-
Period: to
Revolució Francesa
Molts sectors socials de França es mostraven descontents per la situació econòmica i social. En conjunt, el tercer estar rebutjava un sistema que el marginava i que li feia suportar totes les càrregues econòmiques. A les ciutats el preus pujaven i els salaris no asseguraven la supervivència de gran part dels estaments més baixos. Encoratjada per les idees il·lustrades, propugnava la igualtat davant les lleis i impostos. -
Period: to
Estats Generals
Eren assemblees convocades pel Rei de manera excepcional i a la qual acudien representants dels anomenats tres estaments: el clergat que conformava el Primer Estat, la noblesa que constituïa el Segon Estat i els representants de les ciutats que disposaven de consistori, és a dir; el Tercer estat.
Eres els únics amb capacitat d'aprovar impostos nous. -
El Joc de pilota
El joc de la pilota es quan el rei va firmar la consitució davant de sa pressió del tercer estat i alguns nobles i clergat per acabar amb sa Monarquia Absoluta. Es va fer en el Pavelló de la Pilota i varen jurar no anar-se fins obtenir sa consitució. -
Period: to
L'Assamblea Nacional Constituent
Estava compost pel tercer estat junt amb algun noble i clergat. Les manifestació d'aquesta assemblea va començar per que volien tenir un vot per cap i no anaven a parar fins a tenir una constitució, també prenien mesures per acabar amb l'Antic Règim.
Varen conseguir una consitució lliberal on havia separació de poders i havia sufragi censatari
L'executiu ho tenia el Rei, el legislatiu el Parlament i el judicial era independent (tribunals). -
Presa de la Bastilla
La bastilla era una fortalesa que protegia el costat oriental esquerra de la ciutat de París, s'utilitzaba com una presó per a la gent que anava en contra del rei.
La Presa de la Bastilla és considerada com l'esclat de la Revolució Francesa, originant quan un poble descontent per les males condicions imperants es va alçar en armes contra el rei Lluís XVI i els representants de la Corona. La gent va anar allí i varen alliberar als presos. -
La gran por
Quan els camperols es varen enterar de l'assalt de la Bastilla es varen revoltar i . Els camperols, que van assaltar castells senyorials, van cremar-ne les escriptures de propietat i van exigir l’abolició dels drets senyorials. -
Declaració de Drets de l'Home i del ciutadà
Estableix una sèrie de llibertats i de drets i la igualtat de tots els ciutadans davant la llei -
Period: to
Monarquia Constitucional
L'Assamblea Legislativa va redactar un seguit de lleis per implantar el liberalisme econòmic i polític. També el dret a la propietat provada, la igualtat davant els impostos i la llibertat econòmica. L'església va ser considerada béns nacionals i venudes i es va obligar a jurar fidelitat a la Constitució. -
Fugida a Varennes
Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy al nord-est de França, un baluard monàrquic des del qual el rei esperava dirigir una contrarevolució; tanmateix, en arribar a Varennes, Lluís XVI i la seva família foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París. D'ençà dels fets de Varennes, l'hostilitat popular contra la Monarquia. -
Constitució del 1791
Fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. Estableix que la sobirania resideix en la nació i ja no en el rei, que es titula "rei dels francesos". Proclama la llibertat de pensament i de premsa. -
Period: to
Republica Girondina
Els girondins dirigits per Brissot, tenien majoria en la Convemció. Amb la proclamació de la Republica i amb el sifragi universal consideraven que la revolucio s'havia acabar.
Pero els jacobins volien una revolució més popular que avancés cap a la igualat social.
També discrepaven en relació amb la monarquia i els girondins volien castigar al rei. -
Batalla de Valmy
Enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria. Tanmateix fou una victòria estratègica de l'exèrcit revolucionari francès que permeté la supervivència de la Revolució Francesa i com a tal és considerada una de les batalles més decisives de la història de l'Europa moderna. -
Lluis XVI guillotinat
Els girondins volien castigar al rei, però temien que executar-lo radicalitzés el procés revolucionari, i els jacobins el volient jutjar, condemnar i ajusticiar aixi què el varen mandar a sa pressió popular i posteriorment el guillotinen, més tar, a la reina. -
Period: to
El terror (república jacobina)
Els jacobins volen fer una nova Consitució que reflectia els principis de la democràcia social: sobiramia popular i sufragi universal i elimina els drets feudals. Els jacobins eren els revolucionais més radicals i aquesta època se li diu "El terror".
El terror: els sospitosos d'accions contrarevolucionàries eres detinguts, jutjats sumàriament per tribunals populars i en molts casos, ajusticiats -
Execució de Robespierre
Després d'abusar del seu poder i per la llei dels sospitosos, comença a executar a moltes persones incloent a amics seus revolucionaris. Acaba sent un dictador. -
Final de la revolució
És va dur a terme un cop d'Estat de Brumari, encapçalat per Bonaparte, que el va col·locar en el poder, després del qual va posar fi a la Revolució Francesa.
França torna a tenir una republica i fins d'aqui, no tornen a tenir monarquia
