-
Convocatòria dels Estats Generals
Presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa , clergat i Tercer Estat. -
Creació de l'Assemblea Nacional.
Els representants del Tercer Estat es van erigir i es van comprometre a elaborar una constitució que reflectira la voluntat de la majoria dels francesos. -
Period: to
Assemblea Nacional Constituent
Va abolir els pilars de l'Antic Règim:
- Va decretar l'abolució del feudalisme
- Va promulgar la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà
- Va promulgar la Constitució del 1791. -
Jurament del Joc de pilota
El Jurament del Joc de pilota és un compromís d'unió a la sala del Joc de pilota a Versalles. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució.
Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort.
Per tal de celebrar l'esdeveniment, s'organitzà una subscripció nacional per la Societat dels Amics de la constitució, dita club dels Jacobins. -
Presa de la bastilla
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789. La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial.
El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. -
Declaració del Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa, especialment Rousseau i Montesquieu. -
Constitució del Clergat.
La Constitució Civil del Clergat va ser un conjunt de disposicions legislatives aprovades per l’Assemblea Constituent de França , sancionades per Lluís XVI, que regulaven la distribució dels oficis eclesiàstics, els nomenaments i la dotació del clergat -
Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana
És un text jurídic francès que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre del 1791 per Olympe de Gouges.
Fou el primer document a evocar la igualtat jurídica i legal de les dones respecte als homes; la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana fou redactada per tal de ser presentada a l'Assemblea nacional el 28 d'octubre del 1791 per ser-hi adoptada. -
Fugida de Varennes
Nom donat a la temptativa d’evasió de Lluís XVI de França amb la família reial (a la nit del 20 al 21 de juny de 1791). Preparada pel comte suec H.Axel de Fersen, amic de Maria Antonieta, hauria lliurat els reis a l’exèrcit del marquès de Bouillé i, en acabat, a la protecció d’Àustria. Reconegut per J.-B.Drouet, fill d’un mestre de postes, Lluís XVI fou tornat a París amb la seva família. La fugida desacredità el rei davant els revolucionaris. -
Primera Constitució francesa.
En un període de només 4 anys (1791-1795), la França revolucionària va veure com els diferents parlaments signaven tres constitucions diferents. Cada constitució responia a la conjuntura política en que va realitzar-se. Així, mentre la de 1791 ideològica era una aproximació al liberalisme (la seva finalitat principal era el trencament amb el passat), la de 1793 respondria a un avenç democratitzador jacobí i la de 1795 suposaria el triomf del liberalisme conservador. -
Period: to
Asemblea Legislativa
Va implantar noves lleis per implantar el liberalisme.
Va obligar a la noblesa a pagar impostos.
Va abolir l'organització gremial. -
La batalla de Valmy
Fou un enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria. Tanmateix fou una victòria estratègica de l'exèrcit revolucionari francès que permeté la supervivència de la Revolució Francesa i com a tal és considerada una de les batalles més decisives de la història de l'Europa moderna. -
Period: to
Conveció Girondina
La república va quedar en mans del girondins,representants del sector més moderat de la burgesia.
Va ser elegida pel sufragi universal masculí.
La Convenció va iniciar un judici contra Lluis XVI i la reina Maria Antonieta.Acusats de traició. -
Insurreció de la Vendée
La Insurreció de La Vendée va ser una insurrecció contra la Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates reialistes de Vendée (1793-94).
La causa immediata va ser una lleva general, la venda dels béns nacionals i els sermons dels capellans contrarevolucionaris.
Els insurrectes venceren a Châtillon-sur-Sèvre i a Vihiers, però foren derrotats a Nantes, La Gravelle, Angers, Le Mans i Savenay. Sotmesos a una repressió sagnant, s'acolliren a l'amnistia termidoriana. -
Execució de Lluís XVI i MªAntonieta.
Els jacobins van executar Lluís XVI a la plaça de la Concordia
Al rei se l'acusava de ser contrarevolucionari, d'intent d'abandonar el país en temps de guerra i d'alta traïció a França i al seu poble.
Maria Antonieta
Després de l’execució del rei va ser traslladada a la Conciergerie, seu del Tribunal Revolucionari, i separada dels seus fills. Fou executada a París l’any següent, el 16 d’octubre de 1793. El seu cap va ser mostrat al poble com un triomf de la Revolució. -
Period: to
Convenció Jacobina
El sector més radical de la burgesia va aconseguir el poder i la revolució va entrar en la seua fase més extrema.
És va promulgar una nova constitució que reconeixia la sobirania popular i el dret a la igualtat social. L'executiu va quedar en mans d'un Comité de Salvació Pública que va atorgar tot el poder a Robespierre. -
Llei de Sospitosos
Llei que va ser feta per Jacques-René Hébert, que demanava la detenció de tots els enemics de la Revolució(nobles, funcionaris...)i es castigaba amb preso i guillotina. (1973-1974) -
Llei de Maximum
La ley del máximum general va ser una llei promulgada durant la fase més radical de la Revolució francesa que va instituir un màxim per a preus,salaris i beneficis. -
Execució de Robespierre
Va ser un membre destacat del Comitè de Salvació Pública durant el període del Regnat del Terror. Arrestat el 1794, va ser executat a la guillotina, i el seu cos i els dels seus vint-i-un partidaris van ser esquarterats. -
Period: to
Directori
La burgesia moderada va tornar a prendre el control de la revolució. Es va anular les lleis jacobines i es va promoure el retorn dels exiliats a causa del Terror.
És va fer una altra constitució va otorgar el poder executiu al Directori i va restabir el sufragi censatari.
El nou Directori va viure en una inestabilitat permanent.
En plena crisi i en plena guerra contra les potències absolutistes, Napoleo Bonaparte, va protagonizar un colp d'Estat que va posar fi al Directori. -
Colp d'Estat de Napoleo.
El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. El cop d'estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais del carrer Chantereine de París, al voltant de la zona compresa entre l'actual Rue de la Victoire i la rue de Châteaudun. -
Period: to
CONSOLAT
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 9 de novembre de 1799 fins al 18 de maig de 1804.
El consolat es una etapa de la història de França.
Estava format per tres cambres, el Consell d'Estat, que projectava lleis; el Tribunal, que les discutia; i l'Assemblea Legislativa, que les votava. Es mantenia el sufragi popular, tot i que mutilat en llistes de notables. Els cònsols ostentaven el poder executiu. -
Coronació de Napoleó com a Emperador
La coronació de Napoleó és una pintura a l'oli realitzada per Jacques-Louis David el 1805 i que actualment s'exposa al Museu del Louvre de París. -
Period: to
Imperi Napoleònic
El Primer Imperi Francès, conegut com a Imperi Napoleònic, el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
El terme es refereix al període entre 1804 i 1814,que va final del Consolat fins a la Restauració de la monarquia borbònica, posteriorment va viure un epíleg conegut com el període dels Cent Dies, de l'1 de març de 1815 a l'abdicació final de Napoleó.
És tracta d'un període de la història de França molt marcat per diferents guerres -
Batalla de Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. -
Tractat de Fontainebleau
El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal. -
Batalla de Leipzig
La batalla de Leipzig es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.
És considerada com la batalla més gran a Europa abans de la Primera Guerra Mundial, amb la participació de vora 500.000 tropes. -
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició. -
«Los Cien días» de Napoleó.
El periodo conocido como los Cien Días o Campaña de Waterloo, comprende desde el 20 de marzo de 1815, fecha del regreso de Napoleón a París desde su exilio en Elba, hasta el 28 de junio de 1815, fecha de la segunda restauración de Luis XVIII como rey de Francia. Este periodo pone fin a las llamadas Guerras Napoleónicas, así como al imperio francés de Napoleón Bonaparte.
«El Gran Pilar del Triunfo», un cartel satírico sobre el regreso de Napoleón desde Elba .
