-
JACQUES NECKER
Va ser un financer i polític suís del segle XVIII.
Va morir el 9 / 4 / 1804 -
JEAN-PAUL MARAT
Va ser un científic i metge francès que va realitzar gran part de la seva carrera a Anglaterra, però sobresurt i és més conegut com a periodista i polític durant la Revolució francesa. Se'l va identificar amb l'ala esquerrana de la Revolució, els jacobins, i la seva apassionada defensa del Terror li va portar a ser assassinat per Charlotte Corday, una jove girondina. Va morir el 13 / 7 /1973 -
DUCOS
Va ser un polític, eclesiàstic, assagista i acadèmic francès, un dels teòrics dels constitucions de la Revolució francesa i de l'era napoleònica.
Va morir el 1816. -
EMMANUEL-JOSEPH SIEYÈS
Va ser un polític, eclesiàstic, assagista i acadèmic francès, un dels teòrics de les constitucions de la Revolució francesa i de l'era napoleònica.
Va morir el 20 / 6 / 1836 -
JACQUES PIERRES BRISSOT
Va ser un escriptor i dirigent polític francès que va liderar als Brissotins o girondinos durant la Revolució francesa.
Va morir el 31 / 10 / 1793 -
ROBESPIERRE
Va ser un dels més prominents líders de la Revolució francesa, diputat, president de la Convenció Nacional en dues ocasions, cap indiscutible de la facció més radical dels jacobins i membre del Comitè de Salvació Pública, entitat que va governar França durant el període revolucionari conegut com el Terror blanc.
Va morir el 28 / 7 / 1794 -
GEORGES-JACQUES DANTON
Va ser un advocat i polític francès que va exercir un paper determinant durant la Revolució francesa i el tarannà de la qual contemporizador va ser atacat pels diferents partits en pugna. És considerat per alguns historiadors com la força principal que va impulsar la caiguda de l'Antic Règim i l'establiment de la Primera República Francesa, en la jornada del 10 d'agost. -
CHARLOTTE CORDAY
Va ser un personatge de la Revolució francesa, seguidora del partit dels girondinos, famosa per haver assassinat a Jean-Paul Marat.
Va morir el 17 / 7 /1973 -
NAPOLEÓ BONAPARTE
Va ser un militar i estadista francès, general republicà durant la Revolució i el Directori, i artífex del cop d'estat del 18 de brumario que el va convertir en primer cònsol de la República l'11 de novembre de 1799. Va ser a més cònsol vitalici des del 2 d'agost de 1802 fins a la seva proclamació com a emperador dels francesos
Va morir el 5 / 5 / 1821 -
CREACIÓ ESTATS GENERALS
La monarquia françesa, a punt de la bancarrota i arreconada per la aristocràcia regionalista pensava trobar una forma de salvació creant els Estats Generals. És considera l'inici de la Revolució Francesa. -
PRESA DE LA BASTILLA
La destitució de Jacques Necker com a ministre de finances i els rumors sobre preparatius militrars provoquen aixecament armat dels parisins que es van apropiar de fusils, canyons i volten la presor de la Bastilla, símbol del despotisme. -
DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ
La noblesa i el clergat rivalitzarán per demanar l'abolició dels seus privilegis -
MARXA SOBRE VERSALLES
Donada la resistència del rei a sancionar la declaració de drets, les dones del mercat de les Halles van encapçalar una marxa sobre Versalles que acabava en l'assalt del Palau reial. Lluis XVI i Maria Antonieta accedeixen a acompanyar a Paris a les dones per instal·lar-se a les Tulleríes -
FUGIDA DEL REI AVORTADA A VARENNES
Sentint-se presoners en les Tullerías, el rei, la reina i els seus fills emprenen la fugida disfressats, segons un pla elaborat pel diplomàtic suec Fersen. Després d'un dia de viatge cap al nord, són descoberts i detinguts a la localitat de Varennes, i d'allí retornats a París, on reben una gèlida acollida. -
EL REI JURA LA CONSTITUCIÓ
El text manté la Monarquia i concedeix el dret de vet a un rei amb poders limitats. L'Assemblea Constituent es dissol i, després d'unes eleccions de caràcter censatari a les que no poden presentar-se els diputats sortints. -
LA CONVENCIÓ I EL TERROR
Els fets que teien lloc a França van aterrir el monarques europeus, que veien perillar els seus trons. Organitzar el que seria la seva primera coalició contra els revolucionaris françesos.
Luis XVI, a pesar d'haver jurat la consitució forçat, va intentar fugir però va ser descovert i acussat de traïció. El poble va a atacar el palau de les Tulleries i la familia reial va ser capturada.
La caiguda del rei va començar amb la 1ª República Francesa.
La convenció: Girondis/Jacobins -
FRANÇA DECLARA LA GUERRA A ÀUTRIA
A instàncies de Lluís XVI, que en secret la recerca la derrota dels seus exèrcits, l'Assemblea declara la guerra «a rei d'Hongria i de Bohèmia», per donar la impressió que no ho fa contra el poble austríac. Només Robespierre i una minoria de diputats de l'esquerra s'oposen. -
DERROCAMENT DE LA MONARQUIA
La revolta coordinada per les seccions parisenques amb l'ajuda dels federats arribats de Marsella desemboca a la presa per les armes i amb un fort vessament de sang de l'palau de les Tullerías. El rei i la seva família es refugien en l'Assemblea Legislativa, i una Comuna Insurreccional es fa amb el control de l'Ajuntament de París. L'Assemblea suspèn provisionalment a rei i convoca una Convenció Nacional. -
MASSACRES A LES PRESONS
Les notícies alarmants sobre l'avanç dels aliats cap a París serveixen de pretext per a l'organització de piquets de degolladors que, amb el suport de Marat des de la Comuna i amb la tolerància de Danton des del Ministeri de Justícia, assalten les presons i assassinen cruelment a presos, incloses persones de tanta rellevància en la cort com la princesa de Lamballe, amiga de la reina Maria Antonieta. -
ROBESPIERRE ENTRA AL COMITÈ DE SALUT PÚBLICA
La seqüela de el cop d'Estat és la renovació gairebé total de l'Comitè al començament de juliol. Danton i els seus són reemplaçats per un govern jacobí liderat per Couthon i Saint-Just. La incorporació de Robespierre, substituint a un diputat de menor rang, culmina l'arribada a el poder dels jacobins i suposa l'inici de la Terror. -
EL DIRECTORI
El cop d'estat de termidor va provocar la caiguda de Robespierre. Un any més tard la nova Constitució del 1795 va establir que el govern exerciciria un Directori format per 5 membre, va dur a terme l'anomenat Terror Blanc, la persecució dels líders i partidaris de l'etapa anterior. -
EXECUCIÓ DELS HERBERISTES
En la seva obsessió per eliminar a les «faccions», el Comitè de Salut Pública liderat per Robespierre deté els líders de el sector més radical de la revolució, encapçalats per Jacques Hébert, editor i redactor de l'popular diari Le Père Duchesne, i impulsa la seva condemna. -
COP D'ESTAT DE TERMIDOR
En la Convenció es forja una aliança entre el sector jacobí que se sent amenaçat per Robespierre i els diputats de la Plana, habitualment muts. La veu de Robespierre és feta callar quan intenta pronunciar un discurs, i ell i els seus principals col·laboradors són detinguts. Després d'un fallit intent de resistència a l'Ajuntament (pres a l'assalt per les tropes fidels a la Comuna) l'Incorruptible és guillotinat, al costat del seu germà, Saint-Just, Couthon i altres membres del seu entorn. -
NAPOLEÓN PREN EL PODER
Després d'un any en el qual els termidorians controlen la Convenció, i quatre de govern autoritari a través del Directori, té lloc el cop d'estat de l'18 de brumari, en el qual el general Napoleó Bonaparte, acabat de tornar d'Egipte, pren el poder com primer cònsol. França ja té el dictador reiteradament demandat per Marat. -
CONSOLAT I L'IMPERI
Napoleó va donar un cop d'estat que va posar fi al Directori. Va formar un Consolat per governar França de forma col·legiada i evitar dictadures com la de Robespierre.
Napoleó, però, va concertrar el poder i es va aprofitar del desig d'estabilitat dels francesos. -
INSTAURACIÓ DE LA REPÚBLICA
La Convenció es reuneix, declara abolida la Monarquia i proclama la República. Encara que amb prou feines el deu per cent dels francesos exerceix el seu dret a vot, es tracta del primer parlament de la història triat per sufragi universal masculí en un país important. -
EXECUCIÓ DE LLUIS XVI
Després de ser jutjat i condemnat per la Convenció, i fracassar tots els intents per salvar la vida, el rei és guillotinat a la plaça de la Revolució. El redoblament de tambors impedeix que se senti la seva veu. El botxí aixeca el cap davant una multitud commocionada, que ha conegut aquest mateix matí l'assassinat del diputat Le Peletier de Saint-Fargeau per un antic guàrdia de Corps. Les monarquies anglesa i espanyola se sumaran de seguida als països en guerra contra la República francesa. -
CREACIÓ EL TRIBUNAL REVOLUCIONARI
Les notícies dels revessos militars a Bèlgica creen un clima d'inquietud i indignació a París. Els diputats es reparteixen per les seccions per agilitzar el reclutament. Simultàniament s'amplia la llista de supòsits castigats amb la pena de mort. També es produeix un intent de revolta a París per part dels enragés, amb complicitats al Club dels Jacobins i la Comuna. En els dies següents la catòlica i monàrquica regió de la Vendée s'alça en armes contra la República. -
COP D'ESTAT JACOBÍ
L'aliança entre jacobins i els enragés amb suport de la Comuna mobilitza a les seccions de París contra els líders moderats de la Convenció. A el cap de tres dies de pols, durant els quals és assetjada per la Guàrdia Nacional, la Convenció cedeix i posa sota arrest domiciliari a vint-i dels seus membres i dos ministres. Al cap de pocs dies s'aprova la nova Constitució republicana, que mai entrarà en vigor. -
EXECUCIÓ DE MARIA ANTONIETA
La reina deposada és guillotinada després d'un simulacre de judici al Tribunal Revolucionari, durant el qual arriba a ser acusada de mantenir relacions incestuoses amb el seu fill. -
EXECUCIÓ DELS DANTONISTES
El Comitè compensa el seu cop contra l'ala esquerra amb un altre similar contra els anomenats «indulgents», que amb Danton al capdavant i Camille Desmoulins com a portaveu periodístic, reclamen la fi de Terror. Al costat d'ells seran guillotinats personatges diversos, com l'espanyol Andrés María de Guzmán. -
FESTA DE L'ÉSSER SUPREM
Convenció rendeix homenatge a la divinitat en una cerimònia en la qual Robespierre, en qualitat de president de l'Assemblea, exerceix com a pontífex per a escàndol dels sectors partidaris de l'ateisme i la descristianització.
