidor de l'any II, Robespierre va ser executat. Tot i que l'exèrcit de les monarquies europees va ser derrotat pels francesos, la majoría de la població rebutjava la política del Terror. Refugiat a l'ajuntament després de ser alliberat de la presó pels seus seguidors, Robespierre va ser capturat després d'un tiroteig i el juliol del 1794 Robespierre i altres jacobins van ser executats. La seva caiguda va acabar amb el Terror i amb l'impuls democràtic que portava la república.