-
Period: to
La Monarquia Constitucional
Monarquia Constitucional Tenia el suport de la burgesia conservadora que aspirava a arribar a un acord amb el rei i amb els privilegiats per abolir l'Antic Règim i imposar un liberalisme restringit (censatari) -
Period: to
Assemblea Constituent
Va iniciar un procés reformista per abolir l'Antic Règim i convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària. -
PRESA DE LA BASTILLA
És un esdeveniment de la Revolució Francesa,símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial.El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. -
ABOLICIÓ DEL FEUDALISME
L’Assemblea Nacional Constituent francesa va respondre a la “Gran Por” amb el Decret d’Abolició del Sistema Feudal, votat la nit del 4 d’agost de 1789. D’aquesta manera es suprimien les prestacions personals i la resta dels privilegis feudals (delmes, drets de caça, monopolis senyorials, etc.) i es va declarar la igualtat a l’hora de pagar impostos. -
DECLARACIÓ DELS DRETS
En francès:''Déclaration des droits de l'homme et du citoyen'', aprovada per la Asamblea Nacional Francesa. Un document fonamental per la Revolució Francesa,defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius.Les fonts d'influència son els pensadors de la Il·lustració francesa (Rousseau i Montesquieu) i la Declaració d'Independència d'Estats Units (1776). -
ASSAMBLEA CONSTITUENT
En francès: Assemblée constituante o Assemblée nationale constituante.És la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 20 de juny de 1789, data que es té com la del naixement del sistema representatiu. -
FUGIDA DE VARENNES
un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy al nord-est de França, un baluard monàrquic des del qual el rei esperava dirigir una contrarevolució; tanmateix, en arribar a Varennes, Lluís XVI i la seva família foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París. -
CONSTITUCIÓ
Va ser la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 14.Contenia la reforma de l'Estat francès,configurada com una monarquia constitucional. -
Period: to
Assemblea Legislativa
Després de l'aprovació de la Constitució del 1791,es va formar una Assemblea Legislativa en la qual es van redactar noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans, prohibir la tortura, obligar la noblesa a pagar impostos i abolir els gremis, Per defensar les conquestes de la Revolució davant dels defensors de l'absolutisme, es va crear un nou exèrcit (Guàrdia Nacional). -
ASAMBLEA LEGISLATIVA
Va ser creada per la Constitució de 1791, i va succeir a l'Assemblea Constituent. Al decidir esta que cap dels seus membres podria ser triat, va quedar formada per hòmens nous i representava majoritàriament a la burgesia rica, al ser el sufragi censatari. Dins de l'Assemblea Legislativa hi havia tres grans grups.(Els més moderats ''la dreta'',''l'esquerra'' menys nombrosa i la resta que formaven part del centre). -
Period: to
República democràtica
Davant la negativa del monarca i dela privilegiats a acceptar els canvis revolucionaris, la burgesia radical i la burgesia radical i els sectors populars van proclamar la República. A més, van emprendre una transformació més profunda de la societat en un sentit democràtic (sufragi universal masculí) i igualitari (lleis socials). -
ASSALT AL PALAU REIAL
Els revolucionaris van assaltar el palau, obligant al monarca a refugiar-se a l'Assemblea Legislativa, on seria empresonat mentre es convocaven eleccions per a la formació d'un nou règim. -
REPÚBLICA FRANCESA
fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
La República va durar fins que, el 1804, Napoleó va proclamar-se emperador, cosa que donà origen al I Imperi (1804-1814)
Els governs de la República van ser:
La Convenció Nacional: 1792-1795
El Directori: 1795-1799
El Consolat: 1799-1804. -
Period: to
Convenció
La Convenció Nacional és una Assemblea constituent elegida per sufragi universal masculí per redactar una nova constitució després de la proclamació de la República Francesa del 1792. -
CONVENCIÓ NACIONAL
Va ser el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795). Després de la seva dissolució, el poder passà al Directori. -
EXECUCIÓ DEL REI LLUÍS XVI
Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793.
Estimat pel poble durant els seus primers anys de regnat, la seva indecisió i conservadorisme va portar la gent a rebutjar-lo i acusar-lo de la tirania de l'Antic Règim. Després que fos destronat, la Convenció Nacional li va assignar el cognom Capet (en referència a avantpassat de rei de França). -
CONSTITUCIÓ
Coneguda com la Constitució de l'Any I,va ser creada pels jacobins, basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència. El govern que va succeir a la seva promulgació va ser presidit per Robespierre i inclou entre els drets de l'home i del ciutadà el tan discutit dret de rebel·lió, com a conseqüència de tots els altres drets. -
Period: to
La república burgesa
Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada va implantar una altra vegada el liberalisme censatari. -
LLEI DEL MÀXIMUM
La llei del máximum general (en llengua francesa loi du maximum général) va ser una llei promulgada durant la fase més radical de la Revolució francesa que va instituir un màxim per a preus, salaris i beneficis. -
COP D'ESTAT DE TERMIDOR
El 27 de juliol de l'any 1794, el mes de Termidor segons el calendari revolucionari, l'alta burgesia va proporcionar un cop d'Estat per posar fi a la radicalització de la revolució. Rosbespierre i altres líders jacobins van ser enderrocats i executats. -
CONSTITUCIÓ
Es va elaborar una nova constitució, que atorgava el poder executiu a un govern col·logiat, restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres: el Consell dels Cinc-cents i el Conselll dels Ancians. -
DIRECTORI
Segons la Constitució de l'any III, els cinc membres del Directori eren elegits pel Consell d'Ancians; cada any un dels directors, designat per sorteig, havia de cedir el lloc. Els cinc primers directors foren Reubell, Barras, La Révellière Lépeaux, Carnot i Letourneur. -
Period: to
Directori
Després del Cop d'Estat a Robespierre i altres dirigents jacobins, es va elaborar una nova Constitució (1795), que atorgava el poder a executiu a un òrgan col·legiat (Directori), restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres: el Consell dels Cinc-cents i el Consell dels Ancians. -
COP D'ESTAT (NAPOLEÓ)
El 9 de novembre de l'any 1799, un jove general, Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d'Estat que va posar fi al Directori. La seva intenció no era el retorn de l'Antic Règim, sinó la consolidació de la revolució, encara que només en els aspectes més moderats.
