LA REVOLUCIÓ FRANCESA

  • Estats Generals

    Estats Generals
    Tot comença al març quan es proclamen el·leccions on surten escollits representats de cada grup estamental. Al 5 de maig es reuneixen tots a Paris, als Estats Generals. Allà es prenen decisions democràticament, tot hi que cada estament disposa d'un sol vot. Cansats de que la noblesa i el clergat no vulguin fer canvis i que els seus vots 2 contra 1, tot hi ser un persentatge molt insignificatiu en la poblacio, sempre bencin al tercer estament; Aquest, decidideix no participar als Estats Generals.
  • Period: to

    Revolució Francesa

  • Period: to

    Monarquia parlamentària

  • Presa Bastilla

    Presa Bastilla
    Gran símbol dels reis de frança. Pels francesos simbolitza horror. La Bastilla era una presó francesa. En aquesta manifestacó va nèixer la bandera tricolor. Un grup de revolucionaris que volien desafiar al rei i als senyors faudals la van atacar, i es considerà que allò fou l'inici de la revolució. s’escriu una nova consitució on tots els homes son considerats totalment iguals i deia que la sobirania era de la nació, no es mencionava al rei. L’asamblea nacional feia de portantveu.
  • Jurament del Joc de Pilota

    Jurament del Joc de Pilota
    Tal i com he dit anteriorment, els representats del 3r estat, cansats de sentir-se silenciats, decideixen sortir dels Estats Generals, ja que al cap i a la fi, el seu vot no tenia valor. Tots aquests representants van manifestar el seu descontent aixecant un braç. És un moment molt simbòlic, és un estat de rebeldia.
  • La gran por

    La gran por
    Revolta antisenyorial desencadenada a França als inicis de la revolució, consistent en l'assalt dels castells i monestirs i la crema dels arxius que contenien la documentació sobre la percepció dels drets feudals. La causa foren els rumors que, entre el 20 de juliol i el 6 d'agost, es difongueren pel camp francès i que parlaven de la invasió de tropes estrangeres o de bandits contractats pels nobles per tal de reprimir les revoltes.
  • Declaració dels drets

    Declaració dels drets
    Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució.
  • Trasllat de Versalles a Paris

    Trasllat de Versalles a Paris
    5 d’octubre les tropes reals s’acosten al poble, les dones van a exposar les seves queixes al rei, anaven equipades amb ganivets i estaven molt fortes, eren dones de barris pobres que patien la falta de pa i productes. el rei s’en adona que no pot serguir amb aquesta situació i accepta anar a viure a París pero el poble segueix estant descontent i acampa davant de palau reial. Unes dones entren al palau demanant la mort de la reina i van tallar el cap dels guardes i els van posar en pals.
  • L'arribada dels reis a Paris

    La reina va aconsegueix escapar i salvar la seva vida. El rei i la reina son obligats a anar a viure a París juntament amb els caps decapitats dels guardes. L’assemblea nacional també es transporta a parís, i hi haurà una nova democràcia i noves lleis.
    França es va convertir en una monarquia constitucional, i el rei havia de compartir decisions amb els revolucionaris.
  • FUGIDA DE VERENNES

    FUGIDA DE VERENNES
    la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy al nord-est de França, un baluard monàrquic des del qual el rei esperava dirigir una contrarevolució; tanmateix, en arribar a Varennes, Lluís XVI i la seva família foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París. D'ençà dels fets de Varennes, l'hostilitat popular contra la Monarquia i contra les persones de Lluís XVI i de Maria Antonieta va anar creixent.
  • L'AIXECAMENT DEL 10 D'AGOST

    L'AIXECAMENT DEL 10 D'AGOST
    Va tenir lloc una revolta , van assaltar el palau de Tulleres on dirigien la revolta els culottes. Amb unes noves el·leccios es destitueix Lluis XVI
  • Period: to

    República democràtica

  • CONVENCIÓ NACIONAL

    CONVENCIÓ NACIONAL
    fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795). Després de la seva dissolució, el poder passà al Directori.
  • LA VICTÒRIA DE VALMY

    LA VICTÒRIA DE VALMY
    fou enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria. Tanmateix fou una victòria estratègica de l'exèrcit revolucionari francès que permeté la supervivència de la Revolució Francesa i com a tal és considerada una de les batalles més decisives de la història de l'Europa moderna.
  • JUDICI DEL REI

    JUDICI DEL REI
    Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat
  • CONSTITUCIÓ ANY I

    CONSTITUCIÓ ANY I
    Document creat pels jacobins, basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència. El govern que va succeir a la seva promulgació va ser presidit per Robespierre i inclou entre els drets de l'home i del ciutadà el tan discutit dret de rebel·lió, com a conseqüència de tots els altres drets.
  • DICTADURA DE ROBESPIERRE

    DICTADURA DE ROBESPIERRE
    La dictadura personal de Robespierre, que com a dirigent del govern excepcional, suspesa l'Acta Constitucional, per les circumstàncies que vivia el país, concentra en les seves mans els poders executiu, legislatiu i judicial. Finalment, les necessitats de la guerra porten a un creixent intervencionisme econòmic. Totes aquestes mides fan créixer una oposició cada vegada més gran contra la dictadura. A partir de la tardor de 1793 la situació bèl·ica comença a millorar.
  • 9 TERMIDOR

    Al juliol de 1794, el 9 Termidor, un cop d’Estat de la burgesia moderada acaba amb Robespierre.
    L’Hôtel de Ville havia caigut sense combatre en mans de les tropes de la Convenció.