-
Feb 26, 1042
Sanç I d'Aragó
Sanç Ramires (v. 1042 – 4 de juny de 1094). Rei dels Aragonesos i dels Pamplonesos (1076-1094).
Considerat tradicionalment com a rei d'Aragó des del 1063, any de la mort del seu pare. -
Mar 12, 1050
felicia de Roucy
Va ser reina d'Aragó
ille Hilduino III de Ramerupt i d'Adela de Roucy, va casar cap a 1070 amb Sancho Ramírez, rei d'Aragóals , va tenir com a fills a fonso I i a Ramiro II; aquests dos últims van regnar a Aragó després del seu germanastre, Pedro I, fill del primer matrimoni de Sancho Ramírez amb Isabel d'Urgel, qui va morir sense descendència.
Roucy va morir a+Barcelona al 1094
Va morir a Barcelona al 1094 -
Jan 13, 1053
Gerberga de Provença
Gerberga de Provença (? - ~1112) fou comtessa de Provença (1093-1112). Filla del comte Guifré I de Provença i la seva esposa, Dolça de Gavaldà. Fou germana del comte Bertran I de Provença i era néta per línia materna de Bertran II de Gavaldà. A la mort del seu germà Bertran fou nomenada hereva del comtat de Provença. Es casà vers el 1073 amb Gerbert de Gavaldà, fill de Berenguer de Rodés. El seu matrimoni amb Gerbert de Gavaldà suposà l'inici d'una nova branca dinàstica al comtat de Provença -
Feb 22, 1053
Ramóm Berenguer II de Barcelona
Ramon Berenguer II dit el “Cap d'Estopes” (1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu 1082), comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082). -
May 28, 1055
Gerbert de Gavaldà
Gilbert de Milhau o Gilbert o Gerbert de Gavaldà (Milhau, Llenguadoc 1055 - 1111, vescomte de Milhau, i de Lodeva, comte de Gavaldà i comte consort de Provença 1073-1111.
Fou el fill de Berenguer de Rodés, vescomte de Rodés i de Milhau, i d'Adela de Carlat, vescomtessa de Carlat i de Lodeva. -
Jul 28, 1060
Mafalda de Pulla-Calàbria
Mafalda de Pulla-Calàbria 1060- Girona 1108, comtessa consort de Barcelona 1078-1082 i vescomtessa consort de Narbona 1082-1106. -
Nov 11, 1082
Ramón Berenguer III de Barcelona
Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, Comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131, dit el Gran, fou comte de Barcelona i Girona 1097-1131, comte d'Osona 1097-1107 i 1111-1131, comte de Besalú 1111-1131, comte de Provença 1113-1131 i comte de Cerdanya 1118-1131 -
Apr 24, 1086
Ramir II d'Aragó
24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157, rei d'Aragó, comte de Ribagorça i comte de Sobrarb (1134-1137). Va ser bisbe de Roda-Barbastre (1134). -
Jul 25, 1095
Dolça de Provença
(Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127), comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127) -
Feb 19, 1101
Ramón Berenguer VI de Barcelona
Barcelona, 1101-1102 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162.fou comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça (1137 - 1167). -
Apr 17, 1103
Agnès de Poitires
Agnès de Peitieu, també coneguda com a Agnès de Poitiers i Agnès d'Aquitània (1103-1159) fou reina d'Aragó i mare de la reina Peronella d'Aragó. -
Jun 29, 1136
Petronella d'Aragó
Osca 29 de juny de 1136-Barcelona, 15 d'octubre de 1173 fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona -
Aug 3, 1150
Casament de Ramón Berenguer IV i Peronella d'Aragó
El Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella es va celebrar l'agost del 1150 a Lleida.
Amb aquesta unió es van unir els comtats catalans amb Aragó. -
Mar 13, 1154
Alfons el Cast, primer rei de la Corona d'Aragó
Vilamajor del Vallés 1154,Perpinyà 1196 -
Period: Jan 1, 1160 to Oct 12, 1492
Catalunya disn la Corona d'Aragó
-
Sep 12, 1213
Batalla de Muret
Va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats.
Simó de Montfort va guanyar la batalla, en la qual va morir Pere el Catòlic. La batalla de Muret va ser un pas clau per la dominació de la frencesa sobre Occitània i la fi de l'expansió catalana en aquesta regió. -
May 11, 1225
Tractat de Corbeil
El Tractat de Corbeil és un acord signat a Corbeil entre Lluís IX de França i el Rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, com a conseqüència de la batalla de muret que enfrontà l'exèrcit francès a les tropes occitanes.
Es va signar l'11 de maig de 1258. Per aquest tractat la filla de Jaume I, Elisabet, es casaria amb Felip, hereu de Lluís IX; el rei francès, com a hereu de Carlemany, renunciava als drets sobre els Comtats Catalans; -
Mar 30, 1282
Vespres Sicilianes
La noblesa i les elits dominants a l’illa, molt receloses de les seves institucions i costums polítics, van iniciar una revolta amb complicitat entre les classes populars contra les guarnicions franceses, el dilluns de Pasqua -
Jan 5, 1287
Conquesta de Menorca
És la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades, duta a terme en el marc de la campanya militar de confiscació del Regne de Mallorca, durant la croada contra la corona d'Aragó. L'operació militar s'inicià el 5 de gener del 1287, fou comandada pel mateix rei Alfons III d'Aragó, i finalitzà en tal sols 12 dies. -
Jun 10, 1323
Conquesta de Sardenya
Va ser dirigida per Jaume el Just entre 1323 i 1326. La conquesta de Sardenya era un objectiu vital per garantir l’estabilitat i les rutes comercial cap orient, ja que fins aleshores Sardenya es trobava sota l’òrbita de la República de Gènova, la gran rival comercial i militar dels catalans pel domini del Mediterrani occidental. -
Nov 18, 1348
Pesta Negra
Va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351) i va provocar la mort d'aproximadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendor. -
Jun 24, 1412
Compromís de Casp
Fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà (mort el 1410). Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables, van decidir que seria el castellà Ferran de Trastàmara, dit el d'Antequera.
