-
Period: to
Monarquia Constitucional
Aquesta es la primera etapa de la revolució on, la burgesia moderada mitjançant un acord amb el rei i els privilegiats, intentà arrivar a una monarquia constitucional i parlamentaria. D'aquesta forma va apareixer l'Assemblea Nacional Constituient. Aquesta va fer reformes com l'abolició del feudalisme, la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà i va promulgar la constitució de 1791. -
Presa de la Bastilla
Front a les mesures aplicades per part de Lluís XVI part de la població parisina es va sentir amenaçada i van assaltar la Bastilla. L'objectiu era obtindre munició i pólvora ja que aquesta era no nomès una presò, sino també un magatzem de pólvora. De fet l'assalt a la Bastilla va tindre gran repercussió i significat ja que aquesta era la representació del poder d'autoritat arbitraria del monarca -
Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà es un document que reconeixia el drets i les llibertats individuals, aixi com la igualtat de tots els ciutadans davant la llei i els impostos -
Constitució de 1791
La constitució de 1791 promulgada per l'Assembla Nacional Constituent estava basada en la separació de poders, las sobirania nacional i la igualtat davant la llei. No obstant aixó, es reservava el dret a vet del rei, que li permetia vetar reformes i lleis. Per altra banda es va establir sufragi censatari que només donava vot als "ciutadans actius" que eren aquells només varons de més de 25 anys i de riqueza determinada -
Period: to
La República Social
Després de la traïció del rei i la invasió militar organitzades per a la Fugida de Varennes, es va provocar una revolta de les classes populars, els "sans-culottes". El 10 d'agost de 1972 es va produir l'assalt al palau de les Tulleries, es va empresonar a la famíia reial i es va proclamar la republica al semptembre de 1792. Aquesta va acabar el juliol de 1794 amb un colp d'estat que va posar fi al govern de Robespierre. -
Period: to
Convenció Girondina
Al de ser proclamada la república, que va quedar a mans dels girondins, el sector més moderat de la burgesia. L'assemblea va adoptar el nom de Convenció Nacional i va ser elegida per sufragi universal mascuí, el dret a vot ja no era limitat per la riquesa. La Convenció va jutjar a als reis i els van acusar de traició condemnats a mort. Aquests esdeveniments ven provocar una aliança de les monarquies europees contra França i revoltes dels antics privilegiats posant fi a aquest periode. -
Assalt al Palau Reial
El 10 d'agost de 1792 es va produir l'assalt al palau reial de les Tulleries on els "sans-culottes" i ciutadans de Paris amb ajuda de la Guardia Nacional de Paris van suspendre les funcions constitucionals del rei, i el van detindre i empresonar amb la familia reial.
(Informació adicional de: https://es.wikipedia.org/wiki/Jornada_del_10_de_agosto_de_1792) -
Period: to
Convenció Jacobina
Al juny de 1793 els jacobins, part més radical de la burgesia van aconseguir el poder i la revolució entrà en la seua fase més extrema. En aquest periode es va promulgar una nova constitució i es va organitzar una lleva en massa per impulsar la política del Terror. Es van suspendre les llibertats i s'executava a qui s'oposava al govern (Llei de sospitosos). A més a més es va controlar el preu i els salaris entre indigents, la venda de terres del clero i es va instaurar la instrucció obligatoria. -
Execució de Lluís XVI
Lluís XVI després de ser jutjat al proclamarse la república i ser sentenciat a mort per la guillotina, va ser executat públicamente el 21 de gener de 1793 a la plaça de la Revolució, també coneguda anteriorment com a plaça de Lluís XVI
(infomació adicional de: https://es.wikipedia.org/wiki/Ejecuci%C3%B3n_de_Luis_XVI) -
Constitució de 1793
Durant el govern jacobí es va promulgar una nova consitució que reconeixia la sobirania popular (sufragi universal masculí) i el dret a la igualtat social. -
Period: to
República Conservadora o Directori
Aquest tercer y últim periode va ser encapçalat altra volta per la burgesia moderada quins van anular les lleis jacobines i van promoure el retorn dels exiliats a causa del Terror. I al 1795 es va crear el Directori i es va restablir el sufragi censatari.
El nou Directori va viure una inestabilitat permanent a causa de l'oposició aristocràtica, com de les classes populars.
Aprofitant la desastrosa situació al 1799 Napoleó Bonaparte amb un colp d'estat va posar fi al Directori. -
Constitució de 1795
Durant la República conservadora la burgesia moderada va promulgar la constitució de 1795 que atorgava el poder executiu al Directori i va restablir el sufragi censatari -
Period: to
El Consolat
Després del colp d'estat a 1799 Napoleó va ser nomenat consol i es va inaugurar el Consolat. Aquest es caracteritzà per un govern personalista i autoritari per posar fi a la inestabilitat politica i consolidar els principis revolucionaris. També van reorganitzar l'administració de l'Estat, impulsar l'ensenyament, permetre el retorn dels exiliats i restablir les relacions amb l'Església. Finalment es va elaborar un codi civil i un codi de comerç per regular la convivencia i estimular l'economia. -
Colp d'Estat de Napoleó
Napoleó Bonaparte al tornar d'una expedició en Egipte va aprofitar la debilitat política del Directori a França i va donar un colp d'Estat ajudat de l'exèrcit i amb el suport de gran part de la burgesia francesa. -
Period: to
L'Imperi Napoleònic
Al 1803 Napoleó va iniciar la conquesta d'Europa i al 1804 es va fer coronar pel Papa emperador.
Durant aquest periode amb un l'organització d'un gran exèrcit i l'ús de noves tàctiques militars Napoleó va derotar a la majoria del estats europeus i va crear estats satèl·lits francesos en alguns d'aquests. El 1811 l'imperi napoleònic era al seu zenit, s'estenia des d'Alemanya fins Espanya.
Malgrat tot el poder de Napoleó, el seu imperi va caure a Waterloo per Gran Bretanya i Prússia en 1815. -
Coronació de Napoleó com a Emperador
El 2 de desembre de 1804 Napoleó es va coronar a si mateix front al papa Pío VII com a emperador i va imposar la corona a la seva dona. Es diu que la coronació va ser feta per poder deixar el càrrec de manera hereditaria, però sense convertir la república en una monarquia, d'aquesta manera Napoleó es convertiria en un emperador vitalici i hereditari de la república. -
Batalla d'Austerlitz
La batalla d'Austerlitz, també coneguda com la batalla del Tres Emperadors, va ser un enfrontament bél·lic, de Napoleó contra el zar Alexandre I i l'emperador austriac Francesc I, que va finalitzar amb la victória de l'imperi francés. Poques setmanes després es va firmar el Tractat de Presburgo posant fi al conflicte. -
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo va ser un confrontament que va ocorrer el 18 de juny de 1815 als voltants de Waterloo, en el qual l'exèrcit francès, liderat per Napoleó, es va enfrontar a les tropes britàniques, holandeses i alemanyes.
Aquesta va ser la última de les batalles de Napoleó i la fi de l'imperi Napoleònic ja que després de la derrota de Waterloo, Bonaparte va haver de rendir-se, el van substituïr per Felip XVIII a França i va ser exiliat a l'illa de Santa Elena el 26 de juliol del mateix any.