Lit val

La literatura de la llengua valenciana

  • 1138

    Guillem de Berguedà (1138-1196)

    Guillem de Berguedà (1138-1196)
    A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà, que es troba en els cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions.
  • 1138

    Poema Guillem de Berguedà

    Cansoneta leu e plana,
    leugereta, ses ufana,
    farai, e de mon Marques
    del traichor de Mataplana,
    q'es d'engan farsitz e ples.
    A, Marques, Marques, Marques,
    d'engan etz farsitz e ples.
    Marques, ben aion les peiras
    a Melgur depres Someiras,
    on perdetz de las dentz tres;
    no.i ten dan que las primeiras
    i son e non paron ges.
    A, Marques, Marques, Marques,
    d'engan etz farsitz e ples.
  • Period: 1150 to 1270

    Els trobadors

    A partir de mitjan segle XII s'estengué el model dels tòpics literaris de la poesia trobadoresca. Aquesta poesia, privativa de l'aristocràcia dels ambients cortesans i desvinculada del poble Pla, es convertí en un signe diferencial de l'estament dirigent. La llengua artificiosa que usava, denominada romana, llengua d'oc, provençal o llemosí, adquirí prestigi internacional i representà una alternativa al llatí encarcarat dels eclesiàstics.
  • 1232

    Fragment Llibre d'Amic e Amat

    Cridà l'Amic en alt a les gents, e dix que amor los manava que amassen en anant e en seent, e en vetlant e en dorment, e en parlant e en callant, e en comprant e en venent, e en plorant e en rient, e en plaer e en Ilanguiment, e en guanyant e en perdent; e en qualsque coses faessen, en totes amassen, cor d'amor n'havien manament.
  • 1232

    Ramon Llull (1232-1316)

    Ramon Llull (1232-1316)
    Naix a Mallorca, d’arrels cortesanes, té una il·luminació cap als trenta-tres anys, que el fa abandonar família i possessions i retirar-se a preparar la conversió dels infidels. Amb l’ajuda d’un criat àrab, aprén el seu idioma i viatja per Europa i el nord d’Àfrica per a predicar una cristiandat renovada, que presenta a papes, reis i universitaris.
  • 1241

    Berenguer de Palol (XII-1241)

    Berenguer de Palol (XII-1241)
    Es tenen poques notícies d'aquest trobador. Segons explica la vida, fou un cavaller de Palol, al Rosselló, i és difícil identificar-lo amb algun personatge de l'època a partir d'altres documents, ja que durant els segles XII i XIII abunden els catalans que porten aquests noms. Sempre segons la vida, fou un cavaller pobre, però destre, instruït i bo amb les armes.
  • 1259

    Cerverí de Girona (1259-1285)

    Cerverí de Girona (1259-1285)
    Va ser l'ultim gran poeta de la tradició trobadoresca, que conreà tots els gèneres poètics i practicà el gust per la innovació i el canvi.
  • 1264

    Creació Cancelleria Reial

    Creació Cancelleria Reial
    Es crea la Cancelleria Reial per ordre de Jaume I perquè la documentació del regne fora redactada en llengua vulgar i no en llatí.
  • 1274

    Crònica de Jaume I

    Crònica de Jaume I
    O Llibre dels fets, és una narració autobiogràfica dictada pel mateix rei, basant-se en records personals, però també en cançons de gesta. Comprén des del 1208 fins al 1276.
    Totes les accions del rei són justificades per l’acció divina, té funció didàctica i hi abunda el plural majestàtic ‘nós’.
  • 1274

    Fragment del Llibre dels fets

    “E nós que ens entornàvem ab los hòmens, volvem-nos contra la vila a esguardar los sarraïns, que havia la campanya gran de fora, e un ballester tira'ns; (...) dona'ns en lo cap ab lo cairell prop del front. E Déus, que ho volc, no trapassà lo test, e eixi'ns bé a la meitat de la testa la punta de la sageta; (...) : e eixia'ns la sang per la cara a enjús; (...). E, quan la cara nos fo desinflada, cavalgam per tota la host per tal que la gent no fos tota desconhortada.”
  • Period: 1274 to 1382

    Context de les cròniques (XII-XIV)

    Durant l’edat mitjana, apareixen les cròniques, que intenten narrar esdeveniments històrics, les més destacades, són les quatre grans cròniques, que narraven els esdeveniments contemporanis relacionats amb els nostres reis del segle XIII i XIV.
    Així, aquestes cròniques, van ser escrites amb l’intenció de justificar els fets històrics, amb voluntat valorativa i amb pretensions literàries. La temàtica comuna és la narració de gestes dels reis d’Aragó.
  • 1288

    Crònica de Bernat Desclot

    Crònica de Bernat Desclot
    Narra fets des de Ramon Berenguer IV (1131-1162) fins a Pere II el Gran (1276-1285). Presenta un estil acurat, amb una llengua rica i ben redactada en què destaca l’objectivitat. Es basa en records personals, textos historiogràfics i arxius de diferent tipus.
  • Period: 1300 to 1400

    Context històric

    Es produeixen una sèrie de canvia en les estructures medievals degut a diferents problemes que feren trontollar la societat. Aquests problemes són crisis econòmiques, guerres entre senyors i la difusió de malalties com la pesta.
  • 1325

    Crònica de Ramon Muntaner

    Crònica de Ramon Muntaner
    Narra fets des de l’engendrament de Jaume I fins a la coronació d’Alfons III el Benigne (1328). L’objectiu de la crònica és glorificar la Casa d’Aragó. La font principal de l’obra són els records personals i va ser escrita per a ser llegida en veu alta ja que hi abunden els recursos joglarescos.
  • 1330

    Francesc Eiximenis (1330-1409)

    Francesc Eiximenis (1330-1409)
    Fou un frare franciscà gironí d’origen burgés, que es va educar en les universitats europees més importants. La seua obra més famosa és Lo crestià, obra que pretén ser una enciclopèdia de totes les activitats de la vida de l’home com a cristià. Aquesta obra s’escriu per a un públic intel·lectualment variat, i és divideix en quatre llibres dels tretze plantejats.
  • 1348

    Bernat Metge (1348-1413)

    Bernat Metge (1348-1413)
    Representa la figura principal de l’humanisme a la nostra literatura. Va ser un home de cort i funcionari de la Cancelleria.
    L’interés pels clàssics grecollatins i la influència de Petrarca l’acosten a l’humanisme. La seua obra té la intenció d’obtindre un benefici personal, com mostren Llibre de la Fortuna i Prudència, la traducció Història de Valter i Griselda, i Lo somni.
    També hi destaquen l’obra satírica Sermó i Ovidi enamorat, que representa l’engany d’una vella mitjancera a Ovidi.
  • 1350

    Sant Vicent Ferrer (1350-1419)

    Sant Vicent Ferrer (1350-1419)
    Va ser un orador que va rebre una gran formació intel·lectual a diverses ciutats. Suposava un home de confiança per als monarques i altres persones importants, pel que va participar en esdeveniments destacats de l’època. La seua obra compta amb 280 sermons. Cada sermó consta d’una part en llatí seguida normalment de l’Avemaria, a la segona part s’explica el versicle llatí i una glossa moral.
    San Vicent ora en la llengua comuna i s’expressa amb un llenguatge clar i directe.
  • 1352

    Antoni Canals (1352-1419)

    Antoni Canals (1352-1419)
    Va ser un frare dominic i deixeble de Ferrer, molt lligat a la cort. Adoptà molts dels ideals humanistes, on hi destaquen certs traduccions de clàssics llatins i de Petrarca: De Providentia, de Sèneca o Escipió e Anníbal, una part de l’Africa de Petrarca.
    La seua obra culta porta la “raó natural” al terreny del cristianisme, ací hi destaquen: Tractat de confessió i Scala de contemplació.
  • 1356

    Fragment de Elogi dels diners

    Diners de tort fan veritat,
    e de jutge fan advocat;
    savi fan tornar l'hom orat [boig],
    pus que d'ells haja.
    Diners fan bé, diners fan mal,
    diners fan l'home infernal
    e fan-lo sant celestial,
    segons que els usa.
  • 1356

    Anselm Turmeda (1356-1430)

    Anselm Turmeda (1356-1430)
    Un clar exemple de la crisi ideològica vigent al llarg del segle XIV, Turmeda va nàixer a Mallorca i estudià a Lleida i Bolonya, on es convertí a l’Islam i s’establí a Tunis.
    En vers escrigué Les cobles a la divisió de Mallorques, plenes d’enyorança cap a la l’illa; el Llibre dels bons Amonestaments i amb to satíric i humorístic, L’elogi dels diners.
    La seua obra més important és La disputa de l’ase, on intercanvia opinions amb un ase i altres animals i on defineix una ideologia molt racional.
  • 1373

    Màxim esplendor de la Cancelleria Reial

    Esdevé un focus cultural (1373) quan s’hi aplegà un grup de copistes per a la transcripció de llibres. A partir de la segona meitat del segle XIV esdevé llengua acadèmica.
  • 1382

    Crònica de Pere el Cerimoniós

    Crònica de Pere el Cerimoniós
    Està escrita en forma d’autobiografia .Comprèn des de 1327 fins a 1382, el seu regnat i el del seu pare Alfons III el Benigne. A més, hi tracta els conflictes amb el rei de Mallorca, la unió aragonesa i valenciana, les guerres contra Gènova i els enfrontaments amb Castella i Sicíl·lia. La font bàsica és la Cancelleria Reial.
  • 1400

    Jaume Roig (1400?-1478)

    Jaume Roig (1400?-1478)
    Va ser un escriptor i metge prestigiós. Es autor de Llibre de les dones o Espill, obra narrativa escrita en vers, immersa en la tradició misògina, que fa responsables a les dones de tots els mals.
    S’estructura en quatre parts: De sa joventut, De quan fon casat, De la lliçó de Salomó, i D’enviudar.
  • 1400

    Ausiàs March (1400-1459)

    Ausiàs March (1400-1459)
    Nascut al si d’una família de cavallers, va tindre accés a la cort del rei Alfons el Magnànim i es va casar amb Isabel Martorell i després amb Joana Escorna quan aquesta va morir.
    Representa un revolucionari en el tractament de la dona i denota un coneixement màxim dels clàssics.
    El contingut de la seua obra es pot dividir en quatre parts: Cants d’amor, Cants de mort, Cants, morals i Cants espirituals, amb un total de 128 poemes.
  • 1400

    Fragment poema Ausiàs March

    Llevar mi vull é prou no mi esforce
    çó fá lo pes de mas horribles colpas
    ans que la mort lo procés á mi cloga
    placiat Deu puix ben vull fer que 'm vulles.
    Fes que ta sanch mon cor dur amolleixca
    de semblant mal guarí ella mòlts altres
    ja lo tardar ta ira 'm denuncia,
    ta pietat no trob' en mi que obre.
  • Period: 1400 to 1500

    Context històric

    El segle XV tanca el món feudal per a donar pas a l’humanisme, en aquest segle es deixa darrere tots els problemes del segle passat i València esdevé un nucli de comerç, fet que incidirà en la literatura en el que es coneix com a Segle d’Or.
    Amb l’humanisme es qüestionen l’estament feudal degut al descobriment de clàssics grecs i llatins. A més a més, el protagonisme passa de l’Església a l’home. És per això que la literatura esdevé classicista en aquest període.
  • Period: 1400 to 1500

    La novel·la cavalleresca (XV)

    Els llibres de cavalleria provenen de les llegendes del rei Artús i els cavallers de la Taula Redona. L’impulsor principal va ser Chrétien de Troyes. A la nostra literatura hi destaquen La faula i El Blandín de Cornualla.
    No hi ha que confondre la novel·la cavalleresca amb els llibres de cavalleria, aquestes coincideixen en els temes però diferixen en la voluntat de versemblança.
    En la novel·la cavalleresca hi destaquen Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc.
  • 1413

    Joanot Martorell (1413-1465)

    Joanot Martorell (1413-1465)
    Joanot Martorell, pertanyia a una família de Ia mitjana noblesa. Va viure un temps a Anglaterra i també viatjà a França, Nàpols i Portugal. El 1460 acabà el Tirant lo blanc, peró, arruïnat, va empenyorar-lo a Martí Joan de Galba.
    La novel·la consta de 487 capítols, agrupats en cinc parts: Anglaterra, Sicília i Rodes, L’imperi Grec , el nord d’Àfrica i la tornada a l’imperi grec. l personatge principals són: Carmesina, Tirant, Plaerdemavida, La viuda reposada i
    Guillem de Varoic.
  • 1413

    Fragment Tirant lo blanc

    Les donzelles se n'anaren e deixaren a la Princesa dins en 10 seu retret, en aquell on Tirant estava [...]. Plaerdemavida, en excusa de traure un drap de Ili prim per al bany, obri la caixa e deixà-la un poc oberta e posà roba dessús perquè neguna de les altres no ho vessen. La Princesa es començà a despullar, e Plaerdemavida li parà lo siti que venia en dret que Tirant la podia molt ben veure. E com ella fon tota nua, Plaerdemavida pres una candela encesa per fer plaer a Tirant [...].
  • 1430

    Isabel de Villena (1430-1490)

    Isabel de Villena (1430-1490)
    Va nàixer a València i exercí d’abadessa a un convent fins a la seua mort. Es va criar entre nobles, va adquirir una bona formació. La seua única obra és Vita Christi, on planteja la vida de Jesucrist des d’una perspectiva femenina. Es creu que la va escriure en contraposició a l’obra misògina de Jaume Roig.
  • 1435

    Joan Roís de Corella (1435-1497)

    Joan Roís de Corella (1435-1497)
    Portà els termes religiosos i profans a la poesia. Basteix una poesia culta i plena de sonoritat. Per damunt dels altres poemes, destaca La balada de la garsa i l’esmerla.
  • 1492

    Joan Lluís Vives (1492-1540)

    Joan Lluís Vives (1492-1540)
    Va ser un destacat humanista valencià que escrigué la major part de la seua obra en llatí.
  • Period: 1500 to

    Context Renaixement (S.XVI-XVII)

    Correspon amb l’inici de l’edat moderna, l’any 1492. Aquest moviment pretén recuperar els canons estètics i els models formals del classicisme. Així, a banda de la influència grecollatina, trobem, la influència de Dant, Boccaccio i Petrarca. També la poesia d’Ausiàs gaudi d’una bona consideració.
  • 1505

    Sonet moral contra lo món

    URL
  • 1505

    Pere Serafí (1505?-1567)

    Pere Serafí (1505?-1567)
    Gran poeta i introductor del sonet i el madrigal. propis de la mètrica italiana.Combina la influència d’Ausiàs March, les innovació italianitzant i les formes tradicionals i popularitzants.
  • 1510

    Cristòfol Despuig (1510-1574)

    Cristòfol Despuig (1510-1574)
    D’ell s’ha conservat Los coloquis de la insigne ciutat de Tortosa. Hi utilitza una forma clàssica basada en el diàleg, el col·loqui.
  • 1518

    Joan Timoneda (1518/20-1583)

    Joan Timoneda (1518/20-1583)
    Va ser la nostra figura més prolífica del Renaixement. Va publicar nombrosos cançoners que incloïen parts dels textos en valencià. Va donar un caràcter cortesà a les cançons i refranys populars. D’aquesta manera, la cançó popular es convertí en culta. Cal estacar entre els cançoners Flor d’enamorats.
  • 1524

    La vesita (1524)

    Va ser una obra satírica creada per a ser representada a la cort de Germana de Foix i el duc de Calàbria. Recrea situacions del món cortesà i fa sàtira de les formes de conducta i les relacions socials dels nobles, amb molta ironia i crítica perfilada.
  • 1582

    Francesc Vicenç Garcia (1582-1623)

    Francesc Vicenç Garcia (1582-1623)
    Va ser un autor culteranista, la seua obra es pot dividir en dos blocs:
    D’una banda, les seues composicions de caràcter còmic, obscé i escatològic, que li van reportar una gran popularitat.
    D’altra banda, una poesia d’estil elegant, culte i refinat, més pròxim als canons castellans. Aquests poemes es van publicar amb el títol de L’harmonia del Parnàs.
  • Pere Joan Porcar (1589- 1628)

    Pere Joan Porcar (1589- 1628)
    Escritor de prosa, va escriure un dietari (una mena de testimonis de la memòria privada), que es va titular Coses evengudes de la ciutat e regne de València, on dona testimoni dels esdeveniments més destacats de l’època.
  • Period: to

    Context barroc (S.XVII-XVIII)

    En aquest període s’intenta reproduir les tendències de les lletres castellanes, que oscil·laven entre el conceptisme, que tendia a l’us de l’enginy i dels jocs d’idees amb la intenció d’impressionar, i el culteranisme, que buscava aquest efecte per mitjà de la perfecció formal i la llatinització de lèxic i la sintaxi.
  • Francesc Mulet (1624-1675)

    Francesc Mulet (1624-1675)
    Representa el conceptisme quevedista. És autor d’un Tractat del pet i de dues comèdies teatrals: Les amors de Melisenda i La infanta Tellina i el rei Matarot.
  • Period: to

    Literatura del segle XVIII

    El principi de l segle XVIII està marcat per la continuació iterària del Barroc. Cap a la segona meitat de segle, es desenvolupà el Neoclassicisme, que tornava a la imitació estètica dels clàssics. Els temes més conreats són la tragèdia de tema clàssic, la poesia pastoral i la faula.
  • Fra Lluís Galiana (1740-1771)

    Fra Lluís Galiana (1740-1771)
    Autor de prosa, escrigué Rondalla de rondalles. Hi destaca una llengua plena de modismes i col·loquialismes, cosa que aporta un valor afegit com a instància del valencià de l’època.
  • Joan Ramis i Ramis (1746-1819)

    Joan Ramis i Ramis (1746-1819)
    Destacat autor neoclassicista que conreà poesia i teatre, on s’inclou la seua obra més notable, Lucrècia (1769).
  • Period: to

    Context Romanticisme (XVIII)

    És un moviment ideològic i cultural aparegut a les darreries del segle XVIII a Alemanya i Anglaterra, des d’on s’estengué a la resta d’Europa durant el segle següent. Va estar condicionat per els aspectes històrics següents: la Revolució Industrial, l’accés a la cultura per part de tot el món i la professionalització del escriptor.
    No obstant això, la crisi vigent a la península provocà un retard cultural en el Romanticisme, fet que provocà que no es desenvolupara plenament.
  • Bernat i Baldoví (1809-1864)

    Bernat i Baldoví (1809-1864)
    Nasqué a Sueca i fou advocat fundador de diverses revistes populars. Fou el primer impulsor del teatre modern a València. El seu caràcter populista impedí la recuperació de literatura culta Renaixentista.
    Va ser l’autor de sainets com El virgo de Visanteta o L’Agüelo pollastre.
  • Eduard Escalante (1834-1895)

    Eduard Escalante (1834-1895)
    Nascut al Cabanyal al si d’una família de la petita burgesia valenciana, aprofità el coneixement dels costums, preocupacions i conflictes de les classes mitjanes per extraure el material per als seus sainets que reflectiren els canvis socials de la València preindustrial.
    Destaquen obres com L’escaleta del dimoni o les Xiques de l’esntresuelo.
    L’humor i la burla són les dues característiques de la seua obra, amb les quals es retraten les pretensions ridícules de voler ascendir de classe social.
  • Teodor Llorente (1836-1911)

    Teodor Llorente (1836-1911)
    Teodor Llorente (València 1836-1911) fou poeta, traductor d'importants autors europeus (Baudelaire, Victor Hugo, Voltaire o Goethe) i periodista, fundador i director del diari Las Provincias. Vora els 20 anys, Llorente es vinculà amb la Renaixença de la mà del mallorquí Marià Aguiló. 
    Escriu llibres amb tema històric, patriòtic, religiós i amorós, recollits en Llibret de versos (1885) i Nou Ilibret de versos (1902). També escrigué poemes que reflectien ambients rurals i populars, com La barraca.
  • Frederic Soler (1839-1895)

    Frederic Soler (1839-1895)
    Nasqué a Barcelona. En una primera època escrigué peces de caràcter costumista en què observem una actitud crítica i burlesca envers la Renaixença i la cultura burgesa. En la seua última etapa conreà l’estètica romàntica amb drames històrics o comèdies costumistes en obres com Les joies de la Roser o Lo rector de Vallfogona.
  • Jacint Verdaguer (1845, 1902)

    Jacint Verdaguer (1845, 1902)
    És el representant més il·lustre de la Renaixença cultural. Va ser influenciat segurament pels clàssics grecollatins. A causa d’una crisi espiritual mostrarà una feblesa pels pobres.
    La seua obra destaquen dos blocs:
    La poesia èpica: destaquen L’Atlàntida, obra moralitzadora que narra l’afonament del continent dels atlants.
    La poesia lírica: conreà el tema patriòtic (amb Pàtria, Montserrat i Aires de Montseny) i el religiós (amb Idil·lis i cants místics i Flors del Calvari)
  • Narcís Oller (1846-1930)

    Narcís Oller (1846-1930)
    Alternà la professió d’advocat amb la d’escriptor, especialment la novel·la. S’inicià quan entrà en contacte amb els crítics Josep Yxart i Joan Sardà, i entrà en els cercles renaixentistes. També es va veure influenciat per escriptors castellans i francesos com Galdós o Zola.
    En 1882 publicà la seua primera novel·la, La papallona.
    En la dècada de 1890, publicà les seues obres més importants. En La febre d’or (1890-1892). Més tard publicà, La bogeria (1898).
  • Period: to

    Context al final del segle XIX

    Durant la segona meitat del XIX, la Revolució Industrial s'estengué per Europa.
    A Espanya, en canvi, el procés d'industrialització va ser més lent. Així, a la fi del segle hi van confluir dues crisis: una d'econòmica i una de política.
    El País Basc i Catalunya, juntament amb alguna zona més aïllada de València (l'Alcoià), van ser dels pocs territoris en què començà una tímida industrialització.
  • Àngel Guimerà (1845-1924)

    Àngel Guimerà (1845-1924)
    Nascut a Santa Cruz de Tenerife i fundador del setmanari La Renaixença, va ser un dels escriptors més destacats de la seua època. L’any 1879 publicà la seua primera obra, Gal·la Placídia. En aquesta primera etapa destaca l’obra Mar i Cel.
    En l’etapa de plenitud, Guimerà evoluciona cap al rama realista amb temes més pròxims a la problemàtica social de l’època. A aquest període pertanyen Maria Rosa, Terra Baixa i La filla del mar.
  • Fragment Canigó

    Les goges de Mirmanda, de Vallespir i Alberes
    aquell matí dansàvem en lo bosquet dels Horts,
    en lo bosquet de roures, d’alzines i sureres,
    d’una arpa de set cordes als divinals acords.
    De prompte se sentiren remors en la collada,
    com d’un torrent quan ronca venint la torrentada;
    la borinor s’acosta, rodola la tronada
    i en la serena riuen del Pirineu los ports.
  • Els Jocs Florals

    Es construïren el 1859 a Barcelona. Es tractava d'un certamen literari, que s'estructurava en tres eixos temàtics: Pàtria, Fe i Amor.
    Un fet destacable és la participació d'autors dels diversos territoris on es parla la llengua. Cal esmentar Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Víctor Balaguer, Narcís Oller o Teodor Llorente. A més a més, van ser el germen d'una incipient indústria editorial en llengua pròpia.
    El 1879 començaren a organitzar-se els Jocs Florals a València.
  • Period: to

    Renaixença (segon terç s.XIX)

    És el moment de ressorgiment cultural i literari de la nostra llengua que té lloc a partir del segon terç del segle XIX i amb el qual s’inicia el període literari contemporani.
    La Renaixença assimilà del Romanticisme la idea de revaloració dels elements característics de cada nació, que en el nostre calia buscar en l’esplendor de la llengua medieval.
    Com a conseqüència d’açò, es produeix una reivindicació de la llengua pròpia, amb una voluntat de projectar el passat en el futur.
  • Eugeni d’Ors (1881-1954)

    Eugeni d’Ors (1881-1954)
    En la tasca de propagar el programa renovador burgés, tingué un paper fonamental Eugeni d'Ors, que a partir del 1906 començà a escriure el seu Glosari a La Veu de Catalunya. Aquesta columna diària va arribar a bona part de la societat.
    L'obra d'Ors està formada pels més de 3000 articles que va publicar entre el 1906 i el 1920. En alguns casos, Ors va reunir aquestes gloses en forma de Ilibre. És el cas de La Ben Plantada, una novel·la formada a partir dels articles publicats l'estiu del 1911.
  • La poma escollida, Els fruits saborosos

    URL
  • Josep Carner

    Josep Carner
    Entre els poetes del moviment destaca Ia figura de Josep Carner (1884-1970), considerat pels contemporanis com el príncep dels poetes. En Ia seua obra poden apreciar-se les característiques dels ideals poètics del Noucentisme. La publicació, el 1906, d'Els fruits saborosos suposà Ia consolidació com a poeta: Carner parla sobre les diverses etapes de Ia vida mitjançant l'analogia entre diversos fruits i els personatges que presenta.
  • Poema Joan Maragall

    Tot està immoble dalt del Pirinàu,
    tot, menys Ia boira diàfana i Ileugera
    que corre com fumera
    per valls, faldes i cims, arrêu, arrêu.
    Es Ia freda caricia d'eixes terres,
    a nina aviciada de les serres
    trista jugant per Ia ampla soletat,
    Iliscant per les quietes serralades
    qu'enormes li mitj-riuen, arrugades
    amb un somrís aixut tot esblaimat.
  • Period: to

    Modernisme (final XIX-XX)

    En la nostra literatura, el Modernisme va assolir les manifestacions més clares en el camp de l’arquitectura, amb figures com Antoni Gaudí.
    El objectiu del modernisme és:
    -Superar el llegat de la renaixença.
    -El desig de conèixer i assimilar els moviments intel·lectuals de l’Europa de l’època.
    -Vehicular totes aquestes pretensions a través de la llengua pròpia i dotar-la d’un esperit cosmopolita.
  • Period: to

    Poesia Modernista

    La poesia es caracteritza per la recerca de noves formes d’expressió que superen la tradició renaixentista. Així, hi apareixeran dues postures:
    Els poetes pròxims a la poesia de Maragall, basada en un llenguatge senzill, la sinceritat i la naturalitat al tractament dels temes.
    Els partidaris de connectar amb els moviments europeus més innovadors, cosa que implicava la posada en pràctica d’un llenguatge més rigoròs i d’uns temes menys espontanis.
    Entre tots els poetes destaca Joan Maragall.
  • Period: to

    Narrativa Modernista

    El final del segle XIX està marcat per la crisi de la novel·la a Europa després de l'hegemonia del realisme i el naturalisme i per un cert revifament del conte i la novel·la curta. Com a conseqüència, els autors es caracteritzaren per adoptar un model híbrid.
    Cal destacar la figura de Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert). Algunes de les seues obres més reconegudes són el recull de contes Drames rurals (1902) i la novel•la Solitud (1905).
  • Period: to

    Noucentisme (1906-1923)

    Des de l'any 1906 fins al 1923, el Noucentisme esdevé el moviment literari hegemònic a Catalunya.
    Es diferencia en dos punts del Modernisme: en el camí per a dur a terme aquesta modernització i en l'estreta relació que establiren amb la classe dirigent. La burgesia posà en marxa un programa de reformes que pretenia modernitzar i nacionalitzar la societat. Per a fer-ho necessitaven el suport d'intel·lectuals i artistes que difongueren el seu programa renovador.