-
Convocatòria dels estats generals
El rei convoca els Estats Generals per a tractar el tema financer.
Els Estat Generals de França no es convocaven desde 1614. En aquesta reunió hi formen part els tres estaments: el clergat, la noblesa i el representant del poble. Els Estats Generals es van convocar amb el propòsit de tractar eltema financier. Però, en realitat, va servir per a que el tercer estat reclames reformes polítiques mitjançant els "Quaderns de Queixes". -
Period: to
Revolució Francesa
-
Assamblea Nacional Constituent
L'Assamblea va fer diferents eleccions que van canviar la situació política i social del país. L'Assamblea Nacional Constituient tenia la finalitat de redactar una constitució per organitzar la monarquia francesa. En aquesta convocatoria hi formaven part els tres estaments. Per aquest motiu, es van aprovar:
-La declaració dels Drets del Home i del Ciutadà (1789)
-La suspensió del feudalisme
-La constitució civíl del clergat
-la constitució francesa (1791) -
Presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789. La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. «Fortalesa del secret, i lloc sense justícia, la Bastilla va ser la primera cita de la Revolució». -
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (en francès: La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa. -
Festa Nacional de la Federació
La Festa Nacional de la Federació es l'aniversari de la Presa de la Bastilla. Lluis XVI va presentar el jurament de la Nació i la llei. Quan el poble va començar a cantar el Te Deumm, el rei va marxar; llavors la multitud va començar a abraçar-sen hi ha elogiar a ells mateixos i el rei. -
Fuga de Varennes
La indecisió de Lluís XVI davant dels fets de la Revolució havia estat una de les causes de que s'hagués obligat la família reial a traslladar-se des del Palau de Versalles al Palau des Tuileries a París. Lluís XVI havia quedat com emocionalment paralitzat, i començà a permetre a Maria Antonieta la presa de decisions importants. El dia 20 de juny de 1791, sortí de París un carruatge on hi viatjaven Elisabet, Maria Antonieta i Lluís XVI mateix, disfressats de criats. -
El Rei jura la Constitució
La Constitució va ser jurada pel rei Lluis XVI el 14 de setembre de 1791 però va ser promulgada per l'Assamblea Constituient el 3 de setembre de 1791.
En aquest document es pot apreciar les idees següents:
- Llibertat de pensament i de premsa.
- La llibertat religiosa.
- Sistema de classes, suprimeix la noblesa i les distincions hereditàries s'estableix el lliure accés als oficis i funcions.
- S'instaura la divisió de poders legislatius, jurídics i executius. -
Començament de l'Assamblea Legislativa
Dintre de l'Assamblea Legislativa havia tres grans grups:
Els dretans (263 diputats) : eren els més moderats defensors de la Monarquia constitucional.
Els esquerrans (163 diputats) : dividits en jacobins i gerondins, partidaris de la revolució i la republicà. Tots els diputats volien expandir la idea de llibertat per Europa.
La resta (uns 300 diputats) : equidistants entre tots dos extrems.
Els jacobins van buscar de reformar la constitució, reduint els poders del rei. -
La comuna insurreccional derrota al rei
Sistema de govern revolucionari instal·lat a París, com a conseqüència de la Revolució Francesa. La "segona revolució " va ser per la causa de l'assalt al palau de Tulleires. Lluis XVI va ser distituit del seu càrrec. El rei va buscar la protecció de l'Assemblea Legislativa, però va ser suspès de les seves funcions constitucionals i detingut amb la seva família. -
Mort de Robespierre
Els ciutadans, cansats de les morts injustes de Robespierre desideixen fer-lo anar a la guillotina. Robespierre volia aconsegui el poder del poble, per aquest motiu acusava i portava a la guillotina a milers de persones. Robespierre ( també anomenat el Incorruptible) va dir que s'havia d'elegir un dictador absolut, es a dir que França seria una monarquia autoritària. Robespierre va assumir tot el poder fins que els seus partidaris el van enviar a ell mateix a la guillotina.
