-
ESTATS GENERALS
Els estats generals de França, van ser una important institució representativa del regne,en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representats de cada estament social. Van ser una institució que representava als tres estats: noblesa, clergat i la resta del poble. -
Period: to
REVOLUCIÓ FRANCESA
-
Period: to
MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
-
JURAMENT DEL JOC DE LA PILOTA
El Jurament del joc de pilota és un compromís d'unió pres a la sala del Joc de pilota, a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França. Per fer front a les pressions del rei de França, Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte va ser molt fort. -
PRESA DE LA BASTILLA
El 14 de juliol de 1789 va ser el dia que Bastilla és presa per assalt pels Parisencs, és en aquell moment que es considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. -
LA GRAN POR
Els camperols van deixar de pagar els impostos senyorials, I es van començar a estendre rumors. Els nobles estaven organitzat partides de bandolers per castigar a tots el que no havien pagat impostos. Aleshores es va propagar el pànic entre els camperols, que van assaltar castells senyorials, van cremar les escriptures de propietat i van exigir l’abolició dels drets senyorials. -
DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I EL CIUTADÀ
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució.
Les fonts d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa especialment de Rousseau i Montesquieu. -
TRASLLAT DEL REI A LES TULLERIES
Del 5 al 6 d'octubre de 1789, va ser quant els reis van ser obligats a abandonar Versalles i traslladar-se a París, a l'antic palau de les Tullerías. Era una manera de mostrar als monarques que la seva sobirania ja no era absolut, estaven sota el control del poble. -
FUGIDA DE VARENNES
La Fugida a Varennes, és va esdavenir durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791, fou un episodi en el qual Lluís XVI i la familia reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy al nord-est de França, però en arribar a Varennes, van ser reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París. -
ASSALT AL PALAU REIAL I DETENCIÓ DEL REI
El 10 d'agost de 1792, aprofitant un imprudent manifest del duc de Brunswick que amenaçava de destruir la ciutat de París si s'exercia violència contra el rei Lluís XVI, provoca que les masses populars de París assaltin el Palau Reial.
Els mateixos populars retenen al rei per poder-lo jutjar i destituir-lo, del seu poder. -
Period: to
REPÚBLICA DEMOCRÀTICA
-
MASSACRE DE SETEMBRE
Les Massacres de setembre fan referència a una sèrie de judicis i execucions que es van desenvolupar del 2 al 7 de setembre de 1792. És un dels episodis més foscos de la Revolució francesa. Aquestes execucions no només es van dur a terme a París, les van patir també en altres ciutats del país, com per exemple a Orleans, Meaux o Reims, encara que no van ser tant exagerades com a París. -
Convenció Girondina
La convenció Girodnian, va obrir les seves sessions el 20 de setembre de 1792. Immediatament, el dia 21, va abolir la monarquia, i el 22 va proclamar la República. Els tres grups polítics més importants que estaven representats en la Convenció eren els girondins, jacobins o muntanyesos i els homes de la plana. -
El comitè de salvaci´ó pública
Va ser un govern francès creat entre el 5 i el 6 d'abril de 1793 per els convencionals Maximin Isnard (diputat girondí) i Georges-Jacques Danton. El moviment revolucionari estava amenaçat per contrarevolucionàries de la propia França. Mentre el Comitè lluitava per salvar aquests perills, el seu poder anava en augment. A causa de la debilitat de la Convenció ia les nombroses amenaces que aguaitaven França, aquest va passar a ser el principal òrgan de govern del país. -
La convenció muntanyesa
Els muntanyencs jacobins van governar des de juny de 1793 fins a juliol de 1794, van imposar el Regnat del Terror i van fer ús del seu poder en el Comitè de Salvació Pública, per reprimir tota oposició al govern amb una violència implacable. -
Constitució
La Constitució, o Acta Constitucional, de 1793, és en un “compromís entre la democràcia representativa i la democràcia directa”. Va ser creada pels jacobins, basada en la democràcia social:
- sobirania popular
- sufragi universal directe
- atenció preferent al dret a l'existència.
El govern que va succeir a la seva promulgació va ser presidit per Robespierre. -
El TERROR
Fou una etapa entre el 2 de setembre de 1793 i el 28 de juliol de 1794. Va ser un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre institucions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina. Iniciat amb les Massacres del 2 de setembre. Va ser durant els mesos de juny i juliol de 1794 quan es visqué la "Grande Terreur" a la capital Francesa. -
CAIGUDA DE ROBESPIERRE
La Convenció va ordenar l'arrest de Robespierre, Couthon, Saint-Just, Le Bas i Hanriot. Per altre banda la Comuna arribara per alliberar els presoners. En resposta, la Convenció cridà l'exèrcit de Barras. A l'ajuntament es trobaven refugiats Robespierre i els seus seguidors. La Convenció va declarar-los proscrits, amb la qual cosa podien ser executats en vint-i-quatre hores sense judici. Així va ser al següent dia Robespierre i els seus seguidors van ser executats a la guillotina. -
Nou Codi Civil
Un nou projecte de Codi Civil és presentat per Cambacéres, aquesta vegada simplificat amb només 297 articles. Encara que solament es voten els 10 primers. -
La mort de Maria Antonieta
Maria Antonieta d'Habsburg, Reina de França i de Navarra, va ser executada a París el dia 16 d'octubre de 1793. Va ser gillotinada davant de tot el poble de París i més tard el seu cap va ser mostrat al poble com un triomf de la Revolució.
